“Qui cerca la veritat corre el risc de trobar-la”. Aquest risc a què fa referència l’escriptora xilena IsabelAllende no només ens convida a cercar la veritat de forma responsable, sinó a reflexionar sobre què fer amb aquesta. La realitat, però, és que el mal ús de les xarxes socials i de les noves tecnologies en un context d’inestabilitat geopolítica suposen un còctel Molotov que, com a mínim -i no és poc-, manté a una gran part de la població mundial allunyada de la veritat: les xifres de Statista reflecteixen que el 2022 un 71% d’aquesta població va consumir informació falsa o enganyosa. I és que els mitjans que en l’actualitat es troben a l’abast de la ciutadania per crear i difondre qualsevol mena de contingut són cada vegada més. De fet, la guia sobre intel·ligènciaartificialEverypixelJournal detalla que el 2023 es van crear més 15.000 milions d’imatges amb IA -l’equivalent a 150 anys de fotografies, des de la primera realitzada el 1826 fins al 1975-.
La probabilitat de rèplica que pot assolir una notícia falsa s’eleva al 70%
Amb tot, l’Informe Anual de Seguridad Nacional del passat 2023 identifica la desinformació com el principal risc de seguretat a l’estat espanyol en tractar-se “d’un factor de desestabilització i polarització”. Així ho confirma un estudi de l’Institut Tecnològic de Massachusetts, que assenyala que la probabilitat de rèplica que pot assolir una notícia falsa s’eleva al 70%: “La falsedat es difon significativament més lluny, més ràpid, més profunda i més àmpliament que la veritat en totes les categories de la informació”. I, precisament, en un 2024 electoral per a més de 70 països, ha nascut la iniciativa Elections 24 Check, un projecte conjunt de la European Fact-Checking Standards Network, la veu dels verificadors de fets europeus, per reunir entitats verificadores de tot Europa i així localitzar els assumptes mundials que més notícies falses generen.
1.149 mentides
La plataforma ha registrat fins a 1.149 articles que contenen informacions falses i que han estat publicats a l’Estat des d’inicis d’aquest any, i els ha classificat en un rànquing de 19 categories. La primera, que engloba un total de 140 articles, és la de qüestions de context estatal o regional, seguida molt de prop per la guerra Israel-Gaza, amb 139. Malgrat que el conflicte es va iniciar l’octubre de l’any passat, l’escalada produïda en la primera meitat d’aquest any ha comportat unes conseqüències devastadores on, tal com el catedràtic Oriol Amat apunta en aquest article, només guanya la indústria de l'armament.
En aquesta mateixa línia, les categories de seguretat i defensa, i la guerra d’Ucraïna, amb 98 i 86 articles registrats respectivament per Elections 24 Check, són la tercera i quarta temàtica que més informacions falses concentren. Pocs mesos després de l’inici de la invasió russa a Ucraïna, que va tenir lloc el 2022, ja es va calcular que el conflicte estava afectant el 58,7% de les empreses catalanes, especialment als sectors de la indústria (76,9%), l'hostaleria (73,8%) i el comerç (73%), segons l’Idescat.
La covid-19 es manté com a focus de desinformació
Les notícies relacionades amb el canvi climàtic (81) i la migració (79) són les categories que es troben just per sota dels conflictes armats mencionats anteriorment, dues categories molt vinculades a la de les polítiques relacionades amb la Unió Europea, que amb 71 articles es troba en setena posició. Quant a aquesta darrera, guanyen molt de pes tots aquells continguts que volen donar resposta a una pregunta que darrerament preocupa la població europea i que planteja Xavier Roig en l’article Què passa amb els pagesos?
Les tres darreres categories restants per tancar el top 10 de temàtiques que més notícies falses generen són el terrorisme (68), legislació (57) i covid-19 (50). Si bé aquesta darrera va comportar, en el seu esclat, la creació d’un grup d’estudi de notícies falses, sorprèn com quatre anys més tard és encara un focus de desinformació per a la ciutadania.
Només un 0,42% dels continguts registrats a la plataforma haurien estat generats amb IA
Les nou categories restants que recull la plataforma Elections 24 Check són les institucions de la UE, amb 49 notícies falses, integritat electoral (46), economia (44), “altres” (43), religió (28), fons de la UE (22), agenda 2030 (21), igualtat de gènere (16) i energia (11). Val a dir que, del total dels articles, la plataforma en distingeix els uns dels altres en funció de si són completament falsos, com és el cas del 79,3% dels articles, o si ho són parcialment (12,5%). Un 6,77% dels articles manquen de context, mentre un 1,06% són satírics. Només un 0,42% dels continguts amb informació falsa publicats a l’Estat des d’inicis d’any i registrats a la plataforma haurien estat generats amb IA.