En una jornada en què VIA Empresa ha presentat el llibre Qui mou l'economia catalana?, al DFactory del Consorci de la Zona Franca de Barcelona, aquest diari ha organitzat també una taula rodona amb experts. L'objectiu era elevar el qui al què i analitzar l'escenari econòmic actual a Catalunya. Com estem i com estarem? Quins sectors són els estratègics i quins ho hauran de ser en el futur? Quins són els nostres pals a la roda? Els ponents han abordat aquestes i altres qüestions al panell que ha moderat la directora de VIA Empresa, Elena Busquets, i que ha servit per tancar l'acte.
Els participants han estat col·laboradors de prestigi d'aquest diari: Oriol Amat, economista, catedràtic de la UPF - Barcelona School of Management, president de l’Observatori de la Pime de Pimec i vicepresident de la Xarxa Vives d’Universitats; Gina Tost, exsecretària de Polítiques Digitals de la Generalitat de Catalunya i experta en tecnologia amb una llarga trajectòria en videojocs, tecnologia, innovació i noves tendències digitals; Xavier Roig, enginyer, empresari i assagista; i Eva Vila-Massanas, economista i cofundadora de la consultora WeEQUAL.
"Catalunya va bé"
Només començar la taula, Amat ha pres la paraula i ha descrit el moment que travessa la nostra economia actualment. "Suposem que no passarà res estrany al món. Tots els instituts d'anàlisi coincideixen que tancarem l'any amb un creixement del 3%; quan Catalunya creix per sobre de l'1,2%, ja genera riquesa", ha anunciat.
Ara bé, el catedràtic ha matisat que malgrat la bona dada, s'ha de mirar la repercussió que té aquest increment percentual sobre la població. "Creixem molt, però el benestar de la gent continua reduint-se, especialment en el cas de la gent jove, que està perdent renda per càpita", ha agregat.
Roig: "La gent confon productivitat amb treballar més, quan realment es tracta de treballar millor"
El diagnòstic d'Amat ha coincidit amb el de Roig. En aquest cas, a més, l'enginyer ha subratllat la importància de la baixa productivitat, una problemàtica que afecta a tot Europa, però especialment a casa nostra. "La gent confon productivitat amb treballar més, quan realment es tracta de treballar millor", ha corregit. Tot seguit, ha fet una comparació pràctica. "Si demano un tortell de nata els diumenges, el tortell pot anar creixent, però si hi ve més gent i no creix prou, ens quedarem sense tortell", ha explicat. Una metàfora gastronòmica que l'expert ha utilitzat recurrentment durant l'acte.
En aquest context de baixa productivitat, Vila-Massanas ha recordat què és el que busquen les companyies actualment. Encara avui, els empresaris mantenen el seu propòsit de retornar a la societat: "L'any 2020 es va fer un estudi que s'ha anat repetint a tots els CEO i els preguntaven quin objectiu era el més important. Només el 7% va quedar-se amb els econòmics, és a dir, era el menys important". Per a la ponent, i lligant amb la qüestió de la productivitat, un exemple de propòsit és Henry Ford. "Ell volia que els treballadors accedissin a la mobilitat i, per tant, als vehicles", ha recordat.
El "tortell del PIB": quins sectors són els més rellevants?
Quan parlem de present i de futur cal posar atenció en la representació sectorial al PIB. És a dir, quins són els àmbits que més riquesa estan generant i cap a on vol orientar Catalunya la seva economia. Durant la taula s'han destacat alguns com el tecnològic (9%), el turístic (12%) o l'agroalimentari (19,7%), tot i que Amat ha advertit que a vegades la suma total supera el 100%, ja que "s'inclouen subsectors que també formen part d'altres sectors".
Per això, Roig ha estat contundent. "El PIB és el tortell dels governants i sempre dona 100%", ha etzibat. En aquest sentit, ha afegit que a Catalunya "cal un macroplà", amb què es premiïn i es castiguin els sectors més i menys productius. "Quan un sector creix, hi ha d'haver un altre que estigui disminuint; s'ha d'escollir molt bé quins sectors volem castigar i quins premiarem", ha sentenciat. Des del seu punt de vista, l'industrial hauria de ser prioritari a causa de la "tradició" que hi ha al territori.
Un dels més rellevants és el sector tecnològic o digital. "És tan gran que afecta no només a la tecnologia, sinó a supermercats, forns de pa, bancs, etc.", ha avançat Tost. L'exsecretària de Polítiques Digitals ha refermat la "bona fotografia" que hi ha a Catalunya en aquest sentit: "Tenim empreses mundialment referents, algunes semblen extretes d'un llibre d'Isaac Asimov, però ens falta creure'ns-ho". Ara bé, Tost ha demanat més implicació. "Ens calen mans. Hem de poder capacitar a tothom, joves i grans, i també tancar bretxes institucionals. O hi som tots o no hi haurà futur", ha culminat.
El talent, una qüestió de país
Durant la taula rodona, Tost també ha reivindicat la formació de talent que hi ha al territori, encara que ha lamentat que gran part d'ell marxi del país. "La primera inversió que cal fer és donar-los camp per córrer, no estic en contra que marxin i que després tornin, però hem de seguir impulsant el talent i que es quedi a Catalunya", ha insistit.
Precisament, a l'hora de parlar sobre el talent, Vila-Massanas també ha estat molt rotunda. "Estem maltractant el jovent. Em preocupa com s'està protegint el talent", ha denunciat. En aquesta línia, Roig ha demanat una millor coordinació entre universitat i empresa. "El gap que hi ha entre el que formem i el que les empreses aprofiten és enorme", ha assenyalat.
Amat: "Al nord d'Europa, quan es demanen fons per fer un projecte d'investigació, s'atorga l'ajut amb la condició que una empresa també inverteixi la mateixa quantitat"
Per la seva banda, Amat també ha coincidit en el diagnòstic. "A Catalunya som uns cracs fent papers, la mitjana és de 1x1, és a dir, per cada article que es publica, hi ha un investigador al món que el fa servir per escriure'n un altre", ha informat. El problema és que aquest avantatge no es fa servir posteriorment d'una manera pràctica.
Com a solució, el catedràtic ha proposat mirar què s'està fent als països que presenten les millors taxes de retenció de talent. "Al nord d'Europa, quan es demanen fons per fer un projecte d'investigació, s'atorga l'ajut amb la condició que una empresa també inverteixi la mateixa quantitat", ha explicat. Una circumstància que actualment no es dona a Catalunya, on únicament es concedeix la subvenció: "No hi ha prou col·laboració publicoprivada", ha conclòs Amat.
La burocràcia, els valors i la transferència de coneixement, els nostres pals a la roda
Tots quatre ponents han coincidit en el fet que la baixa retenció de talent és una de les problemàtiques que més inquieten al teixit empresarial català. Però, quins són els altres pals a la roda? "L'administració", ha respost Tost, que tot just acaba d'abandonar el sector públic. "La burocràcia fa que el món giri a una velocitat per la qual el sistema no està pensat, això vol dir que la burocràcia no és del tot garantista", ha reflexionat.
Amat ha coincidit en aquesta qüestió. Durant tot l'acte, el catedràtic ha estat un dels ponents que més ha interactuat amb la resta d'experts. A més, ha assenyalat una altra problemàtica: els valors com a país. "A Suècia, els quioscos tenen postals de Volvo o d'Ikea, estan orgullosos de les seves empreses. Aquí, quan un empresari surt a la televisió acostuma a ser algú malèfic i el dimoni", ha indicat. En general, l'economista creu que "bona part del país i del sector públic és antiempresa" i que "hem de fer-nos-ho mirar", ja que "el benestar ve del sector privat".
D'altra banda, Roig també ha apuntat a la transferència de coneixement com una de les qüestions a resoldre a l'administració pública. "Si el Grup Volkswagen fes fora a gran part de la seva cúpula directiva cada any, creieu que existiria? Doncs és el que fa la Generalitat cada quatre anys", ha lamentat. És una de les grans denúncies de l'enginyer, que ja ha mostrat aquesta preocupació a diferents articles de VIA Empresa.
Finalment, Vila-Massanas ha posat la lupa en una altra necessitat: el networking. Una temàtica molt rellevant però que Catalunya ha anat millorant. "Tenim un ecosistema més connectat que fa anys", ha admès. Tot i això, ha posat com a exemple els Estats Units com a paradigma d'un bon sistema interconnectat. "Allà és més fàcil que la gent t'ofereixi o et demani ajuda, i és necessari crear espais de connexió que no siguin estrictament privats ni professionals", ha apuntat. En aquest sentit, ha destacat que les dones disposen de menys temps per fer aquesta tasca i ha convidat a "trobar un forat" i convertir el networking en "un hàbit".
Llavors, què mou l'economia?
Amb tots els elements damunt la taula, què creuen els experts que mou l'economia? Cap d'ells ha coincidit en la resposta. Vila-Massanas ha apostat per "l'alegria", un tret que creu que s'ha perdut actualment. "Preguntes al carrer i ho notes, a diferència d'altres llocs. Sembla que l'empresari i fer empresa sigui dolent", ha remarcat.
Roig s'ha decantat per "les persones". "La gent ha nascut per treballar", ha afirmat amb contundència. Una resposta que ha causat impressió entre els assistents, però que ha volgut justificar. "Fa anys, ningú ens pagava per fer monuments històrics, es feien perquè l'ésser humà ha nascut per fer coses", ha continuat, abans d'insistir en la seva premissa inicial: "Si millorem la productivitat, sobrarà temps lliure".
Vila-Massanas: "Encara avui l'ambició continua sense estar ben vista, als nostres fills els hauríem d'ensenyar que voler fer coses i créixer és bo"
Tost ha optat per "l'ambició". "No parlo de fer més diners, sinó de deixar una vida millor als nostres fills. Despertar-se d'hora, treballar a l'empresa, estar amb els treballadors, deixar-los conciliar i ser feliços... En definitiva, fer les coses diferents mou l'economia", ha assegurat. Una resposta que ha agradat a Vila-Massanas: "Encara avui l'ambició continua sense estar ben vista, als nostres fills els hauríem d'ensenyar que voler fer coses i créixer és bo".
Per la seva banda, Amat també ha saludat la resposta de Tost i ha afegit un altre concepte: "la necessitat". "Si mirem qui eren els grans empresaris dels anys 60, la majoria dels seus fills i nets han sigut gestors patrimonials i viuen la vida. Succeeix el mateix amb els dels anys 80: cada generació és substituïda per noves persones amb necessitat", ha argumentat.
Explorats el qui i el què, Elena Busquets ha tancat la taula rodona afegint un altre ingredient: "la passió". Un sentiment que mou l'economia i també a les persones a fer coses. Al capdavall, la passió ha fet possible un acte històric per a VIA Empresa, en què s'ha presentat un llibre i un nou web alhora que s'ha organitzat un panell amb quatre dels millors experts en economia a Catalunya.