• Dia 39: Viatge al futur

Dia 39: Viatge al futur

Per què la Xina, Corea i Singapur són casos d'èxit en la utilització de tecnologies mòbils contra el coronavirus?

Dibuix del Coronavirus. | Carlota Bergés
Dibuix del Coronavirus. | Carlota Bergés
Barcelona
23 d'Abril de 2020
Act. 23 d'Abril de 2020

Entro en directe al “Tot es mou” amb n’Helena Garcia Melero per parlar de com seran les aplicacions de monitoratge post Covid-19 i de l’impacte que tindran en la nostra privadesa. La Xina, Corea i Singapur són els casos d’èxit en la utilització de les tecnologies mòbils i de la informació per la lluita i el control de la pandèmia.

"La pregunta no és de si hem d’utilitzar tota la tecnologia disponible per lluitar contra la Covid-19 sinó quina és la mínima tecnologia necessària per a lluitar-hi de manera eficient"

La pregunta no és de si hem d’utilitzar tota la tecnologia disponible per lluitar contra la Covid-19 sinó quina és la mínima tecnologia necessària per a lluitar-hi de manera eficient. Cal geolocalitzar tothom mitjançant una aplicació d’ús obligatori i controlar físicament la gent com fa la Xina? O hi ha tecnologies menys invasives, anònimes i igualment eficients?

La primera opció és cara, invasiva i gens respectuosa amb la privadesa. Xina se la pot permetre però Europa no. La resposta a la segona pregunta és sí, però depèn.

Un consorci europeu sorgit del Fraunhofer Institute alemany ha proposat la solució PEEP-PT, sigles en anglès de Projecte Pan-Europeu de Seguiment de Proximitat amb Respecte per la privadesa). Aquesta solució es basa en el Bluetooth. El Bluetooth té molts avantatges: consumeix poc, és de proximitat i fins i tot els mòbils més antics en porten.

La solució del PEEEP-PT s’assembla molt a quan el vostre mòbil es connecta al cotxe o a un altaveu Bluetooth i s’intercanvien un codi per enllaçar-se. El nostre mòbil intercanviaria codis amb els mòbils propers i en mantindria un registre. Els codis són anònims i fins i tot canvien cada 15 minuts; jo no puc saber mai de qui era el codi en un moment determinat. Si em faig les proves i dono positiu, el meu mòbil notificaria amb el meu permís tots els dispositius amb els que he estat en contacte. La informació que els altres rebrien és binària: has estat amb algú positiu. I prou.

Paradoxalment, la solució proposada pel projecte conjunt d’Apple i Google (Europa i Silicon Valley no van mai d’acord) va en la mateixa direcció: la creació d’un registre de contactes a partir de les interaccions dels Bluetooth dels aparells. Apple i Google traurien a mig maig sengles aplicacions per iOS i Android respectivament, que permetrien el registre i l’eventual notificació posterior. El sistema és voluntari i passa doncs per l’acció dels usuaris. Posteriorment, es preveu que la funcionalitat estigui integrada en els respectius sistemes operatius i que requereixi l’autorització de l’usuari de la mateixa manera que una aplicació de mapes ens demana accés al GPS o una de fotografia al rodet. En qualsevol cas i a diferència de la Xina, el control el té l’usuari. D’aquí el depèn del seu èxit. Ens podríem trobar amb un moviment “anti-Bluetooth” equiparable als “anti-vacunes” (#perfavort).

"Ens podríem trobar amb un moviment “anti-Bluetooth” equiparable als “anti-vacunes” 

Mentre m’esperava per entrar al directe amb la lliçó ben apresa ha entrat del seu pis a Pequin el Francesc Canals, corresponsal de TV3 a la Xina. Resulta que fa quatre dies que ha tornat de Wuhan, i fa quatre dies de catorze que està en confinament tancat al seu apartament. Per a poder viatjar partint de Wuhan va haver de fer-se un test, al tren li van prendre la temperatura i en arribar a Pequin va ser escortat per agents de l’estat a un minibus que el va portar junt amb altres veïns al seu barri. Si parlem de tecnologia, a banda de portar una aplicació que el té geolocalitzat, el govern ha instal·lat un sensor a la porta de casa seva que detecta quan obra i tanca la porta. Cada dia, al matí i al vespre, ha de comunicar la seva temperatura corporal a l’aplicació de monitoratge.

La Xina va un mes endavant respecte Europa en la lluita contra la pandèmia, mirar el que hi passa és mirar el futur, que ens sembla de ciència ficció però que de moment s’ha anat fent realitat també a la resta del món. Sovint les històries de ciència-ficció ens plantegen escenaris per a que els tinguem presents precisament per a poder-los evitar. Aniria molt bé que les autoritats europees es miressin el present xinès així.