09
de Juny
de
2016
Act.
09
de Juny
de
2016
L'any 2008 Ignasi Vilajosana va fundar Worldsensing amb tres socis més: el seu germà Xavier, Jordi Llosa i Mischa Dohler. Aquest dimecres al vespre la seva tasca ha estat reconeguda al rebre el Premi Jove Empresari 2015. "És un honor. Que et reconeguin a casa teva sempre és bonic", assegura Vilajosana a VIA Empresa. Més enllà del guardó en si, però, el CEO de Worldsensing assegura que "la motivació és crear models de cara als nous emprenedors. Hem de buscar models d'empresaris diferents al tradicional empresari català, amb una visió més àmplia i global", defensa.
I ho fa amb coneixement de causa. Si una cosa té Worldsensing és innovació i globalitat. La companyia s'ha convertit en un referent en el camp de les smart cities i el Big Data, elaborant sensors de tota mena però també les plataformes de software que ajuden a optimitzar infinitat de serveis i processos, des de buscar aparcament fins a la sincronització dels semàfors. Actualment compta amb una quarantena de treballadors i té previst arribar als 60 o 70 en el pròxim any. "Fa un parell d'anys érem a 14 països i ara ja hi som en 35", explica orgullós Vilajosana. Preveuen tancar facturació el 2016 al voltant dels sis milions d'euros.
Sentim a parlar molt de les smart cities, però existeixen realment?
En els últims set o vuit anys hi ha hagut un procés d'evangelització molt fort, on nosaltres hem estat un dels pioners i aquest esforç per arribar al mercat l'hem pagat amb la nostra pròpia equity... Però ara està començant a madurar i s'està començant a absorbir la tecnologia. Potser no com s'esperava i no estem digitalitzant les ciutats d'una forma massiva, sinó que s'hi estan involucrant els diversos agents i stakeholders, els ciutadans, etc. Barcelona és un bon exemple de capacitat d'absorbir tecnologia d'una forma racional per fer la ciutat més eficient. Ho ha estat fins ara i veurem què passa d'ara endavant. Estocolm o Amsterdam són altres exemples de ciutats bastant smart en la provisió dels seus serveis. Crec que en els pròxims cinc anys veurem una transformació seguint el que ha passat amb Google i Nova York. Es privatitza la "smartcitització" a canvi dels drets d'explotació de la informació, acords publicoprivats que faciliten aquest procés.
Les administracions tenen clar on van amb les smart cities?
No ho tenen clar i probablement no totes saben com fer-ho; però és una necessitat. No oblidem que les smart cities resolen el problema de la densitat. En l'era on les ciutats s'estan convertint en el centre dels negocis, la fabricació de coneixement es genera aquí. Hi ha un problema de densitat i de competència pel talent. Les ciutats que són pioneres ho saben i tenen aquesta necessitat. D'aquí a que tinguin la capacitat organitzativa i les estructures d'incentius per fer que s'absorbeixi la innovació, és difícil. D'aquí ve aquesta nova tendència on el sector privat s'està posicionant i està pagant la digitalització de l'espai públic.
Com hem arribat fins aquí?
Ens trobem en un context de real estate, el que compra la terra i digitalitza una plaça d'aparcament estarà allà vuit anys, i la informació que capturi és el nou valor. Els Google, Cisco o IBM estan fent això. Per tant, vulguin o no vulguin les ciutats, això passarà. A partir d'aquí, la captura de valor s'enfocarà més a la governança i la filantropia o a la generació de negocis. Això dependrà de la capacitat dels governants per entendre-ho avui.
Deies que Barcelona ha estat fins ara un bon exemple i, d'entrada, sembla que l'actual govern municipal no dóna tanta prioritat a l'smart city. Es pot acabar pagant amb la pèrdua del lideratge en l'ús de la digitalització de la ciutat?
No pretenc entrar en discussions polítiques, però crec que s'està tenint una visió molt curt terminista pel que fa a la inversió en smart cities. És cert que l'economia és la que és i que les prioritats d'inversió de la ciutat han canviat cap a una vessant més social. Es resolen una sèrie de problemes que no s'estaven resolent fa cinc anys, i en això s'estan fent bé una sèrie de coses. Però l'amenaça d'aquesta visió de curt termini és que inhabiliti la gestió d'una economia que fomenta l'atracció d'inversió, de llocs de treball d'alt valor afegit i que millora la competitivitat. En definitiva, s'està evitant que aquests problemes es resolguin sols atacant el problema de base. S'havien posat els fonaments per atreure inversió a la ciutat. Els Cisco o Telefónica, etc. han compromès una sèrie d'inversions a Barcelona per desenvolupar el concepte d'smart city. S'havia posat l'estructura per fer de Barcelona un referent global en aquest camp i ara ha quedat una mica en stand by. Si la prioritat per resoldre aquests problemes d'ara és només un parèntesi per seguir invertint en smart cities, serà perfecte. Però si no, crec que estem cometent un error estratègic fonamental.
També apuntaves abans que heu patit en el vostre equity el fet de ser pioners. En quin sentit?
Vam arribar una mica d'hora al mercat i hem hagut d'evangelitzar globalment el concepte d'smart city. Hem viscut dècades sense tenir un sensor a la plaça de pàrquing que ens digui on aparcar, o hem estat centenars d'anys sense tenir un sistema per optimitzar la mobilitat, etc. Les estructures de l'administració fan que no hi hagi incentius reals per part dels public servants d'absorbir aquesta innovació perquè, la facin o no, cobraran el mateix. Per tant, per què arriscar? Per trencar aquesta barrera hem hagut de generar els casos d'ús, finançant els pilots que demostraven el valor de la tecnologia i evangelitzant a escala global. Això té un preu, que és la inversió que hem hagut d'aconseguir. Ara les smart cities comencen a ser una indústria on els retorns són petits, però és inevitable que creixin. Al final, la gestió de la densitat de la població o dels serveis públics ho necessitaran.
Com heu competit en aquest món des de Barcelona i sent una empresa petita?
És difícil per factors des de les connexions internacionals que tenim a Barcelona, que són poquíssimes i on hi ha un tema polític a resoldre. La confiança per atreure capital en un context del 2008 al 2014 on tot eren aigües turbulentes ha estat baixa. Però ens ha afavorit que Barcelona és un lloc on és relativament fàcil atreure talent. També tenim universitats bones dins del panorama europeu que també ens donen accés a talent. A més, també ens han afavorit els costos laborals baixos durant aquesta època, que ens han permès tenir una estructura per desenvolupar una tecnologia a costos baixos. Amb esforç hem aconseguit sobreviure.
Què hauria canviat si haguéssiu estat als Estats Units?
Allà potser hauríem aconseguit deu vegades més de capital amb uns costos molt més elevats que segurament haurien posat dificultats al refinançament de la companyia. El fet de ser molt dièsels i consumir molt poc en el que és una cursa de fons, ens ha permès arribar amb valoracions acceptablement baixes pel refinançament del creixement de la companyia. A un inversor internacional li era més barat invertir en Worldsensing per pagar la creació d'aquest mercat que fer-ho en una companyia nord-americana que havia aixecat 100 milions de dòlars i estava valorada en 300. I tot plegat per fer el mateix. Això és l'únic que ens ha afavorit.
Us han volgut comprar en algun moment?
Hi ha hagut de tot, des d'ofertes d'adquisició a interès a deslocalitzar la companyia i moure-la als Estats Units. Ha estat un tema de capacitat d'atreure capital i de maduresa del mercat. Hem pres les decisions que hem pres i hem aconseguit atreure inversió internacional aquí tot i les incerteses. De fet, el dia abans de firmar l'última ronda d'inversió era el 9-N, i no puc dir que no hi hagués preocupació. I no és una preocupació pel sí o pel no, sinó per la inestabilitat.
Perquè ho entengui tothom, què fa Worldsensing?
Fem moltes coses! Però bàsicament som una companyia que ofereix solucions en l'àmbit de l'Internet de les coses en dues grans àrees: mobilitat i smart cities, i l'àrea dels sectors industrials. L'objectiu sempre és optimitzar les operacions en aquests sectors. Dins la mobilitat ajudem la gent a aparcar a les ciutats o a ajustar els semàfors de forma dinàmica optimitzant el flux de trànsit. A la indústria digitalitzem la infraestructura per optimitzar el manteniment i donar eines predictives. Ho hem fet al Canal de Panamà o al Palau Sant Jordi, per exemple.
Sou en un sector que innova constantment. Com ha canviat la manera d'aproximar-vos al mercat des que vau crear la companyia el 2008?
La idea tecnològica no ha canviat gaire. Vam tenir la visió i el que ha canviat és el model de negoci i com les solucions s'ofereixen al mercat. Vam néixer com una companyia purament de hardware que feia uns sensors que habilitaven una sèrie de coses. Hem anat pivotant cap a una companyia de serveis on la infraestructura només és la forma de proveir un servei més genèric. Això ha fet que el nostre core business es trobi ara en el software i la gestió de la informació, el que ha provocat un go to market diferent.
Com es viu aquest canvi?
No m'ha sorprès, entenc que és una evolució natural de ser propers al mercat. El que sí que és cert és que suposa un esforç constant en la reestructuració de la companyia. Cal estar molt atents al mercat, pivotant constantment fins que trobes el model de negoci. Crec que ha estat una de les claus del nostre èxit: escoltar i transformar la manera d'arribar al mercat no només pensant en la nostra tecnologia sinó amb el que ens demanaven els clients.
De quins projectes esteu més orgullosos?
N'hi ha molts i tots són interessants. Un dels últims importants és amb el Centre de Gestió de la Mobilitat i la Seguretat a Bogotà. És una ciutat d'uns 10 milions d'habitants on hem creat una solució que permet integrar tota la informació de tots els sistemes associats a la gestió de la mobilitat i la seguretat en una única plataforma. Un dels impactes que ha tingut, a part de facilitar la comunicació interna entre departaments de l'administració, és reduir de 12 a vuit minuts el temps de reacció de la policia i serveis davant de qualsevol incident o problema. Això salva vides i genera un benestar pels ciutadans.
Qui són els vostres clients?
Tot i que el client final és l'administració, nosaltres normalment no hi treballem directament per la dimensió que tenim com a companyia. Treballem amb proveïdors de serveis que gestionen el projecte i nosaltres oferim la tecnologia.
A Worldsensing sou especialistes en la gestió de Big Data. La majoria d'empreses seran capaces de gestionar l'enorme quantitat d'informació que generen?
No totes, i les que ho facin són les que es quedaran. Estem tornant a viure el que ha passat dos cops els últims 30 anys. Al 1995 amb Internet una nova sèrie de companyies exploten l'economia en xarxa i transformen les transaccions, que comencen a ser virtuals. Al 2003 amb l'aparició del 3G apareixen una sèrie d'antenes que creen una nova xarxa que permet la connexió d'uns nous dispositius, els smartphones. Això crea un nou món de serveis: personals i amb mobilitat. La captura de valor està en la transformació de l'economia transaccional en la mobilitat. I al 2010 s'arriba a una nova estandardització i es comença a parlar del 5G. Això és l'evolució de la xarxa mòbil que habilita la connexió de tot objecte físic a una nova gestió de xarxa. A diferència de les dues primeres onades, l'Internet de les coses és una intranet. I no impacta sobre l'economia transaccional sinó sobre la operacional. Transforma les cadenes de valor operatives, en una mina les coses ja no es fan de forma preventiva sinó de forma predictiva. Això impacta a dos terços del PIB global. Els que no ho entenguin i ho absorbeixin desapareixeran. Veurem caure gegants, començant per la banca.
Per realitzar aquest procés, els serà més fàcil anar a buscar fora l'ajuda que fer-ho des de dins de l'empresa?
La remobilització de capacitats internes és molt difícil. Hauran de crear un munt de capacitats i reestructurar internament al voltant d'elles. Veurem una onada racional d'adquisicions, petites companyies que es converteixen en llavors perquè les empreses es reorganitzin al seu voltant. Ara hi ha departaments d'IT i d'operacions, però amb l'Internet de les coses es fusionen en operational technologies. La competència està en qui és millor a oferir un servei, i en això la tecnologia és al darrere.
I ho fa amb coneixement de causa. Si una cosa té Worldsensing és innovació i globalitat. La companyia s'ha convertit en un referent en el camp de les smart cities i el Big Data, elaborant sensors de tota mena però també les plataformes de software que ajuden a optimitzar infinitat de serveis i processos, des de buscar aparcament fins a la sincronització dels semàfors. Actualment compta amb una quarantena de treballadors i té previst arribar als 60 o 70 en el pròxim any. "Fa un parell d'anys érem a 14 països i ara ja hi som en 35", explica orgullós Vilajosana. Preveuen tancar facturació el 2016 al voltant dels sis milions d'euros.
Sentim a parlar molt de les smart cities, però existeixen realment?
En els últims set o vuit anys hi ha hagut un procés d'evangelització molt fort, on nosaltres hem estat un dels pioners i aquest esforç per arribar al mercat l'hem pagat amb la nostra pròpia equity... Però ara està començant a madurar i s'està començant a absorbir la tecnologia. Potser no com s'esperava i no estem digitalitzant les ciutats d'una forma massiva, sinó que s'hi estan involucrant els diversos agents i stakeholders, els ciutadans, etc. Barcelona és un bon exemple de capacitat d'absorbir tecnologia d'una forma racional per fer la ciutat més eficient. Ho ha estat fins ara i veurem què passa d'ara endavant. Estocolm o Amsterdam són altres exemples de ciutats bastant smart en la provisió dels seus serveis. Crec que en els pròxims cinc anys veurem una transformació seguint el que ha passat amb Google i Nova York. Es privatitza la "smartcitització" a canvi dels drets d'explotació de la informació, acords publicoprivats que faciliten aquest procés.
Les administracions tenen clar on van amb les smart cities?
No ho tenen clar i probablement no totes saben com fer-ho; però és una necessitat. No oblidem que les smart cities resolen el problema de la densitat. En l'era on les ciutats s'estan convertint en el centre dels negocis, la fabricació de coneixement es genera aquí. Hi ha un problema de densitat i de competència pel talent. Les ciutats que són pioneres ho saben i tenen aquesta necessitat. D'aquí a que tinguin la capacitat organitzativa i les estructures d'incentius per fer que s'absorbeixi la innovació, és difícil. D'aquí ve aquesta nova tendència on el sector privat s'està posicionant i està pagant la digitalització de l'espai públic.
 |
| Foto: Jordi Borràs |
Com hem arribat fins aquí?
Ens trobem en un context de real estate, el que compra la terra i digitalitza una plaça d'aparcament estarà allà vuit anys, i la informació que capturi és el nou valor. Els Google, Cisco o IBM estan fent això. Per tant, vulguin o no vulguin les ciutats, això passarà. A partir d'aquí, la captura de valor s'enfocarà més a la governança i la filantropia o a la generació de negocis. Això dependrà de la capacitat dels governants per entendre-ho avui.
Deies que Barcelona ha estat fins ara un bon exemple i, d'entrada, sembla que l'actual govern municipal no dóna tanta prioritat a l'smart city. Es pot acabar pagant amb la pèrdua del lideratge en l'ús de la digitalització de la ciutat?
No pretenc entrar en discussions polítiques, però crec que s'està tenint una visió molt curt terminista pel que fa a la inversió en smart cities. És cert que l'economia és la que és i que les prioritats d'inversió de la ciutat han canviat cap a una vessant més social. Es resolen una sèrie de problemes que no s'estaven resolent fa cinc anys, i en això s'estan fent bé una sèrie de coses. Però l'amenaça d'aquesta visió de curt termini és que inhabiliti la gestió d'una economia que fomenta l'atracció d'inversió, de llocs de treball d'alt valor afegit i que millora la competitivitat. En definitiva, s'està evitant que aquests problemes es resolguin sols atacant el problema de base. S'havien posat els fonaments per atreure inversió a la ciutat. Els Cisco o Telefónica, etc. han compromès una sèrie d'inversions a Barcelona per desenvolupar el concepte d'smart city. S'havia posat l'estructura per fer de Barcelona un referent global en aquest camp i ara ha quedat una mica en stand by. Si la prioritat per resoldre aquests problemes d'ara és només un parèntesi per seguir invertint en smart cities, serà perfecte. Però si no, crec que estem cometent un error estratègic fonamental.
També apuntaves abans que heu patit en el vostre equity el fet de ser pioners. En quin sentit?
Vam arribar una mica d'hora al mercat i hem hagut d'evangelitzar globalment el concepte d'smart city. Hem viscut dècades sense tenir un sensor a la plaça de pàrquing que ens digui on aparcar, o hem estat centenars d'anys sense tenir un sistema per optimitzar la mobilitat, etc. Les estructures de l'administració fan que no hi hagi incentius reals per part dels public servants d'absorbir aquesta innovació perquè, la facin o no, cobraran el mateix. Per tant, per què arriscar? Per trencar aquesta barrera hem hagut de generar els casos d'ús, finançant els pilots que demostraven el valor de la tecnologia i evangelitzant a escala global. Això té un preu, que és la inversió que hem hagut d'aconseguir. Ara les smart cities comencen a ser una indústria on els retorns són petits, però és inevitable que creixin. Al final, la gestió de la densitat de la població o dels serveis públics ho necessitaran.
Com heu competit en aquest món des de Barcelona i sent una empresa petita?
És difícil per factors des de les connexions internacionals que tenim a Barcelona, que són poquíssimes i on hi ha un tema polític a resoldre. La confiança per atreure capital en un context del 2008 al 2014 on tot eren aigües turbulentes ha estat baixa. Però ens ha afavorit que Barcelona és un lloc on és relativament fàcil atreure talent. També tenim universitats bones dins del panorama europeu que també ens donen accés a talent. A més, també ens han afavorit els costos laborals baixos durant aquesta època, que ens han permès tenir una estructura per desenvolupar una tecnologia a costos baixos. Amb esforç hem aconseguit sobreviure.
 |
| Foto: Jordi Borràs |
Què hauria canviat si haguéssiu estat als Estats Units?
Allà potser hauríem aconseguit deu vegades més de capital amb uns costos molt més elevats que segurament haurien posat dificultats al refinançament de la companyia. El fet de ser molt dièsels i consumir molt poc en el que és una cursa de fons, ens ha permès arribar amb valoracions acceptablement baixes pel refinançament del creixement de la companyia. A un inversor internacional li era més barat invertir en Worldsensing per pagar la creació d'aquest mercat que fer-ho en una companyia nord-americana que havia aixecat 100 milions de dòlars i estava valorada en 300. I tot plegat per fer el mateix. Això és l'únic que ens ha afavorit.
Us han volgut comprar en algun moment?
Hi ha hagut de tot, des d'ofertes d'adquisició a interès a deslocalitzar la companyia i moure-la als Estats Units. Ha estat un tema de capacitat d'atreure capital i de maduresa del mercat. Hem pres les decisions que hem pres i hem aconseguit atreure inversió internacional aquí tot i les incerteses. De fet, el dia abans de firmar l'última ronda d'inversió era el 9-N, i no puc dir que no hi hagués preocupació. I no és una preocupació pel sí o pel no, sinó per la inestabilitat.
Perquè ho entengui tothom, què fa Worldsensing?
Fem moltes coses! Però bàsicament som una companyia que ofereix solucions en l'àmbit de l'Internet de les coses en dues grans àrees: mobilitat i smart cities, i l'àrea dels sectors industrials. L'objectiu sempre és optimitzar les operacions en aquests sectors. Dins la mobilitat ajudem la gent a aparcar a les ciutats o a ajustar els semàfors de forma dinàmica optimitzant el flux de trànsit. A la indústria digitalitzem la infraestructura per optimitzar el manteniment i donar eines predictives. Ho hem fet al Canal de Panamà o al Palau Sant Jordi, per exemple.
Sou en un sector que innova constantment. Com ha canviat la manera d'aproximar-vos al mercat des que vau crear la companyia el 2008?
La idea tecnològica no ha canviat gaire. Vam tenir la visió i el que ha canviat és el model de negoci i com les solucions s'ofereixen al mercat. Vam néixer com una companyia purament de hardware que feia uns sensors que habilitaven una sèrie de coses. Hem anat pivotant cap a una companyia de serveis on la infraestructura només és la forma de proveir un servei més genèric. Això ha fet que el nostre core business es trobi ara en el software i la gestió de la informació, el que ha provocat un go to market diferent.
Com es viu aquest canvi?
No m'ha sorprès, entenc que és una evolució natural de ser propers al mercat. El que sí que és cert és que suposa un esforç constant en la reestructuració de la companyia. Cal estar molt atents al mercat, pivotant constantment fins que trobes el model de negoci. Crec que ha estat una de les claus del nostre èxit: escoltar i transformar la manera d'arribar al mercat no només pensant en la nostra tecnologia sinó amb el que ens demanaven els clients.
 |
| Foto: Jordi Borràs |
De quins projectes esteu més orgullosos?
N'hi ha molts i tots són interessants. Un dels últims importants és amb el Centre de Gestió de la Mobilitat i la Seguretat a Bogotà. És una ciutat d'uns 10 milions d'habitants on hem creat una solució que permet integrar tota la informació de tots els sistemes associats a la gestió de la mobilitat i la seguretat en una única plataforma. Un dels impactes que ha tingut, a part de facilitar la comunicació interna entre departaments de l'administració, és reduir de 12 a vuit minuts el temps de reacció de la policia i serveis davant de qualsevol incident o problema. Això salva vides i genera un benestar pels ciutadans.
Qui són els vostres clients?
Tot i que el client final és l'administració, nosaltres normalment no hi treballem directament per la dimensió que tenim com a companyia. Treballem amb proveïdors de serveis que gestionen el projecte i nosaltres oferim la tecnologia.
A Worldsensing sou especialistes en la gestió de Big Data. La majoria d'empreses seran capaces de gestionar l'enorme quantitat d'informació que generen?
No totes, i les que ho facin són les que es quedaran. Estem tornant a viure el que ha passat dos cops els últims 30 anys. Al 1995 amb Internet una nova sèrie de companyies exploten l'economia en xarxa i transformen les transaccions, que comencen a ser virtuals. Al 2003 amb l'aparició del 3G apareixen una sèrie d'antenes que creen una nova xarxa que permet la connexió d'uns nous dispositius, els smartphones. Això crea un nou món de serveis: personals i amb mobilitat. La captura de valor està en la transformació de l'economia transaccional en la mobilitat. I al 2010 s'arriba a una nova estandardització i es comença a parlar del 5G. Això és l'evolució de la xarxa mòbil que habilita la connexió de tot objecte físic a una nova gestió de xarxa. A diferència de les dues primeres onades, l'Internet de les coses és una intranet. I no impacta sobre l'economia transaccional sinó sobre la operacional. Transforma les cadenes de valor operatives, en una mina les coses ja no es fan de forma preventiva sinó de forma predictiva. Això impacta a dos terços del PIB global. Els que no ho entenguin i ho absorbeixin desapareixeran. Veurem caure gegants, començant per la banca.
Per realitzar aquest procés, els serà més fàcil anar a buscar fora l'ajuda que fer-ho des de dins de l'empresa?
La remobilització de capacitats internes és molt difícil. Hauran de crear un munt de capacitats i reestructurar internament al voltant d'elles. Veurem una onada racional d'adquisicions, petites companyies que es converteixen en llavors perquè les empreses es reorganitzin al seu voltant. Ara hi ha departaments d'IT i d'operacions, però amb l'Internet de les coses es fusionen en operational technologies. La competència està en qui és millor a oferir un servei, i en això la tecnologia és al darrere.