Com serà la Terra d'aquí a 800 anys? Hi continuarem vivint? O potser passarà a ser un abocador, mentre les persones fan la seva vida en naus especials per l'espai? Aquesta última imatge és la que mostra la pel·lícula d'animació WALL·E (Andrew Stanton, 2008), on un robot s'encarrega de comprimir totes les deixalles i posar una mica d'ordre a un planeta que la Humanitat ha abandonat. Un film idoni per reflexionar.
Generació de residus
La història se situa el 2805. A la Terra només hi ha màquines que han quedat obsoletes, robots sense utilitat i tota mena de residus que, en el seu dia, van formar part de la rutina de les persones com a coses útils.
Part de la culpa de la inutilitat que tenen ara els objectes és de la companyia Buy n Large (BnL). El seu objectiu és facilitar al màxim la vida de les persones, però arriba un punt en què aquestes acaben perdent el control del que fan i són sotmeses als interessos de l'empresa.
Els humans passen el dia estirats en una cadira, no es mouen ni per agafar un got ni per saludar els seus 'veïns' de butaca. Les màquines ho fan tot. Això significa que tenen programat a quina hora han de menjar, a quina anar a dormir i quant de temps tenen per anar a la piscina o a la perruqueria. Fins i tot els ordinadors escullen si els seus clients van vestits de vermell o de blau! Tot està pensat per fer que, sota el pretext d'ajudar les persones, sigui la tecnologia de BnL qui actuï en el seu lloc.
A causa del fet que ja hi ha una tecnologia puntera que s'encarrega de tot, per què és necessària la maquinària d'abans? Per a res, per això es converteix en deixalles que s'envien a la Terra.
Netejar el planeta per tornar a viure-hi
Inicialment, el govern dels Estats Units havia decidit enviar els humans a l'espai de manera temporal per buidar el planeta de residus. Hi havia enviat un exèrcit de robots que compactaven les escombraries, anomenats WALL·E (Waste Allocation Load Lifter - Earth class), vora l'any 2100 amb la idea de tornar.
Malauradament, la missió no es compleix. No queda clar si és perquè l'enviament de deixalles no cessa i això fa que la feina no tingui final; o si es tracta d'una estratègia paral·lela de l'empresa per no perdre el negoci. Sigui com sigui, el que queda clar que les persones no tenen consciència sobre la importància del reciclatge i de l'impacte mediambiental que genera la seva activitat diària. Per aquest motiu, tornar a la Terra per gaudir novament de la vida humana de debò –i no de la vida controlada per màquines que tenen a la nau especial- sembla impossible.
Consumisme sense fre
En WALL·E, protagonista de la història, és l'únic robot que queda a la Terra 700 anys després d'idear la missió. Com que està sol, desenvolupa una mena de passió pels instruments que abans utilitzaven els humans, i s'emporta a casa tot allò que li sembla curiós.
Entre el que arreplega hi ha un cub de Rubik, la pel·lícula de Mary Poppins o un extintor. Sent passió per allò que semblen andròmines, però troba la manera de donar-li un segon ús. Si un robot pot fer-ho, per què les persones no són capaces de reutilitzar o reciclar?
Mentre la imatge de WALL·E a la Terra incita a una primera reflexió, la inactivitat dels humans que viuen a la nau especial deixa clar que cal prendre consciència. Estan abocats al més pur consumisme irracional, perquè sembla que comprar, adquirir i consumir sigui el motor principal de les seves vides.