He de reconèixer que la quarantena m'està portant a consultar les meues xarxes socials per damunt de la meua mitjana, que no és qualsevol cosa. Perquè sí, supere de llarg les 150 vegades al dia. Em pregunte si hi haurà qui no ho supere…En la meua hiperconnectivitat d'ahir em van cridar especialment l'atenció dues publicacions, entre els centenars que vaig escanejar (dir que les vaig llegir seria mentida).
"He de reconèixer que la quarantena m'està portant a consultar les meues xarxes socials per damunt de la meua mitjana. Sí, supere de llarg les 150 vegades al dia"
Lucas García, CEO en SocialMood, plantejava en Linkedin que sofreix de FOMO des que estem confinats, que no pot estar sense consultar Twitter per si es perd alguna cosa. Un altre com jo… Lucas apuntava que se'ns està anant de les mans aquest canvi brutal en els hàbits de confinament perquè estem “consumint més informació que mai, més faules que mai, més oportunisme que mai”. Per si no fos prou, vivim bombardejats de cursos online, masterclasses –online-, podcasts, ebooks gratuïts… Crec que a ningú se li escapa que podríem estar ocupats les 24 hores del dia sense alçar el cap de la pantalla consumint totes les propostes que ens arriben, i potser una miqueta de il dolce fare niente no seria una idea roïna. Qui s’ho puga permetre, és clar.
En una de les incomptables vegades que vaig entrar a Twitter ha estat Carlos Blanco, conegut emprenedor i inversor qui va captar tota la meva atenció amb aquest tuit:
¿En quins sectors i tipus de startups creieu que la crisi #Covid19 els beneficiarà i els VC’s i inversors hauríem de prioritzar-los? Parle de noves inversions, no de seguiment del portfoli previ.
51 respostes a aquest tuit entre les quals es poden trobar tot tipus de propostes basades en tecnologia, però amb la meua mirada esbiaixada de professora, només vaig llegir les que feien referència a l'educació online. I és que si alguna cosa s'està veient en aquests pocs dies que portem de crisi sanitària és la quantitat d'empreses que s'han adonat que quan baixa la marea, no porten vestit de bany. O dit d’una altra manera, que no tenen un pla de formació online i ara és una carrera contrarellotge per a tapar alló que el vestit de bany deixa al descobert.
Per això, les escoles de negoci especialitzades que ofereixen plataformes de formació per a què les companyies posen en marxa les seues pròpies escoles online, han passat d'1 a 100 peticions en dos dies; per això els alumnes actius en les empreses que ja tenien la seua operativa d'e-learning en marxa han duplicat els alumnes actius en només dos dies. Per això, la venda de cursos online de treball remot, de productivitat, de competències digitals s'han multiplicat per quatre des del divendres passat.
Blanco: "En quins sectors i tipus de startups creieu que la crisi #Covid19 els beneficiarà i els VC’s i inversors hauríem de prioritzar-los? Parle de noves inversions, no de seguiment del portfoli previ?"
Tots, treballadors i empreses volen aprendre i ràpid. Volen posar-se al dia perquè s'adonen que estan nus. I açí està la tecnologia, les plataformes digitals per a donar les solucions necessàries. Però sent dir que el canvi no serà ni tan ràpid ni tan efectiu. Perquè igual que quan parlem que la transformació digital de les companyies ha de ser cultural primer o no serà, en la formació online, també.
La síndrome de l'explorador, aquella que ens fa a moltes ser addictes a l'aprenentatge, no va en el temari dels cursos online de les corporacions. La síndrome de l'explorador no es compra. Però es pot inocular. Per a això farà falta, a més de les plataformes digitals amb els seus amplis catàlegs de cursos, conscienciar a empreses i professionals de la necessitat de l'aprenentatge continu.
"La síndrome de l'explorador, aquella que ens fa a moltes ser addictes a l'aprenentatge, no va en el temari dels cursos online de les corporacions. La síndrome de l'explorador no es compra. Però es pot inocular"
No sé si és aquí on els VC’s i els inversors han de posar el focus, en com fomentar, implementar i mesurar l'aprenentatge continu en aquesta societat líquida que vivim, però el que sí que tinc clar és que tant companyies com professionals han de revisar, a la llum d'aquest crisi, si els seus equips estan preparats per a aprendre a aprendre.