El compte enrere s’ha activat, ja ha començat l’aventura. S’han calçat les sabates, s’han posat les samarretes i ja poden dir que porten l’equipació oficial groga i negra per emprendre; per viure els, possiblement, 5.000 minuts més frenètics de la seva carrera professional. I és que els 39 dreamers que participen a l’Imagine Express 2018 han donat el tret de sortida ben d’hora aquest divendres a la cinquena hackatrain ideada per Xavier Verdaguer amb el primer repte: trobar els millors companys de viatge.
Perquè si hi ha una pregunta que ronda el cap de molts, aquesta és: Idea, desenvolupament o equip, què és més important? “L’equip, clarament”, respon Verdaguer sense cap mena de dubte. Precisament per això l’Imagine Express, que aquest divendres porta els dreamers fins a París amb Renfe-SNCF, es concep com una mena de preincubadora que vol ajuntar idees i equips. O el que és el mateix, el pas previ per a tenir iniciatives prou potents per ser escollides en una de múltiples incubadores i acceleradores que ja existeixen.
Les persones marquen el camí
En Bernat Saumell sap com n’és d’important el factor humà. Quan va presentar Artistic Land en el seu primer dia a l’Imagine Express, buscava persones amb passió per la cultura i l’art. “Vaig veure en la Sara Sandino, una noia amb passió per la interpretació i coneixements en business, la part que a mi em faltava”, recorda sobre els primers minuts de l’speed dating, “ella tenia la presència i habilitat comunicativa clau per parlar davant d’un inversor”. I el mateix li va passar amb en Daniel Jiménez, un programador i integrant d’un grup de música com a bateria. “Compartien l’amor per l’art i això va fer que tot anés rodat”, afegeix.
Així com per a Saumell les persones van ser la clau, el CEO de Psious i exdreamer, Xavier Palomer, continua responent en primera instància que el desenvolupament és el que marca el projecte. Tot i això, acaba reconeixent que els emprenedors dicten el camí: “No es pot fer una bona execució senes l’equip, tot està íntimament relacionat. Amb un altre equip no haguéssim arribat a les mateixes conclusions”. I el projecte resultant hauria estat un altre, sense ser pitjor o millor.
La primera impressió, decisiva
A Palomer li queden pocs records de l’speed dating que va haver de superar fa ja quatre anys i que avui s’han trobat els 39 participants nous. Una allau de converses ràpides on entendre les necessitats de cadascú, posar en comú els interessos i detectar les mancances i fortaleses de cadascú per trobar la parella ideal. Això sí, l’exdreamer pot descriure a la perfecció tot el procés com “molt dinàmic” i amb un punt fort: “Tot passa tan ràpid que la gent es mostra tal com és, no té res a amagar i veus com reacciona davant les coses que li passen perquè no hi ha marge de resposta per pensar”.
Palomer: “Tot passa tan ràpid que la gent es mostra tal com és, no té res a amagar”
Tot plegat denota emoció, la mateixa que viu l’Ana Gobartt, membre escollida per Otsuka per participar en hackatrain. Ella és del perfil business i a la primera ronda de contactes s’ha quedat fora juntament amb els emprenedors del seu perfil. Han vist amb curiositat com els creatius i els desenvolupadors vivien un frenètic ball de cadires intentant fer les preguntes adients per trobar el seu futur company.
Creatius i desenvolupadors, els primers dreamers a ocupar les cadires de l'speed dating. Mentrestant, els business han aprofitat els primers minuts per fer-se les primeres selfies #imagine2018 @viaempresa @imaginecc @xavierverdaguer https://t.co/boNJu6FYYD pic.twitter.com/XAbTpakze1
— Aida Corón (@AidaCoron) 23 de febrero de 2018
Gobartt és la més gran de tots, té 56 anys i es descriu com “la mare de tots”. De fet, assegura que es pren el cap de setmana com una escapada amb el seu fill de 21 anys i que viu l’aventura amb la mateixa emoció que els més novells: “M’encanta treballar amb gent jove, amb ments brillants que t’enganxen a la primera malgrat que siguis major i cobreixin les mancances que puguis tenir en tecnologia”. Ella és dels que considera que tot equip hauria de tenir un sènior que aportés coneixement a tota aquella vitalitat.
A l’speed dating espera trobar, sobretot, una persona amb qui tingui feeling, però també que sàpiga comunicar, que estigui motivada, “i que vegi que la idea es pot desenvolupar”, afegeix. Si hagués de fer una pregunta al seu interlocutor per decidir ràpidament si el vol o no, aquesta seria “Defineix-te amb una sola paraula”, afirma, perquè aquesta única paraula pot ser decisiva.
Gobartt: “No poden mirar a terra, t’han de mirar als ulls, aquí veus la seva actitud i motivació”
Mentre parla amb VIA Empresa, mira amb atenció les anades i vingudes dels seus companys i explica que més enllà de la conversa hi ha elements importants com l’expressió o la mirada. “Com seuen o com miren ja diuen molt de la seva actitud. No poden mirar a terra, t’han de mirar als ulls, aquí veus la seva actitud i motivació”, comenta.
Les cartes sobre la taula
Parlem també amb en Marc Gaixas, dreamer creatiu, just quan s’aixeca de la cadira. No porta papers a la mà com altres dels seus companys, que no deixen de mirar les anotacions preses després dels speeches, però se’l veu tranquil. “La dinàmica és molt xula perquè serveix per conèixer què fa l’altra gent a escala professional i dins de l’Imagine”, apunta.
Igual que deia Palomer, descriu el procés com “molt ràpid”, potser per això li costa explicar què li ha semblat tot plegat, encara està paint l’allau d’informació que ha captat en pocs minuts. Això sí, repeteix fins a tres vegades que ja ha rebut feedback per part dels seus companys, idees a escala de negoci que l'han ajudat ja a visualitzar millores i detalls per a la idea que té al cap.
Gaixas: “Si tens un equip multidisciplinar i amb molta afinitat, tot es pot delegar bé”
Després de formulari la famosa pregunta – idea, negoci o desenvolupament?-, no dubta a respondre “execució”. “Engloba tota la resta”, detalla, reconeixent també que sense les persones que fan possible tot el conjunt seria impossible crear un bon projecte. “Les persones són importants en el sentit que si tens un equip multidisciplinar i amb molta afinitat, tot es pot delegar bé, cadascú té la seva tasca i pots cobrir totes les peces que composen la idea”, conclou.
Una darrera ronda acaba de posar en contacte els dreamers que falten sota la música i els crits a ritme de “Time’s up!”. Seure a la cadira és com ser dins d’una peixera, l’entorn no importa, tampoc els minuts que van passant a la pantalla groga, només compta saber què diu el teu interlocutor i analitzar bé cada paraula perquè el matching definitiu t’enllaci de debò amb els millors companys possible en aquests 5.000 minuts d’emprenedoria express.