Què passa en una ciutat quan hi ha una inundació? Hi ha empreses que es dediquen a calcular fins a quina alçada pot arribar l'aigua, però com afectarà aquesta crisi en els serveis de la ciutat? Com aprendre'n? A això es dedica Opticits, a donar un cop de mà a les ciutats a crear plans de resiliència urbana. La startup que ha creat la primera plataforma online "perquè ajuntaments i empreses siguin capaços d'estudiar les interdependències i els efectes cascada entre els diferents serveis d'una ciutat en un impacte o una crisi", explica Ignasi Fontanals, CEO de l'empresa.
Opticits permet simular què passa quan cau el servei d'aigua o electricitat i com aquesta manca de servei afecta tots els altres. Un exemple pràctic: l'any passat hi va haver una inundació a la Ronda de Dalt que va crear un problema de trànsit, un tall d'aigua i tot això va desembocar en què l'Hospital de la Vall d'Hebron no va poder practicar operacions. "Nosaltres ens dediquem a modelitzar i simular els efectes dominó que hi ha a la ciutat en aquestes situacions i gràcies a això són capaces de construir plans de resiliència urbana", explica Fontanals.
La resiliència és la capacitat que hom o un sistema té, davant d'un impacte o una crisi, recuperar-se, sobreposar-se, aprendre i millorar. Les persones, els metalls i també les ciutats són resilients. "Un impacte pot ser l'atemptat del 17 d'agost o la vaga de metro del febrer, un cop passada la crisi, tots els afectats han de seure i analitzar la situació per aprendre i millorar", diu l'emprenedor. I millorar vol dir que "la pròxima vegada que hi hagi una crisi la ciutat en comptes d'estar bloquejada una setmana, només s'aturi dos dies", per exemple. Aquest concepte no l'ha inventat Opticits, grans entitats com la Rockefeller Foundation finança Chief Resiliance Officers, persones en ajuntaments dedicats a la resiliència urbana, que entenen els ajuntaments com un sistema de sistemes on tots els serveis estan relacionats: "On el sistema d'aigua es relaciona amb el del gas, la recollida de residus té connexions amb la Guàrdia Urbana, la mobilitat amb els serveis socials, etc."
Hi ha 100 ciutats a tot el món amb aquesta figura, i Opticits és la primera empresa que ha creat una eina online perquè qualsevol consistori pugui fer el seu pla de resiliència. "Un exemple clar és quan hi va haver l'atemptat, l'Operació Gàbia va tenir durant hores tancats a les Rondes centenars de vehicles amb famílies, al final van ser els veïns qui van ajudar els atrapats", això és un efecte cascada que es pot preveure amb el programari d'Opticits.
Una startup nascuda d'una apagada
La startup barcelonina, ubicada a la Salle Technova i que va néixer a l'IQS, treballa amb una visió de conjunt i qualitativa amb els experts de les ciutats: tècnics, operadors, empreses públiques i privades. I això combinat amb metodologies de simulació fa que les ciutats puguin fer els seus plans de resilència urbana: "Oferim que la nostra plataforma sigui l'oficina virtual de resiliència de la ciutat".
En aquests moments hi ha diverses ciutats que treballen amb Opticits: Terrassa, Sant Cugat, Olesa de Montserrat, Tremp, la Garrotxa, Benidorm, Barcelona, Bristol i Lisboa.
La idea va sorgir a l'IQS quan un grup d'investigadors va ajudar l'Ajuntament de Barcelona a estudiar què va passar després de la gran apagada del 23 de juliol del 2007. Aquest grup d'investigadors va elaborar un estudi de resiliència de la ciutat i va dissenyar la primera versió de l'actual programari d'Opticits. Arran d'aquest estudi el consistori va crear les taules de resiliència urbana de la ciutat, que actualment encara estan en marxa.
Un cop liquidat aquest projecte i l'Ajuntament va seguir el seu camí, l'IQS va decidir crear el 2013 Opticits i l'eina Hazur, que recull la metodologia de l'experiència posterior a la gran apagada i poder-la dur a altres ciutats.
La startup ha participat en un programa d'acceleració als Estats Units anomenat Climate Venture 2.0 especialitzat en inversió d'impacte social. En aquesta línia, l'empresa es troba actualment en una ronda de finançament cercant un milió d'euros en inversions i ja dóna feina a cinc persones.