La xifra és sorprenent: hui el 90% de l’aigua dolça disponible a l’Estat espanyol no es consumeix en la indústria ni en les cases, sinó en l’agricultura de regadiu. I el 70% del sòl cultivable està en mans de xicotets agricultors i pimes. Això va posar en alerta a Antonio Pastor, veí de Novelda (Vinalopó Mitjà, Alacant) i CEO d’una startup d’internet de les coses (IoT), que va decidir reenfocar-la mirant al camp: “Em vaig adonar que la tecnologia podia ser més útil en mans d’un llaurador”. D’aquesta manera va crear Prismab en 2017, una solució que permet als agricultors, mitjançant una app, conèixer de manera detallada el rec de la seua producció i prendre mesures per estalviar aigua.
Han passat pel programa ‘Garaje’ de Lanzadera i han aconseguit una ronda d’inversió de 150.000 euros
Prismab va començar amb una inversió inicial dels socis de 50.000 euros. El primer any van entrar en el programa Garaje de Lanzadera, on van aprendre “la importància de conèixer la teua missió com a empresa i no dispersar-te”, explica Pastor, i afegeix: “Podríem haver fet moltes coses amb el sistema en àrees de logística o smart cities, però vam decidir ser els millors en aquest sector”.
Eixe és precisament l’objectiu per a 2019. Volen arribar a instal·lar mil sensors en tot l’Estat -de moment tenen uns 250-, i si ho aconsegueixen, serien “líders en integració de tecnologia agrotech”. La primera ronda d’inversió de 150.000 euros que van rebre el passat mes de març els ajudarà a assolir la fita i ara han obert una altra ronda participativa en la plataforma d’impacte social Bolsa Social. També tenen la intenció d’ampliar enguany l’equip dels quatre treballadors actuals a set, i passar dels 50.000 euros de facturació de 2018 a més que triplicar la xifra amb 175.000.
Un sistema senzill i econòmic per “democratitzar la tecnologia en l’agricultura”
Realment Prismab no és un producte que no existira. La intel·ligència ja havia arribat al camp, el problema és que ho havia fet d’una manera molt complexa i costosa, de tal manera que només li eixia a compte a les grans empreses, que “es poden permetre fer la inversió i adquirir els equips i tenir un departament que analitze les dades”.
“A l’Estat espanyol tenim molta agricultura. Malgrat això, és un dels que menys tecnologia empra en el sector perquè és molt cara i molt difícil d’utilitzar. Volíem democratitzar la tecnologia en l’agricultura amb paràmetres molt bàsics per millorar el rendiment de l’aigua de reg i la producció”, explica Pastor.
El dispositiu de Prismab | Cedida
Prismab utilitza una xarxa de sensors autònoms connectats a internet -no cal cap connexió a la xarxa elèctrica- i una app on l’agricultor pot conèixer, en temps real i de forma remota, els paràmetres més importants per prendre decisions: la quantitat d’aigua que hi ha disponible en el sòl, la salinitat, la temperatura, etc. A més, pot programar alertes que l’avisen en cas de baixa humitat, conductivitat alta o precipitacions. Per facilitar l’anàlisi al llaurador, Prismab genera mensualment un informe detallat sobre els regs que s’han fet.
550 euros per a estalviar 9.000 euros a l’any
La clau és que la inversió en aquest equip ara és accessible, ja que costa uns 550 euros. Pastor assegura que “en pocs mesos s’amortitza” perquè ajuda a estalviar uns 9.000 euros a l’any en aigua -depén del tipus de cultiu i extensió de la finca-.
Pastor té molt clara la funció social de la startup: per una banda, millorar la sostenibilitat de l’activitat agrícola reduint fins a un 30% l’ús de fertilitzants i d’un bé tan preuat com és l’aigua; i per altra banda, volen reduir “la taxa d’abandonament” de les terres i de les zones rurals i fer el sector “més atractiu” per fomentar “el relleu generacional”.
“A l’Estat espanyol tenim molta agricultura. Malgrat això, és un dels que menys tecnologia empra en el sector perquè és molt cara i molt difícil d’utilitzar"
“S’està malbaratant una quantitat immensa d’aigua. Si aconseguir arribar als productors, a més de reduir aquest consum, estaríem ajudant a un sector molt vulnerable”, sosté el CEO de Prismab. Té clar que no és senzill en un camp tan envellit i sovint poc inclinat a l’ús de les noves tecnologies. Però per la seua experiència, creu que està canviant: “Hi ha una regeneració. Molta gent jove està tornant al camp i gent no tan jove són conscients del problema de l’aigua, que no és xicotet”.
A més, conta que també estan arribant a grans empreses -tot i que no eren el seu target original- perquè el seu equip té unes dimensions molt més reduïdes que permet fer mesuraments a escala més gran.
De moment, treballen en l’estat espanyol, sobretot en Andalusia, Múrcia, País Valencià i Catalunya. Volen afermar-se abans de fer el salt de la internacionalització. “Almeria és l’excepció en matèria d’ús de tecnologia en el camp. En la resta de l’estat, estem molt malament, a la cua d’Europa”, sospira Pastor.