El Centre d'Art Hortensia Herrero es consolida com una nova finestra a l'art contemporani a València. Situat al cor de València, l'espai, que consta de 3.500 metres quadrats expositius, acull una selecció de la col·lecció privada d'Hortensia Herrero, vicepresidenta de Mercadona i presidenta de la Fundació que porta el seu nom. La primera presentació d'aquesta col·lecció inclou més de 100 obres de més de 50 artistes. Entre elles, obres d'il·lustres de l'art català com Jaume Plensa, que ha intervingut un espai del mateix centre, Joan Miró, Antoni Tàpies o Julio González, la qual cosa suposa un al·licient més per a tots aquells ciutadans de Catalunya que, aprofitant el moviment d'aquestes dates estivals, s'acostin a la Comunitat Valenciana.
Coneguda pel seu compromís amb l'art i la cultura, la presidenta de la Fundació Hortensia Herrero ha estat la força impulsora darrere d'aquest projecte, la visió i dedicació de la qual han estat fonamentals per convertir aquest projecte en realitat. Un projecte que, entre la restauració de l'edifici i les diferents intervencions realitzades, tant arquitectòniques com artístiques, ha suposat un cost de 40 milions d'euros.
Acull una selecció de la col·lecció privada d'Hortensia Herrero, vicepresidenta de Mercadona
Hortensia Herrero sempre ha tingut una sensibilitat especial per l'art i durant més de deu anys ha estat col·leccionant obres d'art. La Col·lecció d'Art Hortensia Herrero té una clara vocació internacional, amb artistes contemporanis de prestigi reconegut que es troben a les col·leccions de museus com el MOMA, el Tate o el Pompidou, entre molts altres.
Sis 'site-specifics'
L'espai que acull aquesta exposició, l'antic Palau Valeriola, ha estat restaurat pel despatx ERRE Arquitectura. A la bellesa d'un espai històric singular que recull tota la història de la ciutat, s'hi suma la intervenció específica de sis racons del Centre d'Art. Es tracta de sis 'site-specifics' que es fonen amb l'edifici realitzat per artistes de renom internacional. Jaume Plensa, que va visitar el CAHH en ple procés de restauració de l'edifici, ha intervingut l'àbsida que comunica el palau amb el jardí.
El melic (com el va batejar Plensa en català) de l'edifici té ara les parets inundades de lletres i símbols de diferents alfabetes de tot el món. Tomás Saraceno ha creat una instal·lació formada per sis núvols compostos per tetraedres i dodecaedres irregulars coberts amb panells iridescents que omplen totalment el vestíbul de setze metres d'altura. Sean Scully ha intervingut a l'antiga capella del Palau, omplint l'espai de color. Scully va proposar una intervenció integral a la capella que inclogués tant les finestres de les parets com els vidres de la cúpula. Aquesta intervenció es va completar amb una de les seves pintures de la sèrie Landline, caracteritzada per franges horitzontals de diversos colors.
Cristina Iglesias ha intervingut la connexió entre el palau i l'edifici annex amb una obra en la qual el visitant podrà sentir-se dins mateix. Olafur Eliasson ha donat vida a un altre dels passadissos de l'edifici amb un túnel que ofereix dos punts de vista molt diferents: l'entrada, on es poden veure mil trenta-cinc vidres, cadascun amb un disseny i una posició diferents i que contenen tots els colors de l'arc de Sant Martí, i la sortida, que és un túnel de color negre.
Finalment, Mat Collishaw, amb una obra caracteritzada pel tractament de temes clàssics de la història de l'art amb tecnologia moderna. Hortensia Herrero va quedar fascinada pel vídeo "Sordid Earth" que l'artista havia creat per a la cortina de Ron Arad (que Hortensia Herrero mateixa va portar a València l'estiu del 2022), així que li va encarregar que realitzés un vídeo expressament per al centre d'art. Va suggerir que podria estar inspirat en les Falles de València, una altra de les grans passions de la mecenes.
Es tracta, en definitiva, de sis intervencions que, més enllà de dialogar amb l'espai, acaben integrant-se en l'edifici mateix i li proporcionen una singularitat major. Totes aquestes obres quedaran per sempre al centre d'art, enriquint la seva arquitectura i dotant d'ànima a aquest edifici.