De l’esperança al desencís. Encara queden mesos perquè arribin els fons europeus Next Generation EU, però ja hi ha sectors que veuen clar que no els agradarà la manera com es reparteixin. Són les pimes i part de la societat civil organitzada de les Illes Balears. Les crítiques de com el Govern està gestionant aquest tema han empès la presidenta de l’arxipèlag, Francina Armengol, a remodelar l’executiu per crear un nou departament: la Conselleria de Fons Europeus, Universitat i Cultura. Com el mateix nom indica, la principal tasca de la qual s’haurà d’ocupar és la gestió de les esperades ajudes comunitàries que han de servir per sortir de la crisi amb un model econòmic renovat.
Les principals pors dels qui no veuen clar el repartiment dels doblers són dues. D’una banda, temen que tots vagin a parar a grans empreses i les pimes i els ajuntaments de poblacions petites no hi puguin optar. De l’altra banda, volen evitar que les ajudes només serveixin per tapar forats de l’actual crisi i no s’inverteixin en una transició real cap a un model econòmic més sostenible i diversificat. “Un 95% del teixit productiu de les Balears són petites i microempreses que no tenen les mans suficients per crear projectes que puguin competir amb els de les grans corporacions”, lamenta Jordi Mora, el president de Pimem, la patronal de la petita i mitjana empresa de Mallorca.
La federació d’empresaris forma part, juntament amb una trentena d’entitats, del Fòrum de la Societat Civil, nascut precisament per reclamar un nou model econòmic després de la pandèmia. L’associació ecologista GOB és un altre dels membres d’aquest fòrum. La seva responsable de l’àrea de territori i recursos, Margalida Maria Ramis, assegura que “intentam que les pimes i les xarxes de petits ajuntaments no es facin enrere en el camí per aconseguir els fons europeus per por de no poder competir”. En aquest sentit, han fet una petició al govern central: que creï una oficina on els petits projectes que volen obtenir ajudes de la UE puguin accedir a assessorament gratuït.
"Els fons europeus s'haurien de dirigir a canviar el model econòmic i millorar el sistema productiu amb la vista posada d'aquí a 10 anys, no a cobrir les misèries del present", segons Jordi Mora (Pimem)
Ramis posa un exemple de petita iniciativa que el GOB considera que s’adequa completament als requeriments per accedir a les ajudes. Es tracta d’un projecte que prepara Apaema, l’Associació de Producció Agrària Ecològica de Mallorca: “S’ha organitzat molt bé i sabem que volen optar-hi, així que intentam ajudar-los”. Tot i que el president de Pimem vol deixar clar que les grans empreses que opten als fons europeus “ho fan de forma legítima”, també afirma que ells no ho comparteixen. “Al final, es repartiran els doblers entre els grans oligopolis”, afegeix.
Tot cap al turisme?
Com que el turisme és un dels sectors que més ha patit des que va començar la pandèmia i que més grans empreses reuneix a les Balears, també és el que s’espera que acumuli una major part dels fons que arribin de Brussel·les. “L’objectiu del Govern és la recuperació del sector turístic; no té cap intenció de fer un canvi de model econòmic”, segons la responsable de territori del GOB. I és que la caiguda del PIB de l’arxipèlag ha estat la més acusada de tot l’Estat espanyol l’any 2020 amb un 27%. La causa d’aquest descens és la baixa presència de turistes per la covid-19.
Si a aquesta situació s’hi afegeixen les pressions que rep l’executiu per part del sector, es creen les circumstàncies perfectes perquè bona part dels fons europeus tinguin aquesta destinació. D’una banda, les grans empreses hoteleres balears han presentat un megaprojecte conjunt per optar a 2.000 milions d’euros comunitaris. De l’altra, la campanya SOS Turisme que es va presentar divendres passat reclama, precisament, salvar el turisme per recuperar l’economia. Com Ramis, Mora considera que els doblers provinents d’Europa “s’haurien de dirigir a canviar el model i millorar el sistema productiu amb la vista posada d’aquí a 10 anys, no a cobrir les misèries del present”.
I aquesta no és una opinió seva, sinó que el mateix Pla de recuperació, transformació i resiliència que va presentar a finals d’any el Govern espanyol per organitzar les ajudes de la UE està inspirat en una reforma del model i té unes bases molt clares: sostenibilitat, digitalització, igualtat de gènere i cohesió social i territorial. Mentre que una part dels fons els repartirà Madrid, la resta quedarà en mans de les comunitats autònomes perquè els distribueixin a projectes públics i privats com creguin convenient.
"Volem que el Govern posi sobre la taula quins projectes ha presentat al Ministeri, de quines empreses són i que el procés d'adjudicació també sigui transparent", reclama Margalida Maria Ramis (GOB)
El turisme no és l’únic sector que ja ha vist com les seves grans empreses s’organitzaven. “Ha passat el mateix amb les energètiques, les telecomunicacions...”, lamenta Mora. Una de les iniciatives que vol rebre finançament de la UE, detalla Ramis, és la construcció de dues plantes d’hidrogen a les Balears; una, a Maó i l’altra, a Alcúdia. Darrere un projecte tan ambiciós i car, no hi ha pimes, sinó una empresa de l'Ibex35, Endesa.
Un repartiment just i transparent
De quina manera es poden repartir els recursos de Next Generation EU per arribar a tot el teixit productiu? Tot i que ni Pimem ni el GOB tenen una recepta màgica, sí que fan alguna proposta. Des de la patronal, equiparen aquesta situació a la de les licitacions públiques: “Feia temps que demanàvem que sortissin a concurs lots més petits per tal que les pimes hi poguessin accedir i fa tres anys es va aprovar; si les petites empreses no tenien mans per accedir a les adjudicacions, tampoc no en tenen per competir amb les grans en projectes per optar als fons europeus”. Per a Ramis, el més important és la transparència. És per això que el GOB reclama “que el Govern posi sobre la taula quins projectes ha presentat al Ministeri, de quines empreses són i que el procés d’adjudicació també sigui transparent”.
A més, tots dos veuen imprescindible que hi hagi diàleg social. A grans trets, dels 140.000 milions d’euros que arribaran, aproximadament, 70.000 milions seran en forma de préstec i, els 70.000 milions restants, ajudes directes. Pimem proposa que la major part d’ajudes directes vagi cap a les pimes, mentre que siguin les grans corporacions qui es quedin amb els préstecs, ja que després tindran més possibilitats de retornar-los.
Les entitats que conformen el Fòrum de la Societat Civil s’hi ha posat amb temps. Les reclamacions encara tenen uns mesos –fins que s’hagin repartit definitivament els Next Generation EU– per fer efecte. La creació de la Conselleria de Fons Europeus la setmana passada va sorprendre Ramis i pot suposar un primer pas cap a la "transparència" que reclama. El problema de fons, considera, són “les presses”.