D’ençà que es va fundar l’any 1940, la família Bestard ha endevinat el moment d’introduir cada canvi a la seva empresa. Bestard Mountain Boots és un dels pocs tallers que va sobreviure la crisi de les sabates a Mallorca. Va ser precisament quan l’economia anava directa a l’abisme que va saber trobar un nínxol al mercat mallorquí. Tot i que la muntanya més alta de l’illa –el Puig Major– no arriba als 1.500 metres, l’afició de la segona generació de Bestards per les excursions va abocar la companyia a l’especialització. Les sabates de muntanya, segurament, els van salvar. Com també ho va fer sortir de les Illes Balears i internacionalitzar-se en temps de crisi, adaptant el producte a les necessitats de cada lloc. Avui, se situa entre les marques de sabates de muntanya més reconegudes i ven a 35 països des de la seva fàbrica de Lloseta.
Esperança Bestard és l’actual administradora i ens n’explica la història. “Quan el meu padrí va fundar l’empresa, no tenia res a veure amb el què som ara; feia sabates de vestir a mida per a home”, relata. Ell sempre havia estat relacionat amb el món del calçat, ja que va començar a fer feina a un taller de sabates com a mosso. De fet, Mallorca i la indústria del calçat tenen una relació històrica. La zona del Raiguer –on se situa Lloseta– és coneguda per la qualitat d’aquest producte, sobretot fet amb pell.
Aprofitant l’auge del sector, el padrí Bestard va decidir fundar l’empresa el 1940. Els primers anys van ser discrets: “Feien dues sabates cada dia, cosides a mà, i eren entre vuit i nou treballadors”, explica Bestard. El taller va anar prosperant i a finals dels anys 60 ja havien comprat maquinària i havien augmentat el nombre d’empleats a entre 10 i 15. Va ser en aquell moment quan van trobar el qui seria el primer gran client fora de l’illa: el nord de la Península.
Bestard Mountain Boots va sobreviure la crisi dels anys 70 gràcies a una reinvenció: va deixar de fer sabates de vestir d'home per passar al calçat de muntanya
Així va arribar la primera de les adaptacions de la manera de fer de l’empresa. Com que al País Basc, Navarra, Cantàbria i Astúries hi feia més fred que a Mallorca, les sabates de vestir d’home –encara era aquest el seu únic producte– havien de ser més calentes. La segona adaptació va arribar poc després i va ser un gran salt per a Calçats Bestard. Els Estats Units van ser el següent mercat exterior. La crisi que s’havia instal·lat a l’Estat espanyol va fer que una petita empresa de Lloseta comencés a vendre a l’altra punta de món.
Cap a la muntanya
I just quan havien arribat als Estats Units va esclatar la crisi del petroli, que va empènyer la segona generació Bestard a la tercera gran adaptació. “Mon pare i els meus tios eren molt aficionats a les excursions i van començar a explorar un nou mercat”, indica l’administradora. Als anys 70, el producte va canviar radicalment: Bestard va deixar enrere les sabates de vestir i es va endinsar a la muntanya. Però aquest canvi no només representava modificar els materials i el disseny de les sabates, sinó tot l’ecosistema que s’havia establert fins aquell moment.
Detall d'unes sabates de muntanya Bestard | Cedida
“Vàrem haver de cercar nous proveïdors, nous representants comercials, la manera d’arribar a nous clients, introduir-nos a les botigues d’esports, anar a fires de muntanyisme i esport... no només ens havíem d’especialitzar, sinó també fer marca”, explica Esperança Bestard. A partir d’aquell moment, la pujada al cim es va suavitzar fins arribar a la posició nacional i internacional que ocupen avui. Les úniques adaptacions importants que han hagut de fer els darrers 40 anys han estat seguir de ben a prop les tendències del sector.
“La sabata de muntanya actual ha de ser lleugera, còmoda, resistent a l’abrasió, ha de transpirar i durar molt de temps”
Les exigències de l’excursionista són cada vegada més altes: “La sabata de muntanya actual ha de ser lleugera, còmoda, resistent a l’abrasió, ha de transpirar i durar molt de temps”. L’aposta durant els gairebé 80 anys de negoci sempre ha estat millorar el producte. Tot i que les condicions a la Serra de Tramuntana –el nucli de muntanyes més gran de les Balears– no són extremes, tenen línies per a totes les necessitats, des de les sabates que s’adhereixen al gel fins a les qui es poden dur per ciutat.
Enrere han quedat les botes robustes i pesades que van marcar els inicis de Bestard en el món de la muntanya: ara, una de les gammes està pensada per al públic en general, una altra és per a nens, els caçadors també tenen una col·lecció de sabates que s’adapten a les seves necessitats, n’hi ha per fer barranquisme i d’altres per a senderisme. La major part de la producció es fa a la fàbrica que tenen a Lloseta, però l’administradora explica que la línia urbana es fabrica a un altre país de la Unió Europea.
La fàbrica de Calçats Bestard a Lloseta | Cedida
De Lloseta al món
La ruta de Bestard ha sortit de Mallorca i de l’Estat espanyol sovint. Les primeres exportacions després d’haver fet la transició a les sabates de muntanya es van dur a terme als anys 80 a França i Andorra, on venien a botigues especialitzades. Fora d’Europa, compten amb l’ajuda de distribuïdors. Actualment, les vendes a l’estranger de Bestard Mountain Boots representa un 25% de la facturació i es fa a 35 països. Els ingressos totals se situen entre 5 i 6 milions d’euros l’any.
Les vendes a l'estranger representen el 25% de facturació i es fa a 35 països
Als 35 treballadors que fan funcionar la planta que tenen al seu poble d’origen s’hi han d’afegir 70 més que fan feina a les fàbriques auxiliars repartides per la Península i set agents comercials que impulsen les vendes. Decathlon no és la competència innomenable de Bestard, ja que “en un món globalitzat competim amb totes les empreses del sector”. De fet, Esperança Bestard veu molt clar que el tipus de client que pot tenir el gegant francès no és el seu.
La seva vessant internacional no acaba aquí. Entre els seus proveïdors més destacats hi ha Vibram, un fabricant de soles italià amb qui ha creat les sabates Vento i la tecnologia Gore-tex Surround, que permet una transpiració de 360 graus. La innovació manté el producte actualitzat.
Dels 28 sabaters que hi havia a Lloseta l’any 1970, només en queden tres. Les crisis, les grans empreses de calçat i les jubilacions sense relleu al capdavant de tallers familiars han arrasat amb bona part del sector mallorquí. L’actual direcció de Calçats Bestard, Esperança i el seu cosí Toni, encara és jove i el tercer factor ni es contempla. L’objectiu és mantenir l’esperit de supervivència dels seus avantpassats.