Fa unes dècades, els llibres en català estaven relegats a un racó a les llibreries de Mallorca. Va ser fins que tres joves van decidir al febrer del 1982 posar fi a aquesta situació i obrir una petita botiga literària al centre de Palma. Quasi 40 anys després, es manté com la llibreria en català per excel·lència, una fita que ha aconseguit gràcies a una clientela fidel i la seva aposta per la literatura infantil. Quart Creixent ha sobreviscut als prejudicis cap al català de part de la població mallorquina, a més del llibre electrònic, una crisi econòmica i, ara, també, una pandèmia. A finals de l'any passat, va rebre una menció especial en la tercera edició del Premi Llengua Nacional per la seva tasca en la difusió de “la literatura i la lectura en català durant gairebé quatre dècades".
“Si volíem que a Mallorca el català estigués normalitzat, hi havia d’haver una llibreria en català”, indica Jaume Corbera, un dels socis fundadors de Quart Creixent. Per tant, aquesta va ser la premissa des dels inicis: a la botiga, només hi entraven llibres en la llengua pròpia. El projecte va emprendre com una broma entre Antoni Artigues i Jaume Corbera. Són els dos socis fundadors inicials de Quart Creixent, professors de formació i dedicació fins aleshores, als quals se’ls va afegir després una tercera sòcia, Maria Pons.
Grans noms de la literatura catalana van donar suport a la iniciativa des del començament. La poeta Maria Mercè Marçal va assistir a la presentació, i Joan Brossa i Jaume Cabré són altres escriptors que hi han passat. Però els inicis van ser més durs del que esperaven els tres joves carregats d’il·lusió. Els astres es van alinear i el pare d’Artigues, farmacèutic, es va jubilar i els va cedir el lloguer del local just al costat de la Plaça Major. “Vàrem partir amb els nostres estalvis i tot era molt idíl·lic, però una vegada posat en marxa el negoci, eren moltes coses de les quals ens havíem de fer càrrec, sobretot la burocràcia”, recorda Corbera.
Les circumstàncies tampoc no ajudaven: “L’any 82, la majoria de la població de Mallorca parlava en català, però no hi havia l’hàbit de llegir-hi”. De fet, només feia tres anys que el català s’havia introduït a les escoles; era un “intrús nou”. Després de demanar ajuda i incorporar nous socis -Arnau Amer i Miquel Serra-, el negoci es va estabilitzar. “Va anar augmentant el públic de llibres en català, cada vegada hi havia més gent conscienciada, i vàrem fer una clientela que ens ha mantingut vius fins ara”, explica Corbera.
Els infants, els clients del futur
Si bé un dels secrets d’aquesta llarga vida és tenir un públic fidel, el que Corbera considera que és el tret més diferencial és la part dedicada a la literatura infantil. “No hi ha cap llibreria de Palma que s’hagi posat al nostre nivell: els llibres per a infants han de ser físics, i nosaltres sempre els hem posat en una zona de fàcil accés per als menuts”, explica el soci. Les taules on es troben els llibres són baixes, perquè els puguin veure fàcilment i siguin els infants qui els vagin a comprar i els triïn.
Sobreviure als llibres electrònics no ha suposat cap gran maldecap per a Quart Creixent: "S'ha notat, però no tant com pensàvem"
Fomentant la lectura -en català- des de les primeres etapes de la vida, s’asseguren els clients del futur. Aquesta fidelització també es dirigeix a no perdre el públic jove. “Els estudiants només llegeixen les lectures obligatòries de classe...”, lamenta el propietari de Quart Creixent. Abans, eren els principals clients. També s’ha reduït molt el pes de la secció de llengua catalana: “Els diccionaris i llibres de normativa només els compren els funcionaris que fan cursos de reciclatge, actualment”.
En canvi, sobreviure als llibres electrònics no els ha suposat cap gran maldecap, de moment. “S’ha notat, però no tant com pensàvem”, explica Corbera. D’una banda, perquè els llibres infantils segueixen essent físics i, de l’altra, perquè en el segment en català no hi ha tanta oferta d’ebooks. “Hem intentat oferir llibres electrònics, però les editorials no volen intermediaris; els venen elles mateixes”, indica.
Un 2020 sense Sant Jordi
“La covid-19 ha estat una estocada molt forta al sector; ho hem notat molt en els ingressos, però també hem rebut ajudes, així que no ens podem queixar”, fa balanç de l’any Jaume Corbera. També ha contribuït a aquesta relativa tranquil·litat dels socis de Quart Creixent el fet que fa uns anys van comprar el local on tenen la llibreria. Tot i que abans pagaven un lloguer antic, que també els ha estat d’ajuda per mantenir-se quasi quatre dècades, ara no s’han de preocupar per aquesta despesa mensual.
Un Sant Jordi descafeïnat i una Fira del Llibre i una Setmana del Llibre en Català reduïdes a pocs dies han deixat el sector sense les principals cites literàries per la covid-19
Si una cosa bona ha deixat aquest any passat ha estat un impuls al comerç electrònic que petits establiments com Quart Creixent han aprofitat per subsistir. En concret, la botiga es va adherir a la iniciativa Llibreries Obertes durant el confinament, que va mantenir un cert nivell d’ingressos tot i el tancament. “Abans, era un servei residual i ara fem enviaments cada setmana, sobretot als pobles i també a la Península”, relata Corbera. Les dues treballadores -una a jornada completa i l’altra a mitja jornada- que hi fan feina s’han encarregat de gestionar aquest servei.
Les principals cites literàries d’aquest 2020 han estat molt diferents a causa de la pandèmia. Ha estat un any sense Sant Jordi –“el Sant Jordi d’estiu no ha estat ni la meitat de profitós que altres anys"- i amb una Fira del Llibre i una Setmana del Llibre en Català reduïdes a pocs dies. “Al final, tot s’ha concentrat just abans de Nadal i els Reis, que ja sol ser una època bona, així que no hem pogut aprofitar aquests esdeveniments”, segons Corbera. El 2021 ha començat amb limitacions per al comerç, però l’esperança del sector està posada en un Sant Jordi mínimament normal. Quart Creixent també creua els dits per un any amb més llibres en català.