Atento Lleida ha acomiadat la presidenta del comitè d’empresa del seu centre fent ús de l’article 52 de l’Estatut dels Treballadors que justifica l’acomiadament objectiu d’un treballador que falti el 20% o més de dies laborables al seu centre de treball de forma justificada durant dos mesos. La darrera decisió del Tribunal Constitucional així ho avala. Des de l'entrada en vigor de les reformes laborals de 2010 i de 2012, la UGT ha denunciat les conseqüències nefastes que podrien tenir en els drets dels treballadors i l'alt tribunal ara accepta que l'acomiadament per faltes a la feina tot i estar justificades amb baixes mèdiques.
Una de les reformes més lesives va ser la modificació de l'apartat d) de l'article 52 de l'Estatut dels Treballadors, que feia possible l'acomiadament amb un determinat índex d'absentisme: per faltes d'assistència a la feina justificades però intermitents quan arribin al 20% de les jornades hàbils en dos mesos consecutius (sempre que el total de faltes d'assistència en els dotze mesos anteriors arribi al 5% de les jornades hàbils) o al 25% en quatre mesos discontinus dins d'un període de dotze mesos, en tots dos casos amb independència del nivell d'absentisme que hi hagi a l'empresa.
Amb aquesta reformulació de l'article, i posant-nos en el cas pràctic, si en un període de dos mesos un treballador o una treballadora agafa un refredat i ha d'estar de baixa quatre dies i té la mala sort de fer-se mal a l'esquena i haver de fer repòs per prescripció mèdica durant cinc dies, quan torni a la feina corre el perill de ser legalment acomiadat o acomiadada.
"Tribunal Constitucional va sentenciar que és legal acomiadar objectivament un treballador per faltes d'assistència a la feina, encara que siguin justificades, si se supera el percentatge fixat"
Semblava obvi que, a l'empara de l'Estatut dels Treballadors, aquest precepte vulnerava drets constitucionals. I, en aquest sentit, el Jutjat 26 de Barcelona va plantejar-ne una qüestió d'inconstitucionalitat, per possible contradicció amb els drets a la integritat física (art. 15 CE), al treball (art. 35.1 CE), i a la protecció de la salut (art. 43.1 CE). El passat 16 d'octubre, el Tribunal Constitucional va sentenciar que aquest precepte legal no vulnera els drets recollits a la Constitució espanyola i que és legal acomiadar objectivament un treballador per faltes d'assistència a la feina, encara que siguin justificades, si se supera el percentatge fixat. Per rebutjar aquesta presumpta inconstitucionalitat, el TC argumenta una sorprenent prevalença d'una ambigua i imprecisa llibertat d'empresa i una defensa aferrissada de la productivitat per damunt dels drets a la salut i al treball.
La sentència del Tribunal Constitucional no ha fet altra cosa que ratificar allò que la reforma laboral ja permetia. Però el ressò de la resolució ha tingut una doble i immediata conseqüència. En primer lloc, els treballadors són ara més que mai conscients que hauran de tenir cura de computar les seves baixes mèdiques si no volen córrer el perill de ser acomiadats de manera justificada. És a dir, que es penalitzarà la seva salut i el seu dret a la recuperació i el dret al treball, ja que, sense causa imputable, se'ls podrà extingir la seva relació laboral. I, alhora, aquesta situació servirà per discriminar i estigmatitzar les persones malaltes en el seu àmbit laboral. I, en segon lloc, la sentència del Tribunal Constitucional ha donat ales a moltes empreses que n'esperaven la resolució per, ara sí, utilitzar el 52.d per fer fora treballadors per la via ràpida i efectiva, sense dilacions, i utilitzant-lo com a pretext. És el que ha passat a Atento Lleida, on pocs dies després de la sentència del TC, en una clara situació de persecució sindical, la presidenta del Comitè d'empresa va ser acomiadada per acumulació de baixes mèdiques, en concret per agafar una baixa per malaltia comuna de cinc dies el mes de març i una altra de tretze dies a l'abril, sense haver faltat cap dia més a la feina per malaltia en els dotze mesos anteriors.
"A partir d'ara es penalitzarà la salut dels treballadors i el seu dret a la recuperació i el dret al treball, ja que, sense causa imputable, se'ls podrà extingir la seva relació laboral"
Amb la sentència del 16 d'octubre, el Constitucional ratifica la hipòtesi inicial de les reformes laborals: manllevar els drets laborals dels treballadors i les treballadores per donar potestat indiscriminada a les empreses. Ens prohibeix posar-nos malalts perquè això, diuen, perjudica els interessos empresarials. La realitat, però, és que cap treballador o treballadora agafem la baixa com a decisió voluntària, ja que el nostre salari depèn en gran manera de la presència diària al lloc de feina, i encara menys ho fem per atacar la productivitat de l'empresa: de la bona marxa del centre de treball dependrà també el manteniment de la nostra feina. Al contrari, si per por a ser acomiadats o acomiadades seguim anant a la feina sense tenir les capacitats físiques i psíquiques idònies, la nostra productivitat serà molt menor o fins i tot nul·la, augmentarà el risc d'accident i, de ben segur, empitjorarà el nostre estat de salut amb conseqüències encara més greus per a aquesta productivitat que diuen que defensen.
Imagineu-vos una cuinera, un cambrer, un infermer, que vagin a la feina amb grip. Imagineu-vos també una conductora de camió d'alt tonatge medicats per mitigar els dolors lumbars. Les conseqüències d'anar a treballar sense estar en plenitud de les nostres condicions físiques i psíquiques poden ser catastròfiques. Per això aquesta sentència suposa travessar una línia vermella pel que fa als drets constitucionals dels treballadors i les treballadores, i per al nostre sindicat això és del tot inadmissible.
En un país amb dades de sinistralitat laboral inacceptables (729 persones mortes a l'Estat, 83 a Catalunya, i 65 fins al setembre de 2019), sense comptar la multitud de malalties d'origen laboral que pateixen els treballadors i les treballadores i que no són declarades, cal que les empreses treballin per acabar amb la xacra social de la sinistralitat laboral, motiu pel qual perden la vida o emmalalteixen de per vida milers de treballadors a causa de les males condicions de treball i de la falta de mesures de prevenció, en lloc de dedicar-se a estudiar i comptabilitzar refredats o dolors d'esquena per acomiadar-nos.
És hora de derogar les reformes laborals que des de la UGT fa temps que exigim, i que han atorgat més poder a l'empresari i menys drets o eliminació d'aquests a les persones treballadores, precisament la part més feble de la relació laboral.
