Bioeconomia és industrialització. El concepte pot semblar simple, però el seu impacte sobre qualsevol activitat productiva és immens. La bioeconomia és la generació de valor econòmic a partir de recursos biològics renovables, a través de la producció d'aliments, materials, energia i altres productes i serveis. Aquest sector inclou àrees tan diverses com l'agricultura, la silvicultura, la biotecnologia o la bioenergia, però també té implicacions en tots els àmbits econòmics.
Totes les empreses es troben immerses en la cursa per ser més sostenibles, i això comporta buscar noves fonts renovables de matèries primeres i d’energia, a més de canvis en els seus processos productius i en la gestió dels subproductes i residus. La bioeconomia, per tant, és transversal.
Aquesta necessitat explica les enormes previsions de creixement. Segons un informe recent del Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari (CREDA-UPC-IRTA), la bioeconomia va suposar una producció de 69.797 milions d'euros i un Valor Afegit Brut (VAB) de 23.244 milions d'euros corrents a Catalunya l’any 2021. Aquestes estadístiques suposen un 15,6% de tota la producció i un 9,5% del total del PIB, respectivament.
En relació amb l’ocupació, els àmbits considerats van generar uns 625.000 llocs de treball vinculats a la bioeconomia, dada que representa el 17,2% del mercat laboral. No obstant això, la contribució a aquestes xifres de les activitats amb major potencial transformador (com ara la valorització de subproductes i residus o l’aprofitament sostenible de recursos orgànics renovables) és encara molt petita.
Esdevenir capdavanters en la consolidació de la bioeconomia impulsaria el país a un lideratge que en garantiria la projecció industrial per dècades i el benestar dels seus ciutadans
I és precisament en aquestes activitats encara minoritàries on es troben les grans oportunitats. En temps d’incerteses globals, econòmiques i polítiques, les dades demostren que esdevenir capdavanters en la consolidació de la bioeconomia impulsaria el país a un lideratge que en garantiria la projecció industrial per dècades i el benestar dels seus ciutadans. A més, construir una indústria competitiva sobre la base de recursos orgànics locals reforça l’autonomia estratègica del país, i contribueix significativament al seu reequilibri territorial.
Capital humà especialitzat com a camí al lideratge
Aprofitar aquestes oportunitats, però, requereix enfrontar un conjunt de reptes significatius. Entre aquests, la disponibilitat de capital humà especialitzat és i serà un dels més importants. Les oportunitats laborals en la bioeconomia són variades i abasten des de la recerca científica fins a la gestió empresarial. Els professionals formats en bioeconomia són necessaris en gairebé tots els àmbits, però en cadascun amb requisits específics.
Al sector agrícola i alimentari es necessiten coneixements en ciències agràries i biotecnologia alimentària, així com habilitats en recerca i desenvolupament, producció sostenible i gestió agrícola. En la gestió de subproductes de la indústria alimentària es busquen tecnòlegs d’aliments, químics, biòlegs i experts en enginyeria de diverses especialitats (industrials, agrònoms, químics, etc.), amb capacitat per desenvolupar, validar i escalar solucions innovadores en entorns industrials.
Catalunya té un gran dèficit de professionals de l’extracció de materials i la seva transformació
En canvi, al sector de la bioenergia es requereix formació en enginyeria química, bioquímica i energia renovable, a més de competències en tecnologies i coneixement de polítiques energètiques. En aquest camp manquen operaris especialistes en plantes de biogàs i d’altres tipus de bioenergia. En l’explotació dels recursos forestals (una de les àrees amb major potencial de creixement), Catalunya té un gran dèficit de professionals de l’extracció de materials i la seva transformació, així com d’operaris especialitzats en la construcció amb fusta i altres materials d’origen renovable.
Les biorefineries (un concepte molt transversal aplicable a l’obtenció de materials per a diversos sectors, en el qual la Comissió Europea estima que es crearan un milió de llocs de treball fins al 2030) requereixen enginyers i operaris especialitzats. La indústria química i dels materials, per definició, i com a proveïdora de matèries primeres per a la resta d’indústries, serà una de les que experimenti majors transformacions en els pròxims anys.
Finalment, la consultoria i l’assessorament necessiten coneixements en economia verda, gestió empresarial i sostenibilitat, amb capacitats analítiques, d’innovació social i de comunicació. En tots els sectors són essencials les habilitats com la gestió de projectes, la innovació i el treball en equips multidisciplinaris, ja que el desenvolupament de la bioeconomia està majoritàriament fonamentat en la creació de noves cadenes de valor trans-sectorials i que, per tant, necessiten un enfocament de la formació i les carreres professionals diferent dels tradicionals.
Catalunya com a referent en bioeconomia: compromís de futur
La indústria catalana està idealment preparada per tenir un rol principal en l’eclosió de la bioeconomia com a motor econòmic mundial. La despesa en innovació al sector industrial català va ser de 2.812 milions d’euros (dades del 2022), cosa que suposa el 52% de la despesa realitzada pel conjunt d’empreses que tenen activitat innovadora a Catalunya, molt per sobre del pes que té la indústria en termes de VAB. Aquesta quantitat suposa l’1,80% del volum de negoci total del sector, per sobre de la xifra per al total de l’economia (1,34%). Cal recordar que la UE denomina Catalunya com a strong innovator i, ateses les dades públiques a l’abast, el PIB català va créixer el 2,6% l’any 2023, per sobre de nivells europeus, amb un sector industrial que va ser el principal responsable d’aquest creixement.
Però més enllà de les xifres fredes, és important subratllar que les empreses que emprenen aquest camí tenen tot el suport tant del teixit de recerca com de l’administració. Des del BioHubCat, el hub de la bioeconomia de Catalunya, enllacem els innovadors amb els serveis que necessiten per fer el següent pas, amb la vocació de ser la finestreta única que permeti als empresaris trobar la resposta a les dificultats tècniques, tecnològiques, normatives, estratègiques o de finançament, entre d’altres. Al mateix temps, coordinem l’acció de les diverses administracions per crear les condicions idònies per a la implantació de bioindústries.
La transformació verda de la indústria i els serveis (i la bioeconomia en general) són sinònim d’innovació, i la innovació és risc
No tot ens sortirà bé. La transformació verda de la indústria i els serveis (i la bioeconomia en general) són sinònim d’innovació, i la innovació és risc. A tots els països desenvolupats, fins i tot en aquells ecosistemes que són líders, és habitual llegir notícies d’empreses referents en aquest camp (amb potencial realment transformador) que, per raons diverses, han de tancar. No som ni serem aliens a aquesta realitat. Per tant, hem de ser conscients que la nostra tasca consisteix fonamentalment a reduir el risc de les empreses innovadores i a fer possible que desenvolupin i experimentin ràpidament, però les nostres pròpies iniciatives han de ser coherents amb aquesta mentalitat.
La sostenibilitat és i serà (cada cop més) rendible. Si mirem uns anys endavant ens semblarà inacceptable que un producte s’elabori amb recursos fòssils, tant com ara ens costa de creure que es permetés fumar dins un establiment comercial. Els ritmes i les imposicions normatives poden ser discutibles, però no és una qüestió de fons sinó de calendari. La transformació és una realitat, i cal que decidim quin paper hi volem jugar. A Catalunya tenim ingredients que ens situen en una bona posició de partida, però cal refermar el compromís per fer tot allò que calgui per capitalitzar l’oportunitat.
Tenir, explicar i compartir experiències d’èxit i referents, trobar l’encaix normatiu dels projectes, crear àrees especialitzades que esdevinguin pols d’innovació, alinear la capacitat industrial i tecnològica, crear un planter de joves professionals, i tenir una societat que dona suport i valora aquesta transformació, són només alguns exemples dels reptes que hem de saber afrontar. Per tant, si som capaços de consolidar un ecosistema robust que integri la innovació, el talent i el suport institucional, Catalunya pot liderar la transició pràctica cap a una economia més verda i sostenible. És moment d'aprofitar aquest context únic i apostar decididament per la bioeconomia com a motor de futur i benestar.
