Per molts és conegut que ser autònom no és fàcil: comporta una càrrega de treball extra, no sempre recompensada econòmicament ni valorada socialment. Ara, podem constatar aquest fet, a través del recent estudi realitzat amb el departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya sobre l’organització i la gestió del temps de treball de les dones autònomes.
Aquest evidencia que ser dona autònoma encara és més complex, ja que la nostra societat està marcada per estructures que situen a la dona en rols de cuidadora, en sectors laborals considerats sovint de poc valor afegit, amb menors remuneracions i sostres de vidre que dificulten l’accés a posicions de decisió i poder. Aquestes estructures socials i laborals es traslladen a la dona autònoma amb una major intensitat, creant situacions de molta pressió i estrès, sovint invisibilitzades.
Els autònoms, en general, treballen una jornada superior a la de 40 hores
Amb el treball fet es posa de manifest que els autònoms, en general, treballen una jornada superior a la de 40 hores que s’estableix en les condicions laborals per compte d’altri, treballant els caps de setmana i gaudint de menys dies de vacances en molts dels casos. No obstant això, les dones autònomes tenen una segona jornada, la relacionada amb la casa, l’atenció als fills i a persones dependents. Bé, és cert que algunes manifesten que s’ho reparteixen amb la parella, però encara un 40% manifesta que ho assumeixen tot elles.
L’estudi també indica que la remuneració que obtenen és, majoritàriament, similar o pitjor que si treballessin per compte d’altri, tot i el risc que comporta desenvolupar una activitat pròpia. En el cas de dones a càrrec de famílies monomarentals o amb persones dependents, aquesta situació s’agreuja, donat que s’incrementa el nombre d’hores de dedicació a la feina. Més necessitat econòmica, més dedicació a la feina, amb major dedicació també a la casa, als fills i a les persones dependents.
Les dones autònomes són unes autèntiques malabars del temps. Un dels grans avantatges de ser autònoma? La flexibilitat horària. Només faltaria! Sense flexibilitat no serien possibles les malabars. Hi ha més elements que fan possible que els engranatges de les llars i els negocis de les dones autònomes funcionin. Un d’ells, la subcontractació de serveis d’atenció a la llar, als fills, a persones dependents, la qual comporta costos que es carreguen a les seves espatlles en forma, també, de més hores de feina.
Contràriament al que algunes persones es podrien imaginar, les malabars no han aconseguit allargar la jornada i, com els dies de les dones autònomes també tenen 24 hores, d’on es resten les hores de més que es dediquen a la feina i a la llar? Doncs de les hores personals, d’oci, de relacions socials, i de dormir. En resum, d’elements que contribueixen al benestar de la dona autònoma, element clau per a la salut de la persona i la del negoci. Dos grans costos ocults.
Les dones autònomes són unes autèntiques malabars del temps
Què dir de la feina no remunerada? Un altre dels grans costos ocults que tenim com a societat, tan necessari i, alhora, tan poc valorat. La xarxa propera de la dona autònoma és un altre suport no remunerat d’amics i familiars que fan possible l’atenció a la família. Un altre recurs habitual, i potser el més desconegut, és endur-se la llar a la feina. Un clar exemple seria endur-se el fill a la botiga o al despatx quan no pot anar a l’escola.
Sobre les renúncies, vull destacar, en primer lloc, la referent a la seva activitat, amb la disminució de la jornada laboral. Us sona allò que les dones tenim tendència a buscar feines de jornada parcial per tendre a la família? Doncs en el cas de la dona autònoma, aquest element té un impacte directe, no només en els seus ingressos, sinó en la viabilitat i la continuïtat empresarial. Aquestes actuacions relacionades amb l’ús del temps i la conciliació, afecten els ingressos de l’activitat, a la remuneració de la dona autònoma i a les seves cotitzacions. Podem afegir, doncs, la renúncia també a pensions futures dignes, sobretot en un col·lectiu on el pes de majors de 55 anys s’ha incrementat en els darrers anys.
Finalment, la renúncia a la maternitat. Aquesta renúncia, vital, pot ser molt dolorosa. Perquè aquí no parlem de dones que no volen tenir fills; parlem de dones que volen tenir fills i que, per poder desenvolupar el seu projecte professional, hi decideixen no tenir-ne. I ens estranya que el pes de dones autònomes joves hagi disminuït?
Desenvolupar una activitat per compte propi crea ocupació, tracciona altres activitats, arrela i dota de serveis i infraestructura al territori. En definitiva, crea riquesa i benestar. La responsabilitat de crear un entorn que no només no dificulti el desenvolupament de l’activitat de la dona autònoma, sinó que l’afavoreixi, és social i política. Cal incidir en la cultura i en les estructures socials, en la legislació, en infraestructures i serveis accessibles i propers, amb una mirada transversal i, alhora, diferencial per atendre les necessitats dels negocis impulsats per dones autònomes.
