Els responsables de les petites i mitjanes empreses han de prendre decisions estratègiques que determinen el futur de les seves organitzacions, en un context de canvis radicals socials i econòmics, amb enormes incerteses i dubtes relatius al futur immediat i a mitjà termini. Es tracta de decisions difícils i arriscades, amb marges d’error reduïts i que, coincidint amb el Dia Europeu de la Pime, val la pena posar en valor, per reflexionar sobre quines són les prioritats i les perspectives per a un segment d’empreses que representa el 70% de l’ocupació a Catalunya.
La temptació de deixar-se portar pels esdeveniments, immersos en el dia a dia que s’ho menja tot, i anar donant respostes en cada moment sense una perspectiva, és comprensible. A la saturació i dispersió d’informacions, s’hi afegeix la dificultat per entendre l’oportunitat i l’impacte que ofereixen innovacions tecnològiques amb un potencial extraordinari, donat que sovint es tradueixen més en amenaces per part de nous competidors procedents d’altres sectors o en dubtes en el retorn de les inversions que requereixen.
No decidir el propi futur no és la millor opció. Les grans empreses pesen molt, certament, però representen només el 0,17% del total d’empreses i un 35,64% de l’ocupació a nivell estatal. La força agregada del teixit de pimes té una influència molt rellevant.
Les grans empreses pesen molt, certament, però representen només el 0,17% del total d'empreses i un 35,64% de l'ocupació a nivell estatal
Les pimes han de decidir el seu futur i tenen els elements per fer-ho. Identificar els punts forts, refermar-los i focalitzar-s’hi seria un bon punt de partida. L’agilitat de les organitzacions més petites, la gestió de canvi més senzilla o la presa de decisions més ràpida són avantatges al seu favor. La direcció de la pime, la propietat en molts dels casos, coneix molt la seva organització, el seu equip, els seus productes i el sector. Pot identificar molt bé les seves fortaleses i decidir la seva estratègia, on posar el focus i com complementar-lo amb les col·laboracions necessàries per assolir els seus objectius.
La clau, la col·laboració
L’expertesa en l’aplicació de la innovació tecnològica o les aliances per a la transformació digital més convenient ja les té al seu abast a l’ecosistema de l’entorn. Les pot trobar a centres tecnològics, consultories especialitzades, universitats i altres empreses de la cadena o col·laborant amb entitats sectorials com els clústers o amb altres pimes a les organitzacions empresarials. Col·laborar és clau per tenir visió perifèrica, reduir risc i accelerar la innovació.
En aquest escenari, les decisions d’inversió, de canvis en el producte o en el llançament de nous productes, de nous mercats territorials o sectorials o en nous processos o ajustos en els equips han de ser clares. S’han de basar en indicadors coneguts de situació i d’abast, amb proves de concepte, prototipus i pilots amb resultats a curt termini, amb retorns clars, i punts de control que permetin decidir objectivament si seguir invertint o no. La velocitat en aquest procés, afinament i correcció, si escau, permetrà la consolidació de decisions encertades i serà l’inici d’una bona sistemàtica de gestió de la innovació, clau per la competitivitat pel que ofereix de millora de marges, ja sigui gràcies a la reducció de costos assolits arrel de millores de procés o l’increment d’ingressos a través de la diferenciació conseqüència de millorar el producte.
La previsió d'ajuts ha suposat una disminució o endarreriment de projectes, tot el contrari del que cal
També és fonamental la col·laboració amb els agents públics i privats del sistema i la coordinació d’esforços amb les entitats que treballen pels interessos del col·lectiu de les pimes, per a la millora dels terminis de cobrament i la disminució de la morositat, la formació de les persones que necessiten, també, les pimes, i sistemes d’ajuts a la innovació més flexibles, entre altres elements.
La situació d’especial complexitat generada per la pandèmia i pels canvis associats a la transformació digital i la sostenibilitat, enforteixen la necessitat de decisions estratègiques i l’adopció de les línies d’actuació derivades, en un context de màxima dificultat i incertesa. L’aprofitament del suport de les administracions, efectiu de forma rellevant a curt termini i d’un entorn especialment sensible a l’acompanyament de la pime han de suposar la recuperació, l’enfortiment i el creixement de les petites i mitjanes empreses i de les persones que hi col·laboren, directa o indirectament. Malauradament, a curt termini, la previsió d’ajuts ha suposat una disminució o endarreriment de projectes, tot el contrari del que cal, de manera que ho hem de revertir al més aviat possible. Agilitat, col·laboració, focus, accions ràpides d’execució i d’avaluació constitueixen, per tant, vectors fonamentals per aconseguir-ho i per facilitar que la pime decideixi el seu futur, el nostre futur.
