Els passats 3,4 i 5 de juliol es va celebrar a Ginebra el 22è període de sessions del Grup Intergovernamental d’Experts en Dret i Política de Competència en el marc de la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament. En aquestes sessions entre altres qüestions es va abordar la problemàtica de l’aplicació del dret de la competència en els mercats i ecosistemes digitals.
L’economia digital segueix exercint una funció cada vegada més destacada en el desenvolupament econòmic. Les plataformes digitals han crescut gràcies als avenços tecnològics i han donat lloc a nous models de negocis i a productes i serveis innovadors. A més el creixent ús dels serveis en línia durant la pandèmia han comportat que les plataformes digitals es convertissin en més grans i més poderoses.
Ara bé, aquestes importants transformacions, en molts casos extraordinàriament positives, comporten també greus riscos atesos els elevats nivells de concentració que trobem en els mercats digitals, i que les grans empreses tecnològiques mundials (bàsicament dels Estats Units) ostenten altíssimes quotes de mercat i un important poder de mercat en tot el món.
Les plataformes digitals han crescut gràcies als avenços tecnològics i han donat lloc a nous models de negocis i a productes i serveis innovadors
Les autoritats de competència han pogut constatar els riscos que les plataformes i els ecosistemes digitals plantegen per la competència. Les autoritats de competència fan l’esforç de cercar el difícil equilibri de fer front a aquelles conductes que limiten la competència del sector digital sense afectar la innovació per part de les plataformes.
L’altra qüestió és fer front a l’abús de posició dominant i atacar aquelles conductes excloents que creen o augmenten els obstacles d’entrada, i que, per tant, dificulten la competència i la innovació.
Existeix també preocupació pel que es coneix com a “adquisicions assassines”, és a dir, l’ús de fusions per eliminar la possibilitat d’innovació, interrompent els projectes d’innovació d’altres empreses i, per tant, anticipant-se a la competència futura.
Les autoritats encarregades de la competència constaten que les anàlisis i els instruments d’aplicació tradicionals no s’acaben d’adaptar als problemes de competència que es plantegen en els mercats digitals.
Les autoritats de competència han pogut constatar els riscos que les plataformes i els ecosistemes digitals plantegen per la competència
Es considera que per definir l’abús de posició dominant no només s’han de tenir en compte els canvis de preus sinó altres factors com la quantitat de dades dels usuaris obtingudes per les grans plataformes, els efectes a la xarxa, a més de les normes sobre quotes de mercat.
Com a exemple, a Alemanya en una decisió del Bundeskartellamt (l’autoritat de competència alemanya) relativa a Facebook de l’any 2019 va ordenar a aquesta companyia limitar la recopilació de dades sense el consentiment de l’usuari i que la recollida de dades personals amb finalitat d’explotar-les podria constituir un abús de posició dominant.
L’objectiu és prohibir les conductes excloents abusives resultants de pràctiques deslleials (autopreferència, exclusivitat, imposició de condicions, etc.) i les conductes abusives amb finalitat d’explotació (utilització de dades, restriccions de la privacitat, etc.) condicions totes elles, que afecten directament als consumidors i als usuaris finals.
Una altra de les polítiques adoptades per fer front a l'hegemonia de les plataformes digitals són les noves normes per al control de fusions. En els mercats digitals existeix un major risc que es produeixi una consolidació horitzontal.
En els mercats digitals existeix un major risc que es produeixi una consolidació horitzontal
Les noves reglamentacions amb caràcter general han reduït els llindars de notificació obligatòria i pretenen controlar les adquisicions d’empreses amb nivells baixos de facturació però amb un alt potencial competitiu.
Finalment, cal assenyalar que a la Unió Europea la directiva sobre mercats digitals (DMA per les seves sigles en anglès) té tres objectius principals; fomentar la competència en els mercats digitals, fer front a les pràctiques deslleials de les empreses tecnològiques que controlen les grans plataformes en línia i salvaguardar els interessos de les empreses més petites i dels consumidors.
La DMA s’aplica als gatekeepers o guardians d’accés, és a dir, a grans plataformes en línia amb gran repercussió en els mercats digitals i amb una posició de poder de mercat duradora i amb influència i amb impactes sobre la innovació.
La DMA utilitza una aproximació ex ante per assolir aquests objectius que afecta als guardians d’accés amb l’obligació d’abstenir-se a recórrer a pràctiques anticompetitives, facilitar l’accés a les dades recollides a les seves plataformes o generades per elles mateixes i garantir la interoperabilitat i evitar el tracte preferent en les seves funcionalitats, als seus propis serveis o als dels seus socis.
Així mateix, pel que fa al control de fusions s’imposa als guardians d’accés l’obligació d’informar a la Comissió Europea de qualsevol concentració prevista, independentment que sigui o no d’acord amb la legislació de la Unió Europea en matèria de fusions.
La DMA s’aplica als gatekeepers o guardians d’accés, és a dir, a grans plataformes en línia amb gran repercussió en els mercats digitals
En conclusió, existeix un consens generalitzat en què la competència en l’economia digital és essencial per a fomentar la innovació i un creixement sòlid, sostenible i inclusiu.
La política de competència ha de desenvolupar una visió més holística per tal d’abordar eficaçment la concentració en els mercats digitals.
