"Infern fiscal", "atracament a mà armada", "els diners on millor estan, és a la meva butxaca" ... Són algunes de les frases lapidàries i simplistes que sorgeixen en tota conversa sobre els impostos. A vegades, fins i tot, aquestes tertúlies acaben en una mena de competició absurda per saber qui ha estat capaç de pagar menys impostos. Més enllà dels cercles íntims, la conversa mediàtica també s'omple d'aquest "soroll" ensordidor, sense espai per a una discussió assenyada. De fet, resulta cridaner veure el debat que susciten les declaracions de personatges i esportistes famosos, o fins i tot de concursants que acaben de guanyar un suculent premi, reafirmant-se en el pagament dels seus impostos per l'impacte fonamental que tenen en la societat. I és que, per a una part important de la població, la persona que paga els seus impostos podent-se escapolir és un panoli, una mena d'anomalia social.
Si volem tenir una discussió raonada i adulta sobre aquest tema, és fonamental conèixer realment més i millor els impostos, com funcionen, quant paguem realment, però, sobretot, hem de saber en què es converteixen, com ens beneficien a totes les persones, ja siguem rics o pobres, i imaginar com seria la nostra societat sense tots aquests serveis.
Són nombrosos els arguments que ajuden a explicar aquesta animadversió cap al pagament d'impostos. Els sobrecostos en la inversió pública o els casos de corrupció que han sortit a la llum en els últims anys i que afecten els responsables últims de gestionar els diners recaptats amb els nostres impostos, els polítics, són alguns de pes. La moral tributària, és a dir, la voluntat (o la falta de reticències) per pagar impostos i l'ús eficient d'aquests, són dues cares d'una mateixa moneda. Amb tot, i sense treure-li importància a aquest tema, Espanya ocupa el lloc 35 entre els 180 països en el rànquing de percepció de la corrupció elaborat anualment per l'ONG Transparència Internacional. Molt per fer encara, sens dubte, però en aquesta classificació estem a la part bona de la llista.
Espanya ocupa el lloc 35 entre els 180 països en el rànquing de percepció de la corrupció elaborat anualment per l'ONG Transparència Internacional
Assenyalar el sector públic com a font de tots (o gairebé tots) els nostres mals és un altre dels arguments més destacats i té a veure, sobretot, amb l'orientació ideològica i política que defensa reduir-lo a la mínima expressió. I per a això, res millor que (re)retallar la seva línia de finançament, que són els impostos. Mort el gos, morta la ràbia. Aquesta narrativa, que es va reforçar sobretot a partir dels anys 80, impulsada per Reagan als Estats Units i Thatcher a la Gran Bretanya, encara ressona 40 anys després i no són poques les veus que intenten ressuscitar-la. I tot això malgrat la nombrosa evidència empírica que mostra que l'anhelada eficiència econòmica no està renyida amb la redistribució. De fet, l'"ortodòxia" ja està canviant i el focus de l'anàlisi econòmica ara se centra a avaluar com la manca o la insuficient acció pública davant de problemes que requereixen solucions col·lectives —com el canvi climàtic, la desigualtat o la pobresa— suposen una rèmora a llarg termini i no fan més que donar ales a un creixent populisme que posa al límit les nostres democràcies.
Quan parlem dels impostos, sovint oblidem tot el que financem amb ells i l'impacte que tenen en totes i cadascuna de les persones i en la societat en què convivim. Quan ens pronunciem sobre els impostos que paguem, només pensem en el que contribuïm. Són poques les ocasions en què som conscients que aconseguim amb ells, tant a escala individual com col·lectiu. Els impostos serveixen per construir, de manera conjunta, una societat més sòlida i cohesionada, per generar recursos dels qui més tenen i invertir-los en qui més ho necessita o per afrontar junts grans accions col·lectives.
Amb els impostos aconseguim dotar-nos de béns i serveis essencials per fomentar el creixement econòmic. Sanitat, educació, infraestructures, seguretat, justícia... difícilment existirien si no fos per l'esforç col·lectiu de cadascuna de nosaltres. És el conjunt de la ciutadania, però també les famílies i les empreses de manera més directa, les que es beneficien de la innovació científica impulsada des del sector públic, d'accedir a un especialista mèdic per tractar la nostra malaltia o de les carreteres i ports per vendre els productes que produïm a milers de quilòmetres lluny de les nostres fàbriques. I el que resulta crucial entendre és que la gran majoria no es podria permetre aquests serveis de manera individual si no fos per aquest esforç conjunt.
Quan ens pronunciem sobre els impostos que paguem, només pensem en el que contribuïm
Els impostos juguen un paper clau també per protegir-nos quan les coses es posen difícils. Ja ho vam veure durant la pandèmia de la COVID-19. Llavors van ser els nostres impostos els que van pagar l'esforç addicional que vam demanar als nostres serveis públics de salut per cuidar-nos davant de l'emergència sanitària; també van finançar gran part de la investigació per obtenir les vacunes o els que van pagar els sous dels prop de 3,5 milions de persones que es van acollir als ERTO (Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació).
A més a més, més enllà de la seva finalitat recaptadora per protegir i fer realitat uns drets, els impostos també són una de les principals eines amb les quals comptem per evitar conductes socialment perjudicials i irresponsables, com la contaminació. De fet, són un ingredient clau en el contracte social de les nostres democràcies.
Amb l'objectiu de conèixer realment el valor dels impostos que cada persona paga, es pot consultar aquesta eina dissenyada per Oxfam Intermón juntament amb l'Institut d'Economia de Barcelona de la UB. Des de les places d'educació secundària fins als parts o fins i tot les hectàrees forestals que ajudes a repoblar. No deixa de sorprendre que gaudim de béns i serveis públics en molta major mesura del que aportem amb els impostos que paguem.
Com va assenyalar el jutge Oliver Wendell Holmes fa un segle, "els impostos són el preu a pagar per la civilització".
