Campanya de Nadal: més treball, igual precarietat

S'apropa Nadal i les prediccions sobre consum i contractació s'han fet presents. Sembla que hem retornat a mitjans de la dècada passada, quan el miratge d'una riquesa fonamentada en un endeutament exagerat, amb tipus d'interès reals negatius, empenyia el consum, destruïa les bases sòlides de generació de riquesa (indústria) i esperonava l'especulació (negocis).

La bona notícia és, sens dubte, que la campanya de Nadal, que ja s'ha iniciat aquest novembre, generarà força ocupació, gairebé uns 338.000 segons Randstad Research, nous llocs de treball en àmbits com el comerç, restauració, transport o logística, en especial logística impulsada per l'increment de les vendes online, que posen en evidencia el canvi d'hàbits del consumidor, un canvi arrelat en els nadius digitals que dia rere dia van assumint protagonisme. Una nova realitat que obliga no sols a les empreses a digitalitzar-se sinó també i aquest aspecte és cabal, a transformar-se per dissenyar, fabricar, vendre i prestar serveis a aquests nous consumidors, natius digitals, que a més a més assumeixis l'importància de l'economia circular (convertint el residu en matèria primera) i en escenaris d'economia col·laboraria basada a compartir.

Generació d'ocupació, és sens dubte una excel·lent notícia, i que els llocs de treball generats siguin quasi un 11,5% que els de la campanya nadalenca del 2015 evidencia la consolidació d'una tendència iniciada el 2012 (en aquest any es generaren 201.000 llocs de treball), Ara bé no hauríem d'oblidar que són llocs de treball de temporada, en altres paraules no són llocs estables, aquelles que permeten als treballadors efectuar plans de futur amb un cert grau d'antelació i amb la mirada posada a mitjà termini. Hom podria dir que s'apropa un Nadal amb més treball igual en quant precarietat.

Les dades relatives a la campanya de Nadal i els seus impactes va coincidir amb la publicació el proppassat dia 18, per part del INE, de l'Índex de Preus del Treball (IPT), un nou índex que té per finalitat mesurar la variació del cost salarial pagat pels ocupadors, considerant que la composició del conjunt de llocs de treball existents coincideix amb la de l'any precedent. El nou indicador explicava una millora de la retribució dels contractes de treball temporals, en 2014 havia crescut un 4,4%, enfront del 0,3% dels contractes fixos, ara bé el IPT en el període comprès entre el 2008 i el 2014 el preu per hora de treball havia caigut un 0,7%, una disminució que sumada a la inflació d'aquest període, un 8,5%, la pèrdua del poder adquisitiu havia caigut un 9,2%. Una variació que no és homogènia ni quant a sectors econòmics ni posicions en l'organització o funcions assignades. Una evidència que una gran part de l'esforç per la crisi ha recaigut sobre els treballadors.

La campanya de Nadal ja és aquí, tot apunta que serà una bona campanya en termes de transaccions econòmiques i creació de llocs de treball, però hauríem d'oblidar les dades de l'OCDE relatives a l'enorme desigualtat existent, que el salari mitjà entre 2007 i 2014 ha caigut un 22,2%, o que el salari dels més rics supera en 18 vegades al del 10% dels més pobres tot i que el salari mínim és un dels més baixos de la UE.

Res permet negar que la recuperació econòmica a nivell macro a l'Estat és una realitat i que el creixement a Catalunya és molt superior al d'altres regions europees, però tampoc es pot negar que la recuperació no acaba d'arribar a la microeconomia, a les famílies i que per assegurar l'Estat del Benestar, més enllà de les bones campanyes nadalenques o estivals, esdevé imprescindible millorar notòriament els salaris, el que comporta vertebrar un model econòmic capaç de crear valor de forma sostinguda i competitiva al llarg dels temps.