Crear ocupació i renda

La vida de les persones té quatre etapes: infantil, juvenil, adulta i sènior. Desgraciadament no tothom les viu totes; però en les nostres societats, la gran majoria ho assoleixen. El nivell de benestar personal depèn en cada etapa de factors diferents. En el cas de les persones adultes ha anat molt lligat a tenir uns ingressos econòmics fruit d'un treball retribuït.

No m'estranyaria gens que la necessitat de treball anés disminuint i que, en el futur, no calgués que tothom en condicions de treballar, hagués de fer-ho. Haurem d'anar revisant algunes de les bases de les nostres societats relatives al temps de treball, als períodes de treball, a la relació entre renda personal i treball productiu, i al paper del treball social.

Però mentre anem preparant tot això, necessitem urgentment fer polítiques que permetin que la major part de la població adulta tingui un treball remunerat. Per tant, les polítiques han d'incentivar la creació d'ocupació per part de les empreses, i també l'autoocupació. La pregunta és: quin tipus d'ocupació?

En la situació espanyola actual, hi ha dos elements contradictoris que generen dificultats a l'hora de donar-hi resposta.
1.Estem en un mercat molt més ampli que el mercat interior ,i per tant, adquireix una gran importància la competitivitat exterior. Aquesta es pot aconseguir mantenint baixos els salaris i altres costos, augmentant la productivitat, o millorant els productes (innovació). La competitivitat basada sobretot en els baixos salaris no té gaire futur... El que interessa són llocs de treball de qualitat, amb bona productivitat. Això facilita l'exportació, i com que tenen bons salaris, ajuda a millorar el consum interior. S'han d'estimular molt més polítiques laborals en aquesta direcció.

2. Per altra banda no podem oblidar que, fruit del qual va ser el nostre creixement precrisi, tenim moltes persones aturades que no estan en condicions d'accedir a aquest tipus de feines, i que per tornar a treballar han de trobar llocs de menys qualitat encara que sigui amb menys salari. Alguns d'ells són gent que va venir de fora, i altres són joves que van deixar la seva formació per entrar al món del treball prematurament. Ara són ciutadans que no podem deixar penjats.

Aquest és un problema gran, que hem de tractar de forma que evitem tornar a la situació de fa 10 anys. Això no es resol només amb polítiques laborals; demana també polítiques de població, polítiques educatives, i polítiques fiscals redistributives. Però no ens hi estem posant...