Desmitificant les exportacions

Quan parlem d'exportacions, ens venen al cap les xifres que amb certa freqüència, Govern i diaris econòmics ens donen amb per explicar els èxits o preocupacions de l'economia del país. Durant els anys de crisis, exportar ha estat la gran preocupació de les institucions primer, i de les empreses després com l'única sortida d'un mercat nacional estancat o en recessió. Moltes pimes s'han abocat de ple en aquesta sortida, sense mesurar prèviament els sacrificis, els esforços i els resultats sovint incerts d'aquestes accions.

Un estudi recent explica que només 3 de cada 10 empreses pimes que han iniciat un procés d'exportació han mantingut la seva activitat a l'exterior. Però, quina és la realitat de tot això?

No vull en absolut desmerèixer la necessitat d'exportar ni la importància que això té tant per les empreses com per l'economia d'un país, però les xifres oficials que ens presenten fan trampa i no són significatives d'aquesta realitat.

D'entrada, el nostre país no és un país exportador tal com ens volen vendre les xifres oficials. Si analitzem en detall els sectors o les empreses, ens adonem que 90% d'aquestes "Exportacions" estan fetes per empreses multinacionals que han escollit Catalunya o Espanya com a centre de producció.

SEAT és una empresa que exporta? Des del meu punt de vista no. Només és una empresa de muntatge que es dedica a fabricar allò que una multinacional l'hi deixa fabricar per motius estratègics o d'oportunitat. DANONE, HITACHI, SAMSUNG, RENAULT, Etc... La llista és llarga. Massa llarga. Només cal mirar la llista de les 100 empreses exportadores per adonar-nos que molt poques són realment d'aquí. Per tant, quant parlem de què Catalunya o Espanya són països exportadors, hauríem de tenir molta cura amb quin tipus d'exportació fem i perquè exportem. Un país s'hauria de considerar exportador quan el 70% de les vendes de totes les seves pimes es fa a l'exterior. Si no és així, no compta. Ens estem enganyant.

Per l'altra banda, seria bo que d'una vegada per totes entenguem i en poséssim d'acord amb el concepte exportació per adonar-se dels errors que les nostres pimes solen cometre a l'hora d'iniciar aquesta aventura.

Algunes empreses encara no han assumit que Espanya i Catalunya existeixen com a país dintre d'una Unió Europea unificada econòmicament. Si una empresa ven a Alemanya, està exportant? Doncs no. Això no és exportar. Això és vendre a una zona de la UE. L'empresa no ha de pagar aranzels, no ha de canviar moneda, no necessita cap documentació duanera. Res. És el mateix esforç que vendre a Múrcia, Sevilla o Madrid.

Aleshores perquè parlem d'exportació si les empreses vénen dintre de la Unió Europea? Contràriament a les pimes de països de la UE com Holanda, Bèlgica, Alemanya, les nostres segueixen sense entendre que el seu primer mercat natural no és Catalunya o Espanya. És Europa, un mercat de més de 500 milions de potencials consumidors.

Mentre les empreses no siguin capaces d'entendre i assimilar aquesta realitat, seguiran tractant els diferents països de la UE com mercats externs diferents sense adonar-se de les oportunitats de negoci que perden. Exportar significa vendre fora de les nostres fronteres i que jo sàpiga, Europa fa anys que les ha suprimides comercialment.

Finalment, exportar és una qüestió de mentalitat. Molt més enllà que una qüestió de recursos, ajudes públiques o subvencions estatals. Les empreses han de ser capaces de tenir una visió europea del seu mercat potencial, sortir de la seva zona de confort i llençar-se a satisfer aquest mercat europeu, amb ajudes o sense ajudes. Les empreses no poden excusar-se sobre l'Estat per no obrir mercats. Ho han de fer perquè són empreses i perquè han de satisfer una demanda i perquè han de ser rendibles i obtenir beneficis.

Ja és hora que deixem de mitificar les xifres generalistes de les exportacions i que tinguem la valentia d'entrar més a fons per entendre i cercar les solucions que empenyin les nostres pimes a considerar Europa com el seu mercat natural. Mentrestant, si no ho aconseguim, les xifres de l'exportació seguiran sent un mite i una cortina de fum.