El Barça és més que un club, però Qatar Airways més que una empresa

El Barça és més que un club. I Qatar Airways, el seu patrocinador, és més que una empresa. Ara està en discussió si l'aliança entre els dos és coherent, o bé treu credibilitat a un club que sempre s'ha enorgullit de ser més que qualsevol altre club esportiu.

A més, no n'hi ha prou essent coherent: també cal semblar-ho. La coherència és condició imprescindible per a merèixer credibilitat, i es demostra amb coses com ara l'exemplaritat, l'harmonia entre el que un diu i el que un fa, i la selecció dels companys de viatge.

L'elecció del patrocini és un dels terrenys de joc més sensibles per a la credibilitat. No em refereixo ara a la credibilitat del directiu del Barça Javier Faus, a qui un excandidat a la presidència ha acusat de tenir fons d'inversió a Qatar (Faus, per cert, ha negat rotundament tal vinculació). Parlem, en realitat, de si la credibilitat del Barça està en qüestió pel fet de voler ser, al mateix temps, la imatge de Qatar Airways, la imatge d'Unicef i la imatge de ser més que un club.

Certament, d'uns mesos ençà corren rumors que estenen dubtes sobre la coherència del patrocini de Qatar al Barça. Tomàs Alcoverro, corresponsal veterà de La Vanguardia, sorprenia el 22 d'agost obrint un reportatge amb l'afirmació "Qatar finança el terrorisme". Avalava aquesta afirmació amb unes declaracions del ministre alemany Greg Mueller de dos dies abans. Però resulta que aquest mateix ministre es tirava enrere el mateix dia 22, quan admetia que no en tenia proves i que només comentava coses que havien sortit a la premsa. El govern del petit emirat també sortia al pas, negant vinculació amb el gihadisme que sembra el terror a Síria i el nord d'Iraq.

Què té a veure el terrorisme a Síria amb el futbol? La connexió d'aquestes notícies amb el Barça és clara: Qatar Airways és una companyia 100% propietat del govern des de maig de 2014. Fins aleshores en tenia el 50%.

El rumor, la sospita, el boca-orella, venia d'abans. Segons informacions del New York Times del 14/10/2012, la major part de les armes que Qatar i Aràbia Saudita enviaven als rebels sirians anava a parar a grups gihadistes.

I encara continua. No s'ha aturat malgrat les negacions d'alemanys i qatarians. La Vanguardia publicava el 25 d'octubre una entrevista amb Juan José Aguirre Muñoz, bisbe que fa 34 anys que porta la república Centreafricana, que deia, textualment: "M'indigna veure els grans futbolistes amb samarretes amb publicitat de països del Golf que financen gihadistes que ens massacren a l'Àfrica".

Des d'un punt de vista estrictament empresarial, de cap d'aquestes afirmacions pot concloure's que els diners de Qatar Airways vagin directament a finançar la guerra santa. Quan es parla de què Qatar paga, que és qui paga, el país o gent del país? L'expert del Washington Institute Lori Plotkin apunta (agost 2014) que el problema no és tant el finançament oficial del govern de Qatar a grups terroristes, com que hi ha fortunes privades dintre de l'emirat que sí que aporten fons econòmics. Això afirmava també, en un reportatge, la nord-americana NBC.

Ara bé, el reporter David Kirkpatrick explicava a les pàgines del New York Times (setembre 2014) les facilitats que tenen els fund-raisers del gihadisme per buscar inversors en el petit país àrab, país que "durant anys ha donat suport a diversos grups islamistes per la regió, proveint de refugi segur, mediació diplomàtica, ajuda financera i, en alguns casos, armes". La responsabilitat del govern no estaria tant a finançar com en fer els ulls grossos als finançadors del terrorisme. El general britànic Jonathan Shaw anava més enllà, i declarava al Daily Telegraph (octubre 2014) que, a parer seu, Aràbia Saudita i Qatar eren els principals responsables de l'expansió de l'islamisme extremista que inspirar el terrorisme gihadista. Finançament?, potser no. Connivència? Això sembla discutir-se.

El patrocini de Qatar té uns beneficis tangibles, en forma de milions d'euros anuals. Des del punt de vista de l'intangible de la credibilitat, però, ¿l'interessa al Barça associar-se amb els valors de Qatar? Erosiona la credibilitat del "més que un club", anar aliat amb qui és "més que una empresa"?