Aquests dies
Bloomberg ha publicat un article molt interessant distingint entre 'la marca Trump' i
'el president Trump'. En aquests mesos passats
hem vist a un senyor molt llest que havia identificat un segment oblidat: la classe mitjana-mitjana i mitjana-baixa blanca empobrida durant els últims 20 anys, i que els parlava en el seu llenguatge -és molt significativa una cosa que va dir fa unes setmanes: que li encantava la gent sense educació.
Però ara, i si el Consell d'Electors el tria, veurem a un empresari com a cap d'Estat i
el seu llenguatge groller i els seus al·legats racistes i misògins penso que desapareixeran. D'entrada, ja ha dit que aprofundirà en la desregulació i que l'obra pública augmentarà, i les Borses han pujat. El problema per a l'Administració Trump serà un altre: que
la resta del món perdi confiança en la moneda d'un país que té un deute gegantesc i l'economia del qual depèn enormement de l'exterior.
El problema que pot donar-se és que la inèrcia dels suports de Trump facin evolucionar a part del Partit Republicà cap a posicions aïllacionistes defensades pel
America First Party en els anys 40. Encara que ni remotament
l'Administració Trump s'acosti a les posicions maximalistes que aquest va defensar en la campanya, és un fet que les negociacions comercials amb la resta del món es tibaran perquè Trump ha de donar alguna cosa als qui l'han recolzat: grangers i treballadors blancs empobrits de la franja central i del sud-est d'USA.
D'altra banda,
tota Llatinoamèrica sofrirà bastant amb les polítiques que l'Administració desenvolupi, només cal veure el que aquests últims dies ha succeït a Mèxic. A la Xina li afavoreix per l'ambivalència de Trump cap al Japó. En qualsevol cas, penso que
Europa no parteix en desavantatge en el seu tracte amb la nova Administració: d'entrada tot tracte serà revisat... però no oblidem que
Trump és un empresari, i que no anirà contra els interessos del poder econòmic perquè ell és un dels seus membres.