Extinció digital

Via un tuit del director del BSC Pep Martorell aprenc del concepte d’”extinció digital”, el fenòmen que es produeix quan una llengua esdevé irrellevant en l’àmbit de les comunicacions digitals, que equival a la seva desaparició efectiva. Si fos anglòfon o hispanòfon hauria passat de llarg, essent català, per tant filòleg, meteoròleg i entrenador del Barça, m’hi tiro de cap. El mateix Pep em passa un parell d’enllaços al web de META-NET sobre el tema. (Key Results and Cross-Language Comparison, La llengua catalana a l’era digital).

META-NET (Multilingual Europe Technology Alliance) és una xarxa d’excel·lència finançada per la Comissió Europea, composta de 54 centres de recerca de 33 països. Reuneix investigadors, proveïdors de tecnologia, usuaris públics i privats, professionals de la llengua entre altres actors de la societat de la informació. La seva missió és impulsar les tecnologies del llenguatge per a que es faci realitat una Europa unida en un sol mercat i en un sol espai informacional. Un mercat on algú de Tàrrega vulgui contractar una assegurança a Berlin i hagi de recórrer a l’anglès per fer-ho no garanteix la igualtat de competència i, per tant, dista molt de ser únic. En això les tecnologies del llenguatge ens hi poden ajudar.

Les tecnologies del llenguatge són aquelles que possibiliten les relacions amb el llenguatge natural entre humans i màquines i entre humans via màquines. Hi conflueixen la lingüística i la computació i fan que els ordinadors siguin competents en l’anàlisi, la interpretació i la producció de llenguatge, sigui escrit o parlat, en el sentit humà màquina i en el contrari. Les utilitzem constantment sense adonar-nos-en cada cop que fem una cerca a Google, quan passem el corrector a un text, quan utilitzem una eina de traducció automàtica, quan seguim les indicacions parlades d’un GPS o quan li diem a un assistent de veu que ens busqui totes les pel·lícules de Sean Connery a Filmin. Ulysses, el meu processador de textos de capçalera, analitza aquest article mentre l’estic escrivint, me’n compta els caràcters, me’n diu el temps de lectura i em corregeix les paraules mal escrites.

Poden les tecnologies del llenguatge fer realitat la visió d’un mercat únic real amb les 80 llengües europees actuals? Com afecta a les llengües minoritàries però amb bona salut digital com el català? Podrà l’Àlex Hinojo finalment parlar en català amb la seva torradora?

Les tecnologies del llenguatge poden fer que la traducció automàtica, la producció de continguts i la gestió del coneixement siguin possibles per a totes les llengües d’Europa, fins i tot per a les que com el lituà, el serbi o l’islandès estan en una situació digital feble (més que el català). Aquestes tecnologies poden facilitar el desenvolupament d’interfícies de veu per a l’ús d’electrodomèstics, vehicles i ordinadors en general. El darrer exemple el trobem en Tesla que incorpora la seva interfície en català (SEAT, ens heu de dir alguna cosa?).

"Poden les tecnologies del llenguatge fer realitat la visió d’un mercat únic real amb les 80 llengües europees actuals?"

Que es desenvolupin aquestes tecnologies no només és crucial per a la supervivència digital de les llengües no majoritàries, ho és per a la seva supervivència en tots els àmbits. META-NET ha estudiat la situació de les llengües europees pel que fa a les tecnologies del llenguatge; traducció màquina, processament de la parla, anàlisi de text i recursos disponibles. En totes aquestes disciplines, l’anglès és el que està en solitari en el grup de llengües que tenen un bon suport en tots els àmbits. Pel que fa a la traducció màquina, francès i espanyol gaudeixen d’un suport moderat mentre que el català se situa en el grup de llengües que tenen un suport parcial junt amb l’holandès, l’alemany, l’hongarès, l’italià el polonès i el romanès. Llengües com elel basc, noruec, el suec, danès, l’islandès o el grec son en el grup de suport feble, darrera el català. En tots els altres àmbits el català té suport parcial junt amb llenguatges europeus de nombre de parlants similar.

Sovint hem comparat l’impacte de la revolució digital actual amb l’arribada de la impremta pel que fa a la possibilitat exponencial de disseminació del coneixement i el seu impacte en la societat. L’arribada de la nova tecnologia de la informació i comunicació de Gutenberg va propiciar una estandardització ortogràfica i gramatical de les llengües més parlades que va permetre una difusió més eficient de les noves idees científiques i intel·lectuals. Però això va ser a costa de la supervivència de les llengües minoritàries; moltes llengües amb poc pes específic com el còrnic o el dàlmata es van quedar en les tecnologies de la informació orals i van acabar desapareixent. La tecnologia no dóna res de franc.

Mirar el passat no serveix per a predir el futur però sí per saber quin és el futur que no volem. El futur es crea amb cada interacció entre persones, amb cada intercanvi d’idees, i de manera anàloga, amb cada interacció amb una màquina; amb els tuits, amb la llengua en què parlem al nostre mòbil, en l’idioma en què tenim configurat el navegador i les instruccions que li donem al cotxe o a la tele. Els petits canvis són poderosos, que deia el Capità Enciam; en un entorn digital, exponencialment poderosos, que diria Moore.