El 2021 sembla un remake del 2020. Amb més tecnologia, més zombies i més morts però, en essència, la pel·lícula és la mateixa. Un món feliç, un desconegut que dona l’alarma, no n’hi ha per tant, primers contagis, explosió combinatòria, catàstrofe planetària, confinaments, negacionisme, conspiranoia, i, al final, la ciència al rescat.
Potser la diferència més substancial entre remake i original és que, mentre que en la versió del 2020 el negacionisme i la conspiranoia són un crescendo al llarg de la cinta, en la versió del 2021 ja comença ben amunt. Algunes escenes són directament de cinéma vérité, com és el cas de la ja famosa rave de Cap d’Any de Llinars del Vallès (la seqüència on una noia ensenya els pits a la policia en referència clara a la mare de tots els acudits ha estat molt celebrada).
També s’ha parlat molt de les escenes de la rave que els seguidors de Trump van muntar al Capitoli de Washington amb el xaman Yellowstone Wolf (el noi de les banyes de bisó) protagonitzant els plans més celebrats. Que aquesta seqüència vingui just després de la de la rave no és menor; l’efecte Kuleixov fa que aquesta successió reforci un dels missatges de la cinta: la imbecil·litat, com el virus, també és un fenomen global.
La diferència més substancial entre el 2020 i el 'remake' del 2021 és que aquest any ja comença ben amunt
Però en la major part dels casos, les actuacions són més subtils, situant-se en un espectre que va del “tranqui, que jo controlo” a l'“això és una creació de Bill Gates per controlar-nos a tots”, passant per “el coronavirus són els altres”. La cinta ho mostra també al principi en unes seqüències reminiscents de 'Dogma': escenes quotidianes amb gent normal que fa coses normals. Gent que fa cagar el tió amb tots els cosins -a la canalla no li podem treure la il·lusió-, que fa dinars de Nadal amb massa bombolles -és un dia d’estar en família-, que puja a la segona residència per passar Cap d’Any amb amics -ens veiem un cop l’any-, que va a trobar els avis perquè no estiguin sols -són grans i potser al Nadal de l’any que ve ja no hi seran-, que es troba per Reis -és la nit més màgica de l’any-; les coses normals que hem fet tota la vida la gent normal. Amb aquest recurs de Dogma, la cinta del 2021 aconsegueix comunicar-nos que la imbecil·litat també és un fenomen local i que, a més, està molt ben repartida.
Els personatges de la pel·lícula estan inspirats en personatges reals, tota semblança amb la realitat no és cap coincidència.