Twitterpedia? No, gràcies

Twitter utilitzarà informació de Viquipèdia a l’hora de verificar els usuaris. Torneu-ho a llegir.

Pausa. Respirem. Pensem-hi. La cosa té més molla de la que sembla. Continuem.

Els comptes d’usuari verificats de Twitter són aquells a qui l’ocellet distingeix amb una marca blava que certifica que aquell compte té un interès públic i és autèntic. Polítics, càrrecs públics, actors, esportistes, periodistes, metges, activistes, i també marques registrades, empreses i organitzacions poden aspirar a ser verificats per Twitter. O podien; Twitter va deixar de fer-ho el 2017 per un problema de lògica.

Resulta que un compte verificat és percebut per la comunitat tuitaire com un símbol d’estatus i de reconeixement per part de Twitter; tenir-lo et dona importància i projecció pública. En realitat és a l’inrevés; és quan un usuari és rellevant i té una dimensió pública que és susceptible de tenir la cobejada marca blava. Twitter va deixar de verificar perfils el 2017 després de la polèmica que va causar la verificació del neonazi supremacista Jason Kessler. Twitter el va verificar perquè era rellevant com a organitzador de les protestes supremacistes d’aquell any i perquè tenia projecció pública i mediàtica. Arran de la polèmica a Twitter es van adonar que la marca de verificat es podia interpretar com un cert reconeixement de la xarxa social al personatge i va parar el procés de verificació fins a tenir les idees més clares.

Twitter va deixar de verificar perfils el 2017, fins a tenir les idees més clares, després de la polèmica que va causar la verificació del neonazi supremacista Jason Kessler

Que aquest no és un dilema fàcil ho demostren els tres anys que han passat des que l’ocellet va tancar l’aixeta fins que n’ha anunciat un principi de solució. Tampoc no hi ha ajudat que en aquest període s’hagin hagut d’entretenir amb temes menors com la lluita contra les fake news, les eleccions nord-americanes, una pandèmia global i el llençament dels Fleets. Però això és un altre tema. El cas és que Twitter tornarà a verificar comptes ara amb altres criteris que ha anunciat en un apunt al seu blog. Fins i tot ha obert un procés participatiu on els usuaris de Twitter podem dir la nostra de com ha de ser el nou procés de verificació.

El que ha sorprès més d’aquests criteris de verificació —especialment la comunitat viquipedista—, és que Twitter tindrà en compte el fet que un usuari tingui un article sobre ell a Viquipèdia a l’hora de decidir si li verifica el compte. Al cap i a la fi si algú té pàgina personal a Viquipèdia vol dir que té una projecció mediàtica i que hi ha fonts primàries (llibres, articles acadèmics o articles periodístics) que el citen. Sembla una bona idea —el criteri és clar i transparent— però uns quants viquipedistes s’han mostrat escèptics amb la mesura i fins i tot contraris. Sembla que les dues plataformes, amb cosmovisions antagòniques, estarien en rumb de col·lisió.

La Viquipèdia és un servei públic sense ànim de lucre fet a base de les aportacions privades de milions de voluntaris que treballen de franc per la humanitat. Twitter és un servei privat propietat d’una empresa que guanya diners amb les aportacions nominals de milions de voluntaris que treballem per Twitter. Mentre que a Twitter unitat de reconeixement és pública, visible i mesurable —nombre de m’agrada, de retuits, seguidors, distintiu blau de verificat— a Viquipèdia és privada, invisible i no-mesurable; les aportacions dels editors anònims ens han fet servei incomptables vegades en treballs d’escola, articles, projectes de recerca, llibres i tesis doctorals (massa sovint un mer copia i enganxa). A Twitter hi compartim informació i opinió sovint descontextualitzada, a Viquipèdia coneixement referenciat. Podríem continuar.

És per tot això (i coses que ara em callo que deia el poeta) que m’alineo amb els editors de Viquipèdia reticents amb l’anunci de Twitter. En certa manera és una manera que té l’ocellet d’espolsar-se responsabilitats i descarregar-les amb els ja sobrecarregats editors que ja no donen a l’abast sense la feina que els vindrà de Twitter. En una lògica de mercat, Twitter hauria de pagar per aquest servei de verificació —molt car i que s’estalvia— a la comunitat viquipedista però això xocaria amb la política d’independència de Viquipèdia, a banda de crear un mercat negre de compra/venda d’edicions de pàgines personals. El dilema continua ben viu.

Us deia que la cosa tenia més molla de la que semblava. Fem una pausa, respirem i tornem-hi a pensar. Twitter més.