A partir d’aquest dilluns desapareixerà el vel màgic del Mundial de futbol que tot ho tapava i emergiran de nou, amb força, tots aquells temes pendents que durant gairebé un mes semblava que havien desaparegut o que s’havien arreglat sols. La tossuda realitat tornarà a trucar amb força a la porta de Can Barça, una casa que durant gairebé 30 dies ha viscut amb les persianes abaixades i els llums tancats perquè els seus inquilins actuals poguessin descansar una mica i allunyar-se de la calor sufocant dels focus mediàtics que tant molesten quan no es necessiten.
No tenim ni idea de quantes i de quines qüestions ha canviat la realitat durant aquest temps perquè, com és habitual al club durant el mandat de Joan Laporta, ha escassejat escandalosament la informació i només s’ha prodigat massa sovint la propaganda. Va ser de traca l’anunci recent de l’acord amb l’empresa ucraïnesa de criptomonedes WhiteBIT, que la convertirà en partner oficial de l'entitat fins al 30 de juny del 2025. Ni xifres, ni garanties de cobrament, ni explicacions i tampoc transparència. La precarietat econòmica de l’entitat ho justifica tot. I a córrer!
La tossuda realitat tornarà a trucar amb força a la porta de Can Barça
Continuem sense saber res del finançament de l’Espai Barça i la majoria de socis encara no saben des d’on veuran al seu equip la temporada que ve i això que estem a punt d’estrenar el 2023. En un intent desesperat de fer veure que les obres avancen, s’ha desmuntat el marcador i una part de la tercera graderia del gol sud del Camp Nou, amb un llicència que només autoritza aquest petit enderroc i res més.
La realitat és que el projecte executiu per construir el nou estadi, amb les modificacions que ha introduït Joan Laporta respecte del projecte inicial, encara està per fer i, òbviament, per aprovar. És tanta la pressa que té el president blaugrana que s’adjudicarà l’obra sense tenir fet i acabat el projecte constructiu, i el més preocupant i curiós, el preu tancat.
El club en mans dels contractistes. Què pot sortir malament? És per això que Goldman Sachs va aportant diners amb comptagotes, demanant informació de manera permanent, i a mesura que hi veu una exposició més gran al risc, més garanties de cobrament demana. Les obres de remodelació del Camp Nou són inajornables (el nou Palau Blaugrana, la nova pista de gel o l'hotel hauran de continuar esperant ves a saber quants anys), però a quin preu i en quines condicions sortirà la broma pel club?
Convocar una reunió, sense ordre del dia, per parlar de la reforma dels estatuts del club, al cap d’una hora que la selecció espanyola debutés al Mundial contra Costa Rica, va aconseguir que l’assistència total de socis no superés el centenar de persones. A la reunió es van comentar les aportacions rebudes per part dels socis per millorar els estatuts actuals, però no es va prendre cap decisió.
Això sí, tot i que els fets no convidin a creure gaire en les paraules, la vicepresidenta Elena Fort va repetir per enèsima vegada el mantra que diu que “el Barça no serà mai una societat anònima mentre nosaltres siguem els responsables del Club”. Però curiosament, com qui no vol la cosa, va recordar que hi ha una porta oberta a la S.A.: “que la Unió Europea ens ho mani”. Nosaltres no volem però ens obliguen. La culpa és de Brussel·les. Ah, caram!
Goldman Sachs va aportant diners amb comptagotes
També l’efervescència del Mundial va tapar l’abnegada tasca del compliance del club, Sergi Atienza, exactivista a Twitter de la causa laportista i veí de despatx de l’actual president blaugrana, que es va veure obligat a obrir una meteòrica investigació i a emetre un comunicat a tota castanya per desmentir que l’empresa d’intermediació de jugadors del fill de Joan Laporta participa en fitxatges del club, tal com asseguraven diferents informacions periodístiques. No sabem quin grau de tranquil·litat i convicció hauran aconseguit transmetre les conclusions d’Atienza entre la massa social del FC Barcelona.
Per no fer-ho més llarg ens acabarem fixant en una informació de RAC1, feta pública durant el Mundial, que segur que guanyarà rellevància en els pròxims dies, un cop acabada aquesta competició, i que no és gens tranquil·litzadora. Avui dia, el Barça no pot fer-li fitxa del primer equip a Gavi perquè l'entitat té el fair play excedit i no té marge salarial suficient. També s'ha d’actualitzar el contracte d’Araujo, fer fitxa del primer equip a Iñaki Peña o renovar Alejandro Balde, i sembla que el més calent de tot plegat, és a l’aigüera.
Laporta sap que continua comptant amb la confiança cega de la majoria de socis i sòcies del Club, especialment els més joves, i per això no s’immuta gens davant d’algunes situacions que els haurien indignat i potser haurien denunciat en altres moments, però que ara prefereixen pensar que no passen o que no són tan greus com alguns volen veure. Qui Mundial passa, anys empeny. Temps al temps.