Liderant amb les neurociències
08
de Maig
de
2017
El lideratge en les empreses es troba en moments de plenitud i de noves oportunitats. Hi ha molts fronts oberts: el canvi generacional, l'auge dels equips enfront del que és individual i els avenços en neurociència.
Pel que fa a les noves generacions, es preveu que els millennials o primers nadius digitals arribin a ser en vuit anys el 75% de la població activa. El seu perfil marcadament tecnològic i les seves ànsies de reconeixement i d'aprendre produiran canvis en la gestió de les empreses, de ben segur.
Respecte a l'aportació de les persones a la seva feina (com parlàvem en un anterior article), prevaldrà cada vegada més el rendiment dels equips enfront dels acompliments individuals. Les organitzacions no tan sols hauran d'adaptar les seves polítiques d'incentius, si més no hauran d'estar organitzades per projectes.
I que hi ha de les neurociències? I de la comprensió del cervell i en especial dels processos socials? Com impacten en el lideratge? Ens centrarem en els més significatius: la presa de decisions, l'influència i la facilitat per produir canvis.
Pel que fa a la presa de decisions, l'estrès actua negativament alliberant hormones (catecolamines), fet que provoca que el cervell brillant s'apagui i entri el cervell reflexiu. Un alt nivell d'estrès porta a una reducció de les activitats cognitives, de l'observació, atenció i a l'extrem fins i tot a la memòria i funcions verbals. Per al contrari, l'estat d'ànim positiu facilita la solució d'aquells problemes que requereixen discerniment o creativitat.
Pel que fa als processos d'influència en les persones, la recompensa social té la mateixa força que la recompensa monetària.
A més, hem de tenir en compte que al cervell la cortesa visual processa més informació que la cortesa auditiva, per tant si el líder utilitza recursos visuals al seu dia a dia, i a més fent visible el que diu amb històries o anècdotes, tot plegat l'ajudarà a influir d'una manera més ràpida i fàcil.
Sobre la facilitat per produir canvis, aspectes com la comunicació, l'autonomia i la incertesa permeten als individus de l'organització contrarestar de forma positiva el canvi. La importància de poder comunicar les metes i els objectius de l'organització a tots els integrants redueix la resistència al canvi per part d'aquests.
En aquestes situacions està plenament demostrat que per les persones, activitats de coaching enfocades a plantejar solucions positives davant circumstàncies o problemes no habituals, generen un impacte emocional efectiu, augmentant la motivació i l'auto eficàcia per al canvi.
Per últim, serà clau com el líder gestiona i canalitza les seves emocions, com revalua els problemes, com és capaç de reduir fins i tot la seva expressivitat facial i gestos, poden ser transmesos als altres en reaccions com expressions del rostre.
Segurament queda molt per explorar i els nous avenços en neurociències ens ajudaran a conèixer com funcionen les persones i com els líders de les empreses poden ser més efectius i humans alhora. El futur ho dirà.
Pel que fa a les noves generacions, es preveu que els millennials o primers nadius digitals arribin a ser en vuit anys el 75% de la població activa. El seu perfil marcadament tecnològic i les seves ànsies de reconeixement i d'aprendre produiran canvis en la gestió de les empreses, de ben segur.
Respecte a l'aportació de les persones a la seva feina (com parlàvem en un anterior article), prevaldrà cada vegada més el rendiment dels equips enfront dels acompliments individuals. Les organitzacions no tan sols hauran d'adaptar les seves polítiques d'incentius, si més no hauran d'estar organitzades per projectes.
I que hi ha de les neurociències? I de la comprensió del cervell i en especial dels processos socials? Com impacten en el lideratge? Ens centrarem en els més significatius: la presa de decisions, l'influència i la facilitat per produir canvis.
Pel que fa a la presa de decisions, l'estrès actua negativament alliberant hormones (catecolamines), fet que provoca que el cervell brillant s'apagui i entri el cervell reflexiu. Un alt nivell d'estrès porta a una reducció de les activitats cognitives, de l'observació, atenció i a l'extrem fins i tot a la memòria i funcions verbals. Per al contrari, l'estat d'ànim positiu facilita la solució d'aquells problemes que requereixen discerniment o creativitat.
Pel que fa als processos d'influència en les persones, la recompensa social té la mateixa força que la recompensa monetària.
A més, hem de tenir en compte que al cervell la cortesa visual processa més informació que la cortesa auditiva, per tant si el líder utilitza recursos visuals al seu dia a dia, i a més fent visible el que diu amb històries o anècdotes, tot plegat l'ajudarà a influir d'una manera més ràpida i fàcil.
Sobre la facilitat per produir canvis, aspectes com la comunicació, l'autonomia i la incertesa permeten als individus de l'organització contrarestar de forma positiva el canvi. La importància de poder comunicar les metes i els objectius de l'organització a tots els integrants redueix la resistència al canvi per part d'aquests.
En aquestes situacions està plenament demostrat que per les persones, activitats de coaching enfocades a plantejar solucions positives davant circumstàncies o problemes no habituals, generen un impacte emocional efectiu, augmentant la motivació i l'auto eficàcia per al canvi.
Per últim, serà clau com el líder gestiona i canalitza les seves emocions, com revalua els problemes, com és capaç de reduir fins i tot la seva expressivitat facial i gestos, poden ser transmesos als altres en reaccions com expressions del rostre.
Segurament queda molt per explorar i els nous avenços en neurociències ens ajudaran a conèixer com funcionen les persones i com els líders de les empreses poden ser més efectius i humans alhora. El futur ho dirà.