La manifestació dels 5,63 milions

Dues coses m’han sorprès de la darrera manifestació de la Diada: no hi ha hagut ball de xifres. La Delegació del Govern d’Espanya ha declinat donar xifres i l’organització ha donat per bona la xifra del milió d’assistents de la Guàrdia Urbana. M’he entretingut a mirar les xifres que la Guàrdia Urbana ha anat donant de les assistències a les manifestacions de la Diada des de la primera gran manifestació, la del 2010. Us en deixo el resum com a referència:

• 2010 (Som una nació. Nosaltres decidim): 1,1 M
• 2012 (Catalunya, nou estat d’Europa): 1,5 M
• 2013 (Via Catalana): 1,6 (dada d’Interior)
• 2014 (V, Ara és l’hora): 1,8 M
• 2015 (Via Lliure de la Meridiana): 1,4 M
• 2016 (Tarragona, Berga, Lleida, Salt, Barcelona): 1 M (Suma de xifres de policies locals d’algunes localitats i organització en altres)
• 2017 (La Diada del Sí): 1 M
• 2018 (Fem la República Catalana): 1 M

Sembla doncs que la xifra de la Guàrdia Urbana s’ha estabilitzat en el mítica barrera del milió de manifestants establerta l’any 1977 amb la celebració al Passeig de Gràcia de la segona Diada des del cop d’estat del General Franco. La Policia Municipal i la “Jefatura de Tránsito” van donar la xifra d’1,2 milions d’assistents i així ho reflecteixen les cròniques de l’època (més d’1 milió, La Vanguardia; 1,2 milions, Tele/Express). Estudis posteriors de les imatges en qüestionen la xifra. De totes maneres és poc rellevant si això és cert o no: si s’ho creu prou gent acaba per ser cert. El milió és doncs la barrera que marca l’èxit o el fracàs d’una gran convocatòria. Fer el milió és un èxit per a tothom: pels organitzadors; per la policia que ha controla situació excepcional i pels mitjans que tenen un titular amb un número màgic.

"El milió és doncs la barrera que marca l’èxit o el fracàs d’una gran convocatòria. El milió és l’Apple de les manifestacions" 

La vessant mediàtica no és menor. L’editor del New York Times responia a les crítiques per posar els nous llançaments d’Apple en portada amb tres raons: els hi posem perquè són notícia, perquè interessen als nostres lectors i perquè ens fan vendre més diaris. El milió és l’Apple de les manifestacions. Per posar-ho en perspectiva i tal com comentava el periodista Jaume Clotet a Twitter: proporcionalment, un milió de catalans al carrer és l’equivalent a 9 milions de francesos, o 11 milions d’alemanys, o 45 milions de nordamericans, o 200 milions de xinesos. Una regla de tres que ens i els hauria de fer reflexionar.

Aquest any però hi ha hagut una novetat respecte a les altres convocatòries: l’anunci del Centre de Visió per Computador de la UAB de que posava la seva tecnologia al servei dels organitzadors per, mitjançant tècniques de tractament digital d’imatges, comptar de manera automàtica i en directe el nombre de manifestants. El @CVC_UAB va fer una crida per Twitter als assistents que per tal que fessin fotografies geolocalitzades de la manifestació des de llocs elevats i que els hi fessin amb l’etiqueta #XifresDiada. L’algorisme de comptatge ha estat entrenat en altres grans aglomeracions de persones com en jornades castelleres, la manifestació conta els atemptats de l’any passat a Barcelona o la de la darrera Diada amb uns resultats d’error del 10%.

El projecte em fa una il·lusió especial; el meu primer sou va ser l’any 1987 com a becari del Centre de Visió per Computador (Centre de Tractament d’Imatges, llavors). De moment els resultats encara no s’han fet públics.

La nota de color l’ha posada un cop més l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana que ha donat una xifra alternativa a la de la Guàrdia Urbana que costa de creure. Segons els seus càlculs, la manifestació espanyolista d’octubre del 2017 al Passeig de Gràcia, que anava de Diagonal a Plaça Catalunya —una distància d’1,2 quilòmetres— va convocar 1,3 milions de manifestants. Seguint amb els seus càlculs, comptant que de Palau Reial a Marina, la Diagonal fa 5,2 quilòmetres i fent una simple regla de tres, la xifra de SCC per a la darrera manifestació de la Diada és de 5,63 milions de manifestants, el 75% exacte dels catalans. Imagineu-vos aquestes xifres portades a França, Alemanya, EUA o la Xina. No sé vosaltres però no m’acabo de creure que sàpiguen comptar. Em quedo definitivament amb l’algorisme del Centre de Visió per Computador de qui espero, a banda de la xifra, que acabi per sempre amb les xifres que diuen més de qui compta que no pas de qui és comptat.