El Memex revisitat

El professor d’ESADE Esteve Almirall publicava diumenge 17 un tuit amb la carta que l’encara president electe Joe Biden havia enviat dos dies abans a Eric Lander, director del Broad Institute de l'MIT i Harvard. Almirall reblava el tuit amb un eloqüent “Pura enveja!”. 

Ahir en publicava [una valoració aquí mateix al VIA Empresa] on destacava els punts més importants i on disseccionava les cinc preguntes que el president electe feia a la comunitat científica. Us en recomano la lectura per veure per on anirà la nova política científica dels EUA. Però, si la informació és important, la meta-informació ho és tant o més.

Biden, el segon president catòlic de la història dels EUA, és un home profundament religiós que no contraposa la fe de la seva confessió amb els fets de la ciència

Comencem pel moment; abans del jurament del càrrec. No és un detall menor. Podia haver-ho fet un cop president o a través de la National Science Foundation. Però ho va fer abans, i en un format de preguntes com si fos l’estudiant que pregunta al mestre. Sé què ens cal; el com, me l’haureu d’explicar els que en sabeu.

Biden, el segon president catòlic de la història dels EUA, és un home profundament religiós que no contraposa la fe de la seva confessió amb els fets de la ciència. Venim d’una presidència fanàtico-tribal-xamanista que es resum en la foto d’un supremacista blanc autoanomenat xaman de la conspiració Q assaltant el Capitoli amb banyes. Apel·lar a la veritat científica (que no és immutable i és falsable amb només un contraexemple) i no a la veritat revelada (que és impossible de falsar i on els contraexemples són presos com a atacs) és una molt bona declaració d’intencions. Recordem que durant el mandat de Trump la plaça d’assessor científic va estar vacant durant un any i mig (els dels assessors espirituals evangèlics no).

Les cinc preguntes que adreça al científic fan referència 1) a la sanitat, 2) la crisi climàtica, 3) el lideratge tecnològic, 4) la igualtat i 5) a la salut ciència a llarg termini. Si bé totes les preguntes em semblen pertinents i ben enfocades em crida l’atenció la quarta. No dubto que si s’ho proposen els EUA mantindran el lideratge científic i tecnològic que ara els disputa la Xina (potser els cal un altre moment Sputnik). També crec que continuaran liderant en innovació i transferència tecnològica i en generació de riquesa com així ha estat d’ençà la Segona Guerra Mundial. 

El que no tinc tant clar, i és on els EUA suspenen estrepitosament, és en l’àmbit de la justícia social. Apple i Microsoft són les dues empreses que generen més beneficis del món i Alfabet (Google) n’és la cinquena, uns beneficis que provenen d’un impuls inicial públic (via la NSF) però que els beneficis que generen són privats i tributen en paraisos fiscals.

L’èxit d’aquestes tecnològiques el podríem traçar fins a una carta semblant a la de Biden que Theodore Roosevelt va adreçar al seu conseller científic, l’enginyer de telecomunicacions Vanevar Bush. L’hi preguntava que com es podien beneficiar la salut, l’economia i la seguretat nacional de la ciència i la tecnologia que tant havien contribuït a la victòria aliada a la Segona Guerra Mundial. La resposta de Bush li va arribar en forma d’informe que portava per títol Science — the Endless Frontier que va ser la base per a la creació de la National Science Foundation, la institució que va marcar el rumb de la ciència als EUA.

Vanevar Bush és també el pare d’un concepte d’estació de treball anomenat Memex (“Memory Expander”). El Memex era un dispositiu electomecànic molt similar a una taula d’escriptori amb calaixos, on emmagatzemar-hi llibres, registres i comunicacions. Però a diferència de les classificacions jeràrquiques que podem trobar a les biblioteques el Memex guardaria també la relació entre una peça d’informació i les altres, per tal de poder-la recuperar de manera associativa; guardaria meta-informació i enllaços entre documents. Us sona? El Memex és un dels conceptes que van portar als primers sistemes d’hipertext que finalment acabarien en el que avui coneixem com a web.

El Memex és un dels conceptes que van portar als primers sistemes d’hipertext que finalment acabarien en el que avui coneixem com a web

Els més grans recordareu l’experiència de navegar per primera vegada per la web. L’excitació d’accedir a continguts remots en un format intel·ligible. Recordareu també que el primer navegador que vau fer servir era el Mosaic, que després es convertiria en Netscape. El Mosaic va ser desenvolupat per la NSCA, el centre de supoercomputació de la National Science Foundation.

Al primer paràgraf de la carta, Joe Biden parla del Dr. Vanevar Bush, del seu informe Science — the Endless Frontier i de la creació de la National Science Foundation fa 71 anys. Sembla un bon principi pel que ha de venir.