Molt s'ha parlat aquests dies de Will Smith i el cop que li va propinar a Chris Rock durant la gala dels Oscar. Molts analitzen, fan la seva particular radiografia i aborden debats ètics paral·lels de si reaccionant a l'insult, l'actor va provocar just el que volia evitar: una major atenció sobre l'alopècia de la seva dona. Les tintes es carreguen especialment per la pèrdua de control de l'actor, al·ludint que hauria d'haver-se dominat. I es parla de les futures conseqüències: de si li retiraran l'Oscar i del vet de 10 anys, si això destruirà la seva carrera, si el seu matrimoni es ressentirà davant la pressió de la premsa… o tot el contrari, si la seva popularitat sortirà reforçada i serà més influent encara.
Aquesta polèmica em convida a reflexionar sobre com li agrada a aquesta societat buscar els punts d'inflexió de cada èxit i fracàs. Com ens afanyem a analitzar esdeveniments del passat amb la lupa del present fins a trobar arguments que expliquin i connectin els punts i identificar el moment que ho canvia tot. De vegades crec que la nostra passió per les històries de l'heroi, per l'storytelling, ens fa encara més víctimes del biaix de retrospecció, una tendència a sobreestimar la previsibilitat d'un esdeveniment després que hagi passat i que ens fa viure amb la il·lusió que podem controlar-ho.
Com més analitzo fets, llegeixo biografies i escolto històries més convençuda estic que els seus protagonistes no trien ni dominen aquests moments, més aviat al contrari. Els moments els trien a ells. La vida col·loca les persones en un espai i repte de condicions complexes i emocions confuses. Llavors actuen. Trien sense que se'ls hi hagi anticipat el guió d'allò que anava a passar ni les seves futures conseqüències. Penso en els Bee Gees que es van convertir en un dels grups més reeixits de tota la història de la música. Com podrien preveure ni controlar que després de tocar el cel vindria la tremenda caiguda? La reacció violenta contra la música disco els va enxampar de sorpresa i va arruïnar la seva carrera. Algunes ràdios d'Estats Units van començar a promocionar el Bee Gee Free Weekends (els caps de setmana lliures de Bee Gees) i poc a poc la seva popularitat es va enfonsar. En va van ser els intents dels tres germans d'enamorar al públic de nou. També recordo quan el General George Meade va desobeir les ordres explícites de Lincoln d'arrasar l'exèrcit de Lee, afeblit i acorralat al costat del riu Potomac. Llavors, un enfurismat president va descarregar en una missiva tota la seva ira culpant de forma tremenda al General per les funestes conseqüències que tindria aquella inacció en la sagnant guerra. Després penso en mi mateixa, quan em van diagnosticar un càncer sense haver fet els quaranta anys. Em recordo asseguda en aquell banc d'una plaça enjardinada de Barcelona un matí fred de gener. Sola, paralitzada, intentant controlar la por. Podria dir que la malaltia va ser el punt d'inflexió que m'ha portat fins on estic avui?
Es diu sovint "ara o mai" i vivim amb l'esperança d'identificar i dominar el moment que provoca el punt d'inflexió de les nostres vides. Com saber quin és aquest moment? Moltes opcions mai són del tot clares, bones o dolentes ni per descomptat previsibles. Com fer-les teves? Els moments són instants que passen, llisquen entre els nostres dits com ho fa l'aigua. Per això crec que un no tria el moment, sinó que el moment tria aquest un. El que queda i es torna determinant, com diria Jean Paul Sartre, és el després. Com vius l'endemà, i després l'altre. El veritable poder de les persones resideix en el que fan amb la suma dels dies que els queden.
"L'èxit o el fracàs no depèn ni de com caus, ni de com t'aixeques sinó del camí que recorres, del propòsit que et marques, dels valors que et guien i de les persones que t'acompanyen. I de fer-ho amb humilitat"
Quan els Bee Gees van ser censurats i expulsats per les estacions de ràdio, deixant-los sense accés al gran públic, van seguir vinculats a la música com a compositors. Van produir i van escriure per a artistes com Barbra Streisand, Diana Ross, incloent hits de vendes multimilionàries als Estats Units i número 1 a les llistes amb Dolly Parton i Kenny Rogers. Després de bolcar en aquella dura carta tota la seva ràbia i desesperació, Abraham Lincoln la va guardar i mai la va enviar. Potser no es va controlar quan la va escriure però sí que va decidir com actuar a continuació: dedicant grans esforços a mantenir la fortalesa i confiança dels seus Generals sotmesos a gran pressió en la primera línia de batalla. Quan penso en mi, no crec que en aquell instant fora capaç de prendre una decisió de com volia que fos la meva vida futura. El que sí que puc observar mirant enrere és com l'he viscut des de llavors, fidel al meu propòsit, principis i valors, encara que de vegades també hagi errat.
La vida sovint ens enxampa desprevinguts i sol donar-nos poc espai per processar pros i contres, identificar objectius, valorar conseqüències i triar les millors alternatives. Poc ho arregla revolcar-nos en la culpa o l'auto-compassió. Tampoc criticar des de la barrera. És millor després de la reflexió centrar els esforços en el després. La guerra ha canviat prioritats i ha sumit Europa en una crisi i hem vist com molts s'han mobilitzat i han obert les seves cases per ajudar a la població afectada pel conflicte. A Espanya molts han perdut la seva feina per causa del COVID-19 i hi ha una part important de la població amb accés a ocupacions precàries. Mentre alguns segueixen desorientats o donen l'esquena al que està succeint, uns altres porten temps dissenyant i implementant solucions per aprendre i ensenyar competències digitals que contribueixin a una més ràpida integració d'empreses i professionals. Potser li treguin l'Oscar a Will Smith i els productors decideixin no tornar a donar-li un paper protagonista a Hollywood. No obstant això el seu destí no el marcarà el cop de puny, sinó si s'enfonsa en el càstig o si aborda altres vies per seguir sent actor, còmic, raper, productor cinematogràfic i discogràfic.
L'entorn de vegades ho posa fàcil, i d'altres arracona contra les cordes. Quan el moment et tria, la reacció pot ser la millor o la pitjor possible. No obstant això, la veritable oportunitat no neix d'aquest moment sinó del després. De la suma dels actes posteriors. L'èxit o el fracàs no depèn ni de com caus, ni de com t'aixeques sinó del camí que recorres, del propòsit que et marques, dels valors que et guien i de les persones que t'acompanyen. I de fer-ho amb humilitat. Perquè en observar des de la barrera històries dels altres hauríem de recordar que nosaltres també som protagonistes d'històries que uns altres observen.