Els darrers trenta anys hem vist com la tecnologia, i sobre tot la digitalització, ha modificat de manera severa la manera de fer els cotxes, d’operar la banca, de vendre música, de reservar un hotel, de comprar un bitllet d’avió, de conèixer la que serà la teva parella i d’organitzar un sopar d’amics. Tots els anys que portem viscuts d’aquest segle XXI han estat marcats per l’obligació de repensar-ho absolutament tot: les universitats, les botigues a peu de carrer, els magatzems logístics, les redaccions dels diaris, la fabricació de mobles i la gestió hospitalària. Totes les àrees d’activitat s’han anat recolzant cada cop més en la informàtica i la digitalització, i han anat assumint nous reptes cada cop més exigents i complexos. Primer es tractava d’informatitzar-se, millorant processos, després tenir presència a la xarxa i revisar les maneres de relacionar-se amb els clients, i ara ja es tracta d’organitzar-se al voltant de les dades i la informació per tal de ser capaç de dissenyar propostes extremadament personalitzades basades en dades en temps real.
Aquesta és una situació on tothom posa els seus millors esforços en la innovació, en tot allò que ajudi a tirar endavant noves idees, noves propostes, nous plantejaments que permetin incorporar totes aquestes noves possibilitats. Per poder-ho fer calen noves idees, però sobre tot cal talent capaç de tirar endavant aquestes idees i unes condicions d’entorn que ho facin possible: model organitzatiu, inversió, risc, confiança i suports, agilitat, aliances, ritme de creixement, visió, ambició... el que en diem un entorn emprenedor.
Les principals regions del món es defineixen pel seu ecosistema d’innovació, i totes treballen per reunir les condicions que permetin acollir els millors projectes d’emprenedoria
Les principals regions del món es defineixen pel seu ecosistema d’innovació, i totes treballen per reunir les condicions que permetin acollir els millors projectes d’emprenedoria. Arribats a aquest punt cada regió tria en què s’especialitzarà en funció de la seva ambició i el paper que vol jugar a les lligues mundials en temes concrets, i ho fa valorant d’una banda els seus actius: la seva tradició, les seves infraestructures, els seus centres de recerca, el seu entorn empresarial... i de l’altra les oportunitats, és a dir, identificant aquells sectors cridats a tenir un desenvolupament i un creixement que permeti albirar grans oportunitats. Quan això passa, quan un sector determinat està cridat a ser profundament transformat per la tecnologia i a generar grans oportunitats, molts inversors i emprenedors hi posen focus, i ho nomenen: FinTech per etiquetar les iniciatives tecnològiques que volen transformar el sector financer, PropTech en el sector immobiliari, EdTEch pel sector educatiu, LegalTech...
Tota aquesta onada d’apostes sectorials per un futur digital ambiciós s’està executant de manera clara i decidida per a tot allò que és privat i té incentius econòmics, però és escandalosament insuficient per a tot allò que és d’interès públic i té incentius socials. On són els centres d’emprenedoria que exploren àvidament com la tecnologia ha de permetre millorar radicalment la justícia o la governança dels països?, on són les inversions milionàries per oferir sistemes de participació ciutadana o d’avaluació de les polítiques públiques?. De veritat que com a societat només estem interessats en millorar els models de negoci però no els models socials?.
De veritat que com a societat només estem interessats en millorar els models de negoci però no els models socials?
M’envien un esborrany de la renda detalladíssim on demostren saber-ho tot, però si demano un ajut fan veure que no ens coneixem de res i em diuen que ompli un munt de fulls per explicar-los qui sóc, a què em dedico i com em va. El meu Ajuntament no té informació en temps real que li permeti gestionar, ajudar, els comerços o els restaurants de la vila. Compro una tonteria per Internet i puc saber en temps real on es troba el paquet, però no hi ha manera de saber com està el meu cas al jutjat, que per cert tardarà anys i panys. I si hi ha eleccions pobre de tu que tinguis previst viatjar o estiguis desplaçat a l’estranger, perquè aleshores els teus sagrats drets de participació política se’n van directes a la brossa.
Mentre el món privat explora intensament el disseny de serveis proactius personalitzats basats en dades en temps real, l’espai públic encara està mecanitzant i digitalitzant els processos administratius. Els ciutadans només notem que l’Estat té tecnologia d’avantguarda quan tractem amb el CNI o amb Hisenda.