Xina no està conforme amb el rol que els policymakers occidentals li han assignat. Xina vol liderar el món, i ho farà amb ciència, tecnologia i indústria avançada. El 2006, el Consell d'Estat de la República Popular Xina va aprovar el Pla Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic de mig i llarg termini (2006-2015). L'objectiu: propulsar l'economia xinesa d'acord amb la ciència i la tecnologia, injectar aquesta tecnologia a la indústria, i convertir el seu sector manufacturer en líder mundial exportador de productes d'alt valor afegit. La hipòtesi de partida: la innovació és l'eix estratègic fonamental per construir una economia competitiva en el món global, base d'una societat avançada i benestant.
Gairebé a les acaballes d'aquest pla estratègic, a Xina s'està produint un inquietant punt d'inflexió: es percep el pas lent, però inexorable, d'una economia low-cost a una autèntica economia de la innovació. Les dades són inqüestionables: el 2007, Xina va ser identificada per la consultora KPMG com el millor lloc del món per les inversions en R D. El 2012 ja va superar al Japó com a potència inversora, en valor absolut, en R D, arribant al segon lloc mundial.
Si les tendències no varien, està previst que Xina superi als Estats Units en inversió agregada en R D cap al 2019, arribant ja al lideratge internacional. En nombre de patents, Xina va desbancar als Estats Units el 2011, amb 525.000 nous registres (per sobre dels 500.000 americans). I, en intensitat tecnològica, Xina ha superat recentment a la UE, amb una inversió en R D de l'1,98% sobre PIB (la mitjana de la UE és de l'1'96%). Pels qui aquí pensin encara que Xina és simplement la gran fàbrica de producció de manufactura barata del món, cal recordar que Espanya té un índex d'intensitat tecnològica de l'1,24%, i Catalunya de l'1,55% (un 25% inferior al xinès).
El model de desenvolupament xinès segueix, gairebé pas per pas, el que va seguir Japó fa 50 anys, i Corea del Sud fa 25 anys. De les fàbriques de manufactura de productes senzills, es va passar a la manufactura de productes complexos, desenvolupats al voltant d'inversions estrangeres que van permetre crear potents sectors auxiliars. Les habilitats generades van servir, en primera instància, per fabricar productes d'imitació amb capital xinès. Es va adquirir tecnologia externa per passar després a desenvolupar tecnologia pròpia.
Els governs, tant al Japó, com a Corea, com ara a Xina, van oferir agressives facilitats per l'atracció d'inversió estrangera, especialment d'activitats tecnològiques, i per compra de tecnologia en primer lloc. Després, per desenvolupar tecnologia pròpia (agressius ajuts a l'R D industrial), i finalment, crèdits tous vinculats a l'exportació de productes propis d'alt valor afegit.
El procés de desenvolupament es completa amb la creació d'infraestructures orientades a la generació de capacitats científiques vinculades a les tecnologies que faciliten la competitivitat industrial. El model asiàtic parteix de la indústria per arribar a la ciència. Per això no han tingut mai problemes de "transferència tecnològica". La massa crítica científica està alineada amb la massa crítica industrial, perquè han crescut juntes.
Xina no vol ser la fàbrica del món. Vol liderar-ho amb ciència, tecnologia i indústria sofisticada. Exactament igual que han fet abans els seus veïns asiàtics, seguint un model de desenvolupament que ja han experimentat abans Japó, Corea del Sud, Singapur o Taiwan. Precisament per això, per haver centrat les seves polítiques econòmiques en ciència i tecnologia, han aconseguit desplaçar el centre de gravetat econòmic de món a aquesta zona.
Ens pensàvem que la recerca es faria aquí, i la manufactura a l'extrem Orient... Però el món no ens espera. Si no despertem en la cursa tecnològica mundial, aviat, les sabates les fabricarem aquí per un plat d'arròs, metre l'R D es farà allà.
Gairebé a les acaballes d'aquest pla estratègic, a Xina s'està produint un inquietant punt d'inflexió: es percep el pas lent, però inexorable, d'una economia low-cost a una autèntica economia de la innovació. Les dades són inqüestionables: el 2007, Xina va ser identificada per la consultora KPMG com el millor lloc del món per les inversions en R D. El 2012 ja va superar al Japó com a potència inversora, en valor absolut, en R D, arribant al segon lloc mundial.
Si les tendències no varien, està previst que Xina superi als Estats Units en inversió agregada en R D cap al 2019, arribant ja al lideratge internacional. En nombre de patents, Xina va desbancar als Estats Units el 2011, amb 525.000 nous registres (per sobre dels 500.000 americans). I, en intensitat tecnològica, Xina ha superat recentment a la UE, amb una inversió en R D de l'1,98% sobre PIB (la mitjana de la UE és de l'1'96%). Pels qui aquí pensin encara que Xina és simplement la gran fàbrica de producció de manufactura barata del món, cal recordar que Espanya té un índex d'intensitat tecnològica de l'1,24%, i Catalunya de l'1,55% (un 25% inferior al xinès).
El model de desenvolupament xinès segueix, gairebé pas per pas, el que va seguir Japó fa 50 anys, i Corea del Sud fa 25 anys. De les fàbriques de manufactura de productes senzills, es va passar a la manufactura de productes complexos, desenvolupats al voltant d'inversions estrangeres que van permetre crear potents sectors auxiliars. Les habilitats generades van servir, en primera instància, per fabricar productes d'imitació amb capital xinès. Es va adquirir tecnologia externa per passar després a desenvolupar tecnologia pròpia.
Els governs, tant al Japó, com a Corea, com ara a Xina, van oferir agressives facilitats per l'atracció d'inversió estrangera, especialment d'activitats tecnològiques, i per compra de tecnologia en primer lloc. Després, per desenvolupar tecnologia pròpia (agressius ajuts a l'R D industrial), i finalment, crèdits tous vinculats a l'exportació de productes propis d'alt valor afegit.
El procés de desenvolupament es completa amb la creació d'infraestructures orientades a la generació de capacitats científiques vinculades a les tecnologies que faciliten la competitivitat industrial. El model asiàtic parteix de la indústria per arribar a la ciència. Per això no han tingut mai problemes de "transferència tecnològica". La massa crítica científica està alineada amb la massa crítica industrial, perquè han crescut juntes.
Xina no vol ser la fàbrica del món. Vol liderar-ho amb ciència, tecnologia i indústria sofisticada. Exactament igual que han fet abans els seus veïns asiàtics, seguint un model de desenvolupament que ja han experimentat abans Japó, Corea del Sud, Singapur o Taiwan. Precisament per això, per haver centrat les seves polítiques econòmiques en ciència i tecnologia, han aconseguit desplaçar el centre de gravetat econòmic de món a aquesta zona.
Ens pensàvem que la recerca es faria aquí, i la manufactura a l'extrem Orient... Però el món no ens espera. Si no despertem en la cursa tecnològica mundial, aviat, les sabates les fabricarem aquí per un plat d'arròs, metre l'R D es farà allà.
Subscriu-te de franc a VIA Empresa i rebràs al teu correu les nostres millors històries, reportatges i entrevistes, a més d’altres avantatges exclusius per a subscriptors.
Abans d'enviar-nos les teves dades llegeix la següent informació INFORMACIÓ BÀSICA SOBRE PROTECCIÓ DE DADES Responsable del tractament: TOTMEDIA COMUNICACIÓ, S.L. Finalitat del tractament: Atendre les sol·licituds d'informació que els usuaris d'aquest formulari ens enviïn. Legitimació: Consentiment de l'interessat en enviar-nos el formulari amb les seves dades. Destinataris: El personal, la direcció de l'empesa i els prestadors de serveis necessaris per complir amb les nostres obligacions. No cedirem les seves dades a tercers. Drets que l'assisteixen: Té dret a accedir, rectificar i/o suprimir les seves dades, així com altres drets, com s'explica detalladament a la política de privacitat, dirigint-se a privacitat@totmedia.cat. Informació addicional: Per a més informació consultin la política de privacitat.