“La setmana passada, el temps d'ús del dispositiu va disminuir en un 12%, amb una mitjana de 5 hores i 12 minuts al dia”, m'informa el meu telèfon intel·ligent el dilluns a primera hora. Un terç del meu dia el passe cara al mòbil, sense comptar les hores de portàtil que, sense exagerar, suposen l'altre terç de la jornada. Les 5 hores restants, les empre passejant a Bowie, menjant i entrenant. Poc més.
El meu telèfon em permet consultar les dades d'ús fins a la setmana del 13 d'abril i observe que em mantinc en una mitjana d'entre 5 i 6 hores diàries d'ús del meu mòbil. És molt o poc? Tenint en compte l'activitat a la qual em dedique, és relativament normal que en la major part de la meua jornada laboral estiga present algun dispositiu que em permeta escriure aquest article, consultar dades en internet, revisar les interaccions en els meus perfils socials, mantenir videotrucades o realitzar o rebre webinars. Tot normal en el meu cas.
Segons una enquesta de McKinsey & Company, l'ús d'internet per part dels espanyols ha crescut 14 punts percentuals a conseqüència del confinament. Abans era un 78% dels internautes els que reconeixien usar almenys un servei digital; ara, la xifra arriba al 92% i huit de cada deu enquestats afirma que seguirà amb els hàbits digitals adquirits durant el període de quarantena quant tot això passe.
L'enquesta de McKinsey mostra que huit de cada deu enquestats afirma que seguirà amb els hàbits digitals adquirits durant el període de quarantena quant tot això passe
Tanmateix crec que la saturació digital ha entrat en escena i tinc dos arguments -sense evidència científica ni estadística- en els quals basar la meua opinió. Aquesta setmana impartisc dues webinars sobre identitat digital per a diferents escoles de negoci i si bé les setmanes anteriors l'aforament rondava les 200 persones –això sí, eren gratuïts per als assistents-, aquesta setmana és difícil arribar a la desena. A part de l'obligatori pas per caixa dels nous webinars, en un moment en el qual la xarxa està inundada de continguts gratis, moltes persones estan empatxades, sobrepassades i descentrades. En els primers dies de maig podria haver omplit el meu calendari digital de cites interessantíssimes de totes les temàtiques imaginables: insurtech, economia circular, maquillatge, coaching, taller d'escriptura, màrqueting digital, teletreball… Òbviament, no podria arribar a totes. Només em queden 5 hores diàries per a altres tasques que no tinguen a veure amb la connectivitat. Us imagineu que a més responguera a cada cadena, repte o challenge dels quals em llancen en xarxes socials? No hi ha discos, llibres, cançons, pel·lícules o memes suficients per a respondre'ls a tots! Per sort, la meua condició de freelance m'ha obligat a aprendre a gestionar el meu temps.
Intuïsc que l'empatx digital comença a fer mossa, perquè una cosa és usar internet per a realitzar tot allò que no podem fer de manera presencial –banca, compra, oci- i una altra, passar les 15 hores que estem despertes, consumint continguts digitals.
L'altre argument el veig des del dissabte i en diferents moments del dia. Mai he vist tanta gent passejant pel barranc on porte dos anys sense creuar-me amb ningú. Amb ningú! Cada dia el recorria dues vegades –abans de la pandèmia- i rares vegades coincidia amb una altra persona que també passejava al seu gos. No obstant això, des del 2 de maig, he de pensar bé per on caminar per a no passar prop de les dotzenes de persones que es tiren a caminar, córrer i passejar en les franges permeses en aquesta fase 0.
El nostre temps d'ús digital ha passat de 0 a 100 en cinc setmanes, per pura necessitat. Però estem fartes, cansades i saturades.