Xavier Marcet deia que una de les 12 coses que les empreses poden fer davant el coronavirus és “pensar en les nostres capacitats. Veure'ns més enllà del que venem, dels productes o serveis que s'associen a la nostra marca. Pensar en termes del que sabem fer bé i veure si les nostres capacitats ens permeten concebre altres oportunitats”. És a dir, la teua empresa què sap fer i com pot aplicar-ho en una altra àrea?
Com diria un altre mestre, Fernando de la Rosa, “és el moment de la gent polp, és el moment de les persones que saben mutar i moure's ràpid”.
Carlos Ferrando és polp. És ràpid. I coneix bé les seues capacitats. Quan l'estiu passat li parlava de la seua empresa, Closca, l'arxifamós emprenedor, Richard Branson, aposte que no imaginava que una bestiola tan xicoteta anava a ajudar-lo a aconseguir –parcialment- el seu propòsit: crear un impacte positiu en el planeta des de la corresponsabilitat de cada individu. Ferrando dissenya objectes que tenen una relació directa amb la cura del medi ambient: cascos per a anar amb bici o patinet –amb la consegüent reducció de pol·lució- i botelles de cristall que eliminen un dels grans mals del nostre temps: el plàstic.
Les vendes d'un i d'una altra no han d'estar al punt àlgid –per raons òbvies-, però Ferrando sap mutar i sap concebre altres oportunitats sense renunciar al seu propòsit de marca que, d'altra banda, està en millors condicions que quan va llançar els seus dissenys. Segons dades de l'Agència Europea del Medi Ambient (AEMA), recollits en les estacions de mesurament que hi ha a les ciutats, la contaminació s'ha reduït a la meitat en més de 80 ciutats espanyoles i algunes, com València, Barcelona o Madrid, fins i tot per damunt del 50% respecte al mateix període de 2019. Aquesta reducció ve, sobretot, perquè no usem els cotxes.
Carlos Ferrando, de Closca, sap mutar i sap concebre altres oportunitats sense renunciar al seu propòsit de marca
Closca té capacitat per a produir més cascos i més botelles, però no són productes de primera necessitat ara mateix. Ara es necessiten mascaretes. Probablement, això ara es dilatarà en el temps perquè tot apunta al fet que la mascareta serà una de les mesures per a la tornada a la no normalitat. I com entre l'oportunisme i l'oportunitat hi ha una bona història, i Closca la té, què tal si aprofitem el que sabem fer bé i ho apliquem a una altra àrea? I si fabriquem mascaretes per a tots i amb el benefici de cada venda donem 5 màscares quirúrgiques per a sanitaris i majors? De moment, en pre-venda a 20 euros i les primeres unitats arribaran als seus compradors entre el 15 i el 31 de maig.
La mascareta es convertirà, amb tota probabilitat, en un símbol per a aquests temps bojos que vivim i la proposta de Ferrando és “convertir-la en el símbol d'una societat que s'unisca en un propòsit comú, perquè les generacions futures esperem no hagen de filtrar l'aire per por d'atrapar un maleït virus, o hagen de respirar aire contaminat”. No se m'ocorre millor exemple per a explicar allò del propòsit d'una marca que tan difícil els resulta d'entendre a molts empresaris als quals els anaven bé les coses abans del coronavirus.
I què ocorre quan una companyia coneix bé les seues capacitats, coneix el que sap que fa bé, sap que pot pivotar ràpidament, però xoca amb un sector tradicional, tan espantat com tots i amb una caiguda d'activitat brutal? Cabify va decidir la setmana passada mutar a “enviaments” per a mantindre el seu negoci. No poden transportar persones, però sí mercaderies. Això, en plena crisi econòmica pel coronavirus i quan la meitat dels transportistes de mercaderies es troben aturats per falta d'activitat, és tota una provocació.
Aquest temps víric fixa una línia finíssima entre la solidaritat empresarial i la justificada necessitat de sobreviure sense esperar que tot un sector regule la possibilitat que cotxes, dedicats al transport de persones, puguen transportar el que càpia en un maleter d'una berlina. Si tenen la flota, els conductors i existeix la necessitat, quin és el problema? Que si el transport tradicional –taxistes inclosos- no pot treballar per l'aturada que ha provocat el virus, Cabify, tampoc. Als tres dies de l'anunci del nou servei a Madrid –que era l'única ciutat on operaven de moment- la Conselleria de Transport els va requerir de manera immediata que deixaren d'oferir el Cabify Enviaments per competència deslleial.
És clar que ser polp, ser ràpid i aprofitar les capacitats com una de les coses que poden fer les empreses davant el coronavirus no aplica per a tots.