S'han convertit en essencials, o, almenys, així els ha qualificat el govern durant aquesta pandèmia. Els repartidors de menjar a domicili en bicicleta, més coneguts com a riders, són una peça més de l'entramat urbà de les principals ciutats europees. Les bicicletes i les caixes de colors de les diferents apps de comandes recorren els carrers tots els dies de l'any per portar-nos fins a casa el nostre darrer caprici culinari. Però no només això, en els mesos de confinament, els riders van jugar un paper fonamental: portaven productes bàsics a persones de risc, que no podien eixir de casa ni per anar al supermercat.
Per a això, els diferents governs autonòmics i els ajuntaments, com és el cas del valencià, els van permetre continuar treballant. La pandèmia, però, més que una oportunitat per augmentar els seus ingressos, va esdevindre una circumstància que agreujava encara més la seua precarietat laboral. Eren considerats treballadors i treballadores essencials, però ningú no els facilitava cap ferramenta de protecció contra el virus. S'esperava que portaren menjar i productes bàsics als més vulnerables, però ningú no els garantia una EPI, ni tan sols una mascareta o uns guants. Fent la seua feina es posaven en perill i posaven en risc a qui es volia protegir.
"Vaig haver d'eixir tots els dies a barallar-me amb l'Ajuntament i la Generalitat perquè ens donaren material de seguretat. No volíem ser els propagadors de la covid-19. Em va costar, però aconseguirem més de 2.000 EPI en les setmanes del confinament", recorda Pepe Forés, rider i portaveu de Rodant Bicimissatgeria, la cooperativa de repartiment a domicili que ha nascut a València per plantar cara a la precarietat que pateix aquest col·lectiu i per fer-li la competència a les grans multinacionals com Deliveroo, Glovo o Uber Eats.
La pandèmia ha sigut la gota que ha fet vessar el got, però la llavor d'aquesta cooperativa es va plantar fa ja més de tres anys amb el naixement de la plataforma RidersxDerechosVLC. Multitud de riders de tot l'Estat es van unir en plataformes d'aquest estil arran dels primers casos d'acomiadament i penalitzacions per part de les multinacionals als riders. Amb la seua lluita, van aconseguir nombroses sentències favorables del Tribunal Suprem en què es reconeixia que tenien una relació laboral amb les empreses per a les quals treballaven. És a dir, que no podien ser autònoms. Aquestes organitzacions estaven sota el paraigua de RidersxDerechos en l'àmbit estatal, però fa uns mesos la plataforma valenciana va escindir-se definitivament per diferències amb l'organització estatal, controlada per la UGT, segons els valencians.
A principis de l'estiu de 2020, quatre membres de RidersxDerechosVLC anunciaven la creació de la cooperativa Rodant Bicimissatgeria, que naix amb l'objectiu de proporcionar una feina digna a qui vulga treballar de rider i deixar de ser fals autònom. Tenien previst començar a repartir al voltant del 14 de febrer, però uns xicotets problemes tècnics retardaran l'eixida d'aquestes bicicletes al carrer fins al 5 de març.
11.000 euros per iniciar un somni
"La pandèmia fou el moment", explica Forés, que assegura que la idea de crear aquesta cooperativa ja feia temps que rondava pel cap de diversos companys. La premissa estava clara: no assemblar-se en res a les multinacionals a les quals volen desbancar. Així que feren el pas i es reuniren amb Teresa García, la directora general d'Emprenedoria i Cooperativisme de la Generalitat Valenciana. Després, començaren un procés de cerca de socis i el passat novembre van donar d'alta la cooperativa. Quedava per resoldre la qüestió econòmica: d'on traure els diners per començar a rodar. Finalment, es van decidir per una campanya de micromecenatge amb la qual van aconseguir 9.200 euros. A eixos diners, se suma una bicicleta valorada en 2.000 euros que Compromís va donar a la cooperativa.
Eixa suma s'ha invertit a comprar bicicletes per als set o vuit riders que començaran a repartir; en pintar-les totes iguals per crear una imatge de marca que es reconega; per crear l'app mitjançant la qual es faran les comandes i per llogar un baix que fa de centre d'operacions de la cooperativa. La qüestió de les bicicletes és fonamental per a ells. No volen que cap rider utilitze el seu propi vehicle: "Què passa si un dia se li trenca i no pot comprar-se'n una altra? Es queda sense treballar?", es pregunta Forés.
"Nosaltres no volem ser caps de ningú, sinó socis"
I què és el que cal per treballar en Rodant? "Tindre ganes i creure en el projecte", assegura el seu portaveu. La cooperativa no té previst contractar ningú. "Nosaltres hem sigut sempre treballadors de Deliveroo, sabem què és que et conten una història molt bonica al principi però que després no és veritat. Nosaltres no volem ser caps de ningú, sinó socis", explica Forés, que apunta que, a més, una cooperativa no pot tindre ningú contractat més de sis mesos, i ells volen generar estabilitat.
La seua idea és que els riders que es vulguen unir no aporten capital a la cooperativa el primer any si no volen, i utilitzar eixe període per decidir si volen quedar-se de manera permanent en la cooperativa o no. Si decideixen formar part definitiva, hauran d'aportar un capital de 1.000 euros. Per a ells, és important que tots els socis aporten el mateix capital i que ningú no estiga per damunt dels altres.
Pagar més a canvi de millors condicions laborals
Més enllà del model de negoci, en què es diferenciarà Rodant de les grans empreses de repartiment a domicili? En què no es fomentarà la competitivitat entre riders. És a dir, plantegen un repartiment equitatiu de la feina perquè tots els riders treballen el mateix per set euros l'hora. El principal objectiu d'açò és garantir la seguretat dels repartidors. Cada vegada és més freqüent escoltar notícies sobre la mort de repartidors als carrers -l'última, aquest cap de setmana a Madrid- i, segons Forés, aquestes són causades perquè les empreses fomenten la competitivitat entre riders, ja que "com més comandes s'accepten, més es guanya i això porta alguns riders a cometre irresponsabilitats dalt la bici".
"Molts restaurants estan esperant que arribe Rodant per unir-se a nosaltres perquè amb les altres plataformes no guanyen diners"
Però no només hi haurà canvis per als riders, sinó també per als restaurants. Rodant permetrà que els restaurants posen els preus que consideren per servir menjar sense penalitzar els més cars, com assegura Forés que fan Glovo i Deliveroo. L'única condició serà que es respecten els drets laborals. Per l'enviament a domicili pagarà el consumidor. Tot això comportarà que demanar per Rodant siga més car que fer-ho per altres plataformes, però Forés insisteix que eixe preu extra és el que garanteix unes condicions laborals dignes, i està segur que a València hi ha una important massa social disposada a gastar-se eixos diners de més. "En els preus baixos és on s'amaga la precarietat", remarca.
Forés considera que les plataformes que han operat fins ara han malacostumat la clientela. "No pot ser que un producte coste el mateix si vas tu a per ell que si te'l porten a casa", remarca, per explicar després que les multinacionals del repartiment han construït un imaginari col·lectiu on aquest servei és low cost, quan possiblement hauria de considerar-se un luxe. De fet, assegura que aquestes empreses es queden el 40% del preu de la comanda, rebenten els preus i apliquen condicions abusives als restaurants i als riders perquè després qui demana pràcticament no pague res pel transport del producte fins a la seua casa.
Per això hi ha també molts restaurants esperant-los amb els braços oberts. "He sigut rider en moltes plataformes, em coneixen en molts restaurants. Sé que estan esperant que arribe Rodant per unir-se a nosaltres perquè amb les altres plataformes no guanyen diners", assenyala Forés, que afig que no tenen temps de visitar tots els restaurants que ja s'han posat en contacte amb ells.
El repartidor augura que amb la imminent arribada de la coneguda com a Llei Rider les empreses com Glovo, Deliveroo i Uber Eats hauran d'augmentar els preus. No obstant això, tant ell com el col·lectiu de RidersxDerechos de València en general són contraris a aquesta regulació perquè "ja existeix un estatut dels treballadors". Al seu entendre, es tracta d'una "pantomima" de la patronal per salvar altres negocis "farcits de falsos autònoms".
Però mentre tot això arriba, ell i els seus companys ja han posat el seu granet de sorra per contribuir a acabar amb els falsos autònoms amb un model de negoci ètic i sostenible mediambientalment, ja que a diferència d'altres plataformes, ells només repartiran en bicicleta. Fins ara, la paraula rider anava associada a la de precarietat, i l'objectiu últim de Rodant és, en definitiva, trencar eixe lligam.