Els països liderats per dones han gestionat millor la crisi de la Covid-19? En el món hi ha 170 països afectats per la pandèmia del coronavirus liderats per homes i 22, per dones. Dins d'aquests 22, Alemanya, Taiwan, Nova Zelanda, Islàndia, Finlàndia, Noruega i Dinamarca tenen en comú, a més d'estar dirigits per presidentes o primeres ministres, que han controlat la pandèmia amb major èxit que la resta. També comparteixen, excepte Alemanya, que són illes o tenen una densitat de població baixa, la qual cosa podria ajudar al fet que el control de la pandèmia siga més fàcil, si és que ho és.
Les xifres de contagis, mortalitat i recuperació d'aquests països governats per dones es troben entre les millors i ja són casos d'estudi pel bon fer en les polítiques de comunicació, contenció i aixecament de mesures per a la desescalada.
La prestigiosa revista Forbes es preguntava fa unes setmanes si el paper d'aquestes dones al capdavant dels seus governs era el que els havia portat a una millor gestió de la crisi sanitària. Aquesta xicoteta mostra de les capacitats femenines en la gestió dels governs em suscita un bon nombre de preguntes. I si en lloc de 10 països a tot el món governats per dones, -d'un total de 193 països- el percentatge fora, almenys, la meitat? I si el 75% dels parlaments no estigueren constituïts només per homes? I si el 73% de la presa de decisions executives no recaiguera exclusivament en homes?
"Sóc tota preguntes: I si el 73% de la presa de decisions executives no recaiguera exclusivament en homes?"
I si la nova normalitat -de la qual tothom parla- significara que s'acaba la bretxa de gènere? Perquè el que es pregunta la revista Forbes, que ha sigut tan viral com polèmic, és una gràfica representació del món “normal” en el qual vivim, on les dones ocupem percentatges irrisoris en zones de lideratge, començant pels governs.
I és que les dades de la vella normalitat són desoladores.
Un 85,4% de les persones que tenen estudis tecnològics superiors a Espanya són homes. La UNESCO assegura que només el 28% dels investigadors del món i el 35% dels estudiants matriculats en les carreres vinculades amb les àrees STEM són dones. En les grans empreses tecnològiques menys del 50% dels seus empleats són dones. El 70% de les startups no tenen a cap dona en el seu equip directiu. Seguisc? Perquè puc afegir que quan parlem del món tecnològic, que conec una mica millor que el de les altes esferes polítiques, un 56% de dones decideixen abandonar aquestes companyies i reorientar la seua carrera professional.
I si en la nova normalitat la transformació digital anara femenina? Mireia García Roca, CEO de Innomads, experta en innovació i transformació digital, business angel i impulsora d'iniciatives per a fomentar l'emprenedoria femenina no es fa aquesta pregunta, sinó que té clara la resposta. Durant un desdejuni virtual que vam mantenir la setmana passada em va contagiar la seua visió. “La transformació digital és femenina! Perquè en un procés de transformació digital parlem de flexibilitat, agilitat, col·laboració i empatia. Que siga femenina no vol dir que siga només de dones; no obstant això sí que està molt relacionada amb atributs propis de les dones. Som més empàtiques, més col·laboratives, més àgils i flexibles”, afirma Mireia.
Mireia García Roca afirma que "les dones som més empàtiques, més col·laboratives, més àgils i flexibles”
Curiosament, l'agilitat, l'empatia i la col·laboració són tres de les claus de l'èxit d'Alemanya, Taiwan, Nova Zelanda, Islàndia, Finlàndia, Noruega i Dinamarca per a fer front a la pandèmia.
Tant de bo la “nova normalitat” porte amb si un efecte multiplicador de dones al capdavant de la gestió de governs, empreses i creació de tecnologia.
Ens farà falta per a la següent pandèmia.