No descobrirem les Amèriques si diem que les platges del País Valencià s'omplen de turistes durant l'estiu, emparades sota les marques Costa Blanca, Costa de València i Costa de Tarongina. La icona és Benidorm, el municipi de la Marina Baixa que va créixer en ple desenvolupament del franquisme gràcies a les divises del turisme; ho va ser tant, que és conegut que l'alcalde va agafar la Vespa un matí de 1953 per anar a Madrid a protestar davant el mateix Francisco Franco per demanar-li la legalització del biquini. Va aconseguir, inclús, que es multés als homes espanyols que feien comentaris despectius a les dones que el lluïen.
El sol i platja continua sent el principal motiu de visita per al 45,4% dels turistes estrangers, i el 37,4% per als espanyols
Aquesta anècdota explica molt bé com d'important per al PIB valencià és i ha estat el turisme de masses des de la seua explosió. Però ja no estem als anys 50 o 60, quan una família de madrilenys viatjava en un Seat 600, al complet, com una llanda de sardines, per veure per primer cop la mar; o quan els turistes del nord d'Europa buscaven un clima benevolent a preus molt baixos. Hui l'entrada de l'euro i l'apertura de nous mercats fan que aquests dos ingredients, per si sols, no siguen suficients per a atraure els turistes.
Els turistes estrangers arriben de Regne Unit, França i Alemanya
Algunes dades globals. En 2018 el País Valencià va registrar dades positives en turisme: la demanda estrangera en tota classe d'allotjament va créixer un 3,2% i un 4,9% en despesa total, mentre que la demanda estatal es va incrementar un 4,9% en nombre de viatges i un 7,4% en despesa, segons dades de l'Agència Valenciana de Turisme.
Quant a l'origen dels turistes estrangers, el principal client continua sent, de lluny, el mercat britànic, amb més de 2,9 milions de turistes (+0,7% respecte a l'any anterior); li segueix França amb 1,5 milions, tot i que va caure un 0,3%; Alemanya, 559.000 turistes (creix un 7,1%); Països Nòrdics, 770.000 turistes (-0,8); Països Baixos, 647.000 turistes (9,5% més); Itàlia, amb 543.000 turistes (gran increment del 22,6%); i Bèlgica, amb 537.000 turistes (un 16% més). Dins de l'estat espanyol, els principals turistes són valencians que viatgen pel seu territori (7,8 milions) i després vindrien els madrilenys (3,2 milions) i els catalans (918.000).
Si ens endinsem en les xifres i mirem per trimestres, hi trobem les lectures més interessants i, a priori, cridaneres: en tots va pujar el nombre de turistes i la seua despesa excepte en el tercer trimestre (juliol, agost i setembre), és a dir, en estiu. El creixement més significatiu es va experimentar, com veiem en el gràfic, a principis d'any, entre gener i març (el mes de les Falles a València), a finals, entre octubre i desembre. Això vol dir que s'ha acabat el turisme de sol i platja al País Valencià?
Turisme per trimestres | Font: AVT a partir de l'INE, Frontur i Egatur
CreaTurisme, l'estratègia valenciana per a la "creació de noves experiències"
L'informe de l'Agència Valenciana de Turisme Evolució de l'activitat turística 2018 reflecteix que el sol i platja continua sent el principal motiu de visita per al 45,4% dels turistes estrangers, i el 37,4% per als espanyols. Per tant, continua ocupant un espai rellevant, però també és cert que el territori valencià ha sabut començar a diversificar la seua oferta per atraure altres tipus de públic i de motivacions per desestacionalitzar la demanda (per exemple, els viatges de negocis van augmentar un 8,7% l'any passat).
Mirem els números més enllà de les capitals i de la costa. Bones dades en les zones d'interior de tot el territori en 2018. En les comarques alacantines allunyades del mar va créixer el turisme més tímidament, un 0,7% en viatgers i un 5,7% en pernoctacions. En l'interior de Castelló, va augmentar un 3,2% els turistes i un 4,3% les nits. I a la província de València, molt influenciada per l'àrea metropolitana de la capital, els turistes es van incrementar un 17,9% i un 14,2% les pernoctacions.
El turisme en les comarques interiors del País Valencià creix: la diversificació de l'activitat turística avança
Aquestes xifres s'han aconseguit, en part, gràcies al treball conjunt entre l'administració valenciana i el teixit empresarial del sector turístic amb la creació de la marca CreaTurisme. Es tracta d'una estratègia "per impulsar la diferenciació turística del País Valencià mitjançant la creació de productes experiencials". Aquests es complementen a l'oferta tradicional de sol i platja per desenvolupar activitats turístiques durant tot l'any. No hauria de ser molt complicat en un territori que, a banda de seguir la línia de costa, també és molt muntanyós (es diu que Alacant és la segona província més muntanyosa de l'Estat).
CreaTurisme s'articula al voltant de tres línies de treball i diferents empreses col·laboren en el seu disseny, desenvolupament i màrqueting: Mediterrani actiu, amb productes de turisme d'aventura, nàutic, submarinisme, BTT, senderisme, turisme eqüestre i cicloturisme; Mediterrani natural, sobre agroturisme, birdwatching, parcs naturals, ecoturisme, oleoturisme i enoturisme; i Mediterrani cultural, amb itineraris, rutes i xarxes culturals relacionades amb la Ruta de la Seda, la Ruta del Grial, el Territori Borgia, els Camins de Dinosaures, la Ruta Modernista i la Xarxa de Centres d'Art Contemporani.
Entre els beneficis per a les empreses que ofereix l'Agència Valenciana de Turisme consten la seua presència i visibilitat en fires, la millora del posicionament en línia dels seus productes, accedir a plans formatius especialitzats i oferir els seus paquets al web ExperienciasCV, que inclou una plataforma de reserves que les empreses poden consultar a temps real.
No, no s'apaga el sol al País Valencià ni desapareixen les platges, sinó que també treuen pit, amb orgull, els parcs naturals, l'oferta cultural, esportiva, empresarial i gastronòmica.