El blockchain està de moda tant al sector privat com al sector públic. "El blockchain és un Internet distribuït i sense gegants que el monopolitzin", assegura la presidenta de l'associació Blockchain Catalunya, Lluïsa Marsal, en una entrevista a VIA Empresa. De la cadena de blocs se n'ha parlat molt i encara queda molt per parlar-ne, des del seu impacte a l'economia i la indústria fins a la identitat digital.
És precisament per això que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) amb dades de la Iniciativa de Blockchain d'Ilinois ha elaborat un llistat dels 10 projectes més freqüents en les administracions públiques. Al capdavant s'hi troba l'estratègia i la recerca, la identitat (credencials, certificats i llicències), dades personals (sanitat, finances...), el desenvolupament econòmic i els serveis financers i la infraestructura de mercat.
Alhora, el llistat també inclou el registre de propietat, la moneda digital, els contractes intel·ligents, els informes i el seu grau de compliment o els inventaris de la cadena de valor, entre d'altres. Sense oblidar tampoc el sistema de vot o les auditories.
Marsal: "Els governs seran els que lideraran el canvi"
De fet, el blockchain es pot aplicar pràcticament per a tot i els governs en són plenament conscients. Tant és així que el director de l'estratègia SmartCatalonia de la Generalitat, Daniel Marco, ha anunciat aquest estiu que la cadena de blocs ja està en marxa per a promoure xarxes d'energia solar.
De la mateixa manera, el Govern català ja està treballant per incloure el blockchain dins el tractament de dades per guanyar seguretat i transparència a l'hora de fer tràmits administratius, comunicar-se entre administracions o atorgar subvencions, entre d'altres. Sense perdre tampoc en cap moment de vista la defensa dels ciberatacs.
"Els governs seran els que lideraran el canvi", conclou Marsal.