La cervesa és una de les pedres angulars del sector de l’hostaleria estatal, i hi ha una dada que evidencia aquest fet: representa el 25% de la facturació total dels serveis de restauració. Alhora, és una icona de la cultura mediterrània, tal com ho descriuen el 78% dels espanyols que, segons l’Informe Socioeconòmic del Sector de la Cervesa a Espanya 2023 elaborat per Cerveceros de España i el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, formen part del segon país d'Europa en producció de cervesa i el novè del món. El primer de la UE no podia ser un altre: Alemanya, amb 87,83 milions d’hectolitres produïts, davant els 41,46 milions d’Espanya. Si bé la diferència sembla més que notable, val a dir que el país que més cervesa produeix al món és la Xina, amb 360,4 milions d’hectolitres. Ara la dada alemanya queda curta, oi?
Amb 360,4 milions d’hectolitres, la Xina és el país que més cervesa va produir el 2023 al món
El consum de cervesa a l'Estat queda marcat per l'èxit del 0,0%
Cerveceros apuntava justament fa un any, en l’estudi pertanyent el 2022, que el consum per càpita a l’Estat se situava en els 58 litres. Ara bé, a diferència del que certs mitjans van publicar, es tracta d'una dada que inclou els turistes estrangers: “Al consum general al país va contribuir també que el turisme es va duplicar respecte al 2021, rebent 104,9 milions de visitants el 2022 davant els 51,6 milions el 2021”. Així mateix, l’informe del 2023 detalla l’evolució del consum de cervesa incloent i excloent els turistes de l’equació: en el primer cas, el consum de cervesa hauria crescut un 2,84%, i en el segon hauria retrocedit un 3,53%.
Amb tot, dins d’aquest consum destaca la cervesa sense alcohol, un cas d’èxit a l’estat espanyol: és el país amb el percentatge de consum d’aquesta beguda 0% en relació amb el total de cervesa més alt del món occidental, amb un 14% del consum per càpita. Cerveceros ho té clar: “Aquest fet no només s’atribueix a l'aposta per la innovació i l'alta qualitat de les cerveseres espanyoles, sinó també als hàbits i consideració de la població a aquesta beguda”. Seguint aquesta afirmació de l’autora de l’informe, és fàcil preguntar-se: com de valuosa és aquesta “innovació i qualitat” de les cerveseres espanyoles?
L'Estrella Damm, entre les cerveses més valuoses del món
El Beers 50 2024 Ranking de Brandirectory situa la catalana Estrella Damm com la 22a cervesa més valuosa del món. L’any passat es trobava en la 25a posició del mateix llistat, per tant, ha ascendit posicions en un rànquing dominat pels Estats Units i Mèxic amb les cerveses Corona Extra, Budweiser, Bud Light o Modelo Especial. En posicions inferiors del llistat es troben les espanyoles Mahou (29a), Cruzcampo (46) i San Miguel -pertanyent al grup Mahou-, que tanca el rànquing en la cinquantena posició.
Estrella Damm és la 22a cervesa més valuosa del món
Producció, facturació... i beneficis
Ara bé, en quines xifres es tradueix el llistat de Brandirectory? Doncs en el tancament del 2023, Damm va assolir els 2.061 milions de facturació, un 10% més que l’exercici anterior, xifra que paral·lelament va impulsar el benefici net un 28%, fins als 130 milions d’euros. Aquest fet ha portat la catalana a superar la xifra de beneficis de Mahou, que en el rànquing Beers 50 2024 la segueix ben de prop.
Val a dir que, el fet que Mahou hagi estat superada per la catalana, ni de bon tros es pot atribuir a un any fluix: la propietària de les marques Mahou i San Miguel va tancar el mateix exercici amb una xifra de benefici net de 108,3 milions, que representa una dada un 6,1% superior respecte de la de l’any anterior, amb unes vendes lleugerament inferiors a les que va dur a terme la catalana: 1.917 milions d’euros, xifra que representa un rècord històric per a la companyia.
Ara bé, més producció equival a més facturació? Doncs, evidentment, la resposta és negativa, i el panorama que dibuixen les principals cerveseres de l’Estat ho demostren. Els dos principals grups mencionats mostren una producció molt similar: el grup català va produir 20,8 milions d'hectolitres -sumant cervesa, refrescs i productes làctics-, davant els 21 milions del grup Mahou -d'entre els quals 16 corresponen al negoci de la cervesa- que, malgrat tot, va obtenir una facturació de fins a 144 milions d’euros menys.