Gairebé sempre es fa difícil triar la titulació universitària que més s'adeqüi a allò que ens agrada, però també a les nostres perspectives laborals. La demanda de talent femení es va cridant als quatre vents per part d'empreses i institucions, però encara queda camí per fer i, sobretot, deures pendents en relació a atreure noies i dones a les carreres de vessant més científic, que és cap a on es dirigeix el futur a escala internacional. Si bé és cert que el més important a l'hora de triar -i sempre ens podem equivocar- és deixar-se guiar per la vocació, també ho és que segons el grau universitari elegit, les possibilitats d'inserció laboral poden arribar a triplicar-se. Tant és així que, per exemple, i segons s'extreu de l'informe del BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) sobre les diferències laborals a l'hora de cursar un grau, els titulats en Medicina són els que més opcions de trobar feina tenen i els que més cotitzen de la mitjana estatal, mentre que, per contra, els de Turisme són els que més els costa treballar d'allò que han estudiant quan acaben la carrera i els de Podologia els que menys cotitzen.
D'aquesta manera, els estudiants de Medicina són els que més opcions de trobar feina tindran amb un 92,1% d'afiliació a la Seguretat Social i una base de cotització de 34.290 euros, seguits dels d'Òptica i Optometria i de Farmàcia. Les enginyeries, per la seva banda, agafen posicions en el rànquing i la quarta plaça l'ocupa el grau en Enginyeria Aeronàutica, seguit del d'Enginyeria en Tecnologies Industrials. De fet, de les 99 carreres contemplades per l'estudi, 23 són enginyeries. A banda de les ja esmentades, també triomfen les carreres d'Enginyeria de Computadors i la de Telecomunicacions. A l'altre extrem de la taula, en la 61 posició, s'hi troba l'Enginyeria d'Horticultura i Jardineria amb una taxa d'afiliació del 76,6% i una base de cotització de 20.138 euros.
Mentrestant, a la cua, s'hi troba Podologia, amb una base de 12.935 euros; Logopèdia, amb 14.467 euros, i Odontologia, amb 14.795 euros. A continuació es detalla per ordre descendent les carreres amb més base de cotització, tot i que al final de l'article podran trobar una taula completa amb totes les dades reunides.
Ara bé, tot i que Logopèdia és el segon grau dels 99 contemplats que menys cotitza, compta amb un 95,1% de dones a les seves aules, el mateix percentatge que Educació Infantil. De fet, en aquesta taula, l'ordre canvia completament i encara s'observa com el talent femení prefereix cursar estudis més socials i de lletres, que no pas científics. En la tercera posició, s'hi troba Teràpia Ocupacional amb un 80% de dones, seguida de Restauració i Conservació amb un 88,6% i d'Educació Social amb un 86,8%.
Tancant la taula, la situació fa un gir de 180 graus: pràcticament totes les enginyeries ocupen les darreres posicions del rànquing de dones que estudien aquestes carreres més tecnològiques. La palma se l'emporta Enginyeria de Computadors, que compta amb només un 7,6% de dones; seguida d'Enginyeria Elèctrica amb un 13,6% i d'Informàtica amb un 13,9%. L'enginyeria preferida pel talent femení és la Biomèdica i de la Salut, estudiada per un 59,4% de dones, però que no arriba fins la 25a posició de la taula. Tot això, tenint en compte que el 60% del total de graduats que contempla l'estudi són dones.
Amb tot plegat, destaca l'informe, s'observa que les probabilitats d'inserció laboral de les diferents titulacions no té cap tipus de relació amb la xifra de graduats, sinó que això respon a un desajustament entre l'oferta formativa i l'ocupació. De fet, els primers 20 graus de la taula següent atreuen un volum d'estudiants "més que proporcional", però a mida que avancen les posicions del rànquing, es pot veure que aquesta relació positiva es dilueix i hi ha estudis amb molts estudiants i poca inserció laboral. Per exemple, la carrera de Periodisme compta amb 3.631 graduats i només un 69,1% d'afiliació.
Malgrat que l'informe contempla dades del curs 2013-2014, ja s'intueix, doncs, que els estudis amb més possibilitats d'inserció són els que cada vegada més s'ajusten a les necessitats de la societat i al seu camí cap al futur: la digitalització, l'automatització d'activitats, la internacionalització de les activitats productives i comercials...
Precisament per tot plegat, els encarregats d'elaborar l'estudi fan una crida a les administracions perquè tinguin en compte aquests factors a l'hora de planificar l'oferta d'estudis i orientar-la als terrenys més demandats, al mateix temps que recomanen que tant les famílies com els educadors informin correctament sobre les oportunitats laborals de cada grau universitari. Perquè aquí ens hi va el futur del país i el futur de la societat i, sense un canvi de mentalitat i de cultura en aquest sentit, serà difícil adaptar-se a les exigències mundials del ritme amb què avança tot. I tot és tot.